Aquest cap de setmana ens vam proposar quelcom especial: recórrer part del camí que moltes persones van travessar durant la Guerra Civil Espanyola per fugir cap a França. En concret, volíem seguir els passos de sant Josepmaria, que va creuar els Pirineus fins arribar a Andorra i, des d’allà, continuar la seva missió.

Tot i això, el que semblava una ruta històrica es va convertir en una autèntica experiència de superació, convivència i descobriment.

Des del començament, el camí ens va posar a prova. Travessàrem zones cobertes per autèntiques “cortines” de fils plens d’erugues, avancem entre el cansament… i va arribar un moment especialment exigent: ens vam quedar gairebé sense aigua. Lluny de generar tensió, va ser una oportunitat per viure una cosa valuosa: compartir el que teníem, racionar, cuidar els uns dels altres. L’amistat es va fer concreta en aquests petits gestos.

Finalment, arribem al barranc de la Ribalera, un lloc carregat de significat. Allí ens vam aturar per contemplar el lloc on sant Josepmaria va celebrar Missa durant el seu camí cap a Andorra. Fou un moment de silenci, de connexió amb la història i de profunditat interior.

A la tornada, ja sense aigua, gairebé com un premi inesperat, vam acabar arribant a una font natural a Peramola, on vam poder recuperar forces.

Una altra de les grans aventures del cap de setmana va ser aconseguir assistir a Missa. Després de recórrer quilòmetres per carretera buscant-la sense èxit, compartim la nostra experiència amb el Mossèn Jordi. En escoltar-nos, es va oferir generosament a celebrar-la i ens va dir una cosa que ens va marcar profundament: “Si sou aquí, és perquè valoreu la Missa.” Aquell gest, unit a les seves paraules, ens va recordar el que és essencial.

A més, ens va deixar un missatge quan li vam anar a agrair aquest gest, que segueix ressonant al nostre interior: “sou el futur, busqueu el veritable tresor. La feina més important que podem fer és estimar, sobretot busqueu l’AMOR amb majúscules.”

Durant el cap de setmana també hi va haver espai per a l’alegria: jocs, rialles, cansament compartit… i experiències inesperades, com ara assistir al campionat mundial de motocròs a Oliana, que va afegir un contrast sorprenent a la vivència.

També vam tenir el privilegi d’escoltar en Ramon, que ens va explicar amb detall els esdeveniments del 1937 i ens va ajudar a comprendre millor la història que estàvem revivint.

El colofó ​​final va ser una Missa cantada i especialment cuidada a Pallerols, un lloc profundament vinculat a aquest episodi històric.

Aquest viatge ha estat molt més que una excursió. Ha estat una escola de fortalesa, una lliçó d’amistat viscuda en allò concret i una experiència on la fe ha pres forma enmig de l’esforç i la convivència.

Una vivència que deixa empremta.