El goig de seguir les petjades de sant Josepmaria en el seu camí d’alliberament
L’última setmana d’agost una vintena de sacerdots i seminaristes madrilenys vam arribar al sud de la serralada pirinenca, a la solana de Pallerols de Rialb, on l’església de Sant Esteve presideix les altures. Ens vam instal·lar a la Fonda La Masia del proper poble de Peramola, que ens va brindar una generosa hospitalitat, especialment en forma de copioses viandes necessàries per a resistir les caminades de cada dia.
Amb el clarejar del dia ens anàvem a resar a l’església i celebrar-hi la Santa Missa, mentre grans núvols dormien encara sobre la vall, esperant a ser esquinçades pel sol del matí. Tornàvem a l’hostal a esmorzar i, amb les furgonetes, arribàvem al punt de sortida que teníem fixat per cada dia. Portàvem amb nosaltres el diari de viatge que van escriure els fugitius, i el llegíem en les mateixes zones que visitàvem. Acabada la caminada, a les tardes, tornàvem a l’església a resar el rosari davant de la imatge de la Mare de Déu del Roser; després, rebíem xerrades de formació i aprofitàvem també per tenir una estona de descans, lectura o diàleg.
El nostre primer objectiu, després d’haver vist el documental del Pas dels Pirineus, va ser la Cabana de Sant Rafel, a la qual s’accedia pujant una costa una mica empinada pels boscos de Pallerols. En ella, Ramón, el nostre guia, ens va explicar l’estada de sant Josepmaria i els seus. El dia següent vam pujar a un poderós massís, la Roca del Corb; una imponent mola de pedra on des del cim es domina tot el paisatge. Les agudes i, en alguns trams, relliscoses pujades de les muntanyes van exigir la plena atenció al sender. Hi va haver algunes sonores caigudes, sense massa perill, sobretot perquè teníem matolls d’esbarzers disponibles per a la nostra subjecció per si relliscàvem.
Per fi l’últim dia vam arribar a la llibertat, a Sant Julià de Lòria, la primera localitat andorrana a la qual va arribar el fundador de l’Opus Dei. Acostumats a la infinita planura castellana, el cèrcol de muntanyes d’Andorra era un espectacle digne d’admirar. Vam visitar l’Església on ell va poder resar davant d’un sagrari, cosa que no feia des del començament de la guerra.
El Pas dels Pirineus ha deixat en nosaltres l’empremta de l’heroisme d’aquell grup de fugitius, víctimes de la persecució religiosa. L’església de Pallerols de Rialb mereix ser visitada com a lloc especial, en què la “Mare de Déu del camí personal”, com la va anomenar espontàniament don Javier Echevarría, vessa gràcies a dojo als pelegrins. Perquè el Pas no és només un pas, també té traces divines de peregrinació.
Muy bien, felicidades y adelante!!
Gracias por transmitir vuestra experiencia. Todos los que hemos podido hacerla experimentamos un no se qué de cercanía con Dios, con la Virgen… y con San Josemaria, que nos hace mucho bien.
Exclente documento. Gracias por transmitirlo
¡Qué buen artículo! Sin duda alguna ha merecido la pena. Volveré
M’ha agradat l’última frase: Perquè el Pas no és només un pas, també té traces divines de peregrinació.
Jo, que com tants, torno una volta i un altra, no deixo de sorprendre’m de com la vida d’un sant deixa aquestes emprentes que transcendeixen i arriben al cor.
La verdad es que han sido unos días estupendos. Una oportunidad para rememorar lo que hizo San Josemaría. Estoy muy agradecido a todas las personas que lo han hecho posible. Espero que más gente pueda conocerlo.