Cada segon dissabte de mes farem un tram del Camí d’Andorra

El passat dia 10 d’octubre férem la primera Caminada del curs 2009-2010, que va des del Pont de Peramola fins a Pallerols, passant per Peramola. A les 10 del matí ens trobàrem a Oliana i a les 10,30 començàrem a caminar des del Pont de Peramola arribant a Pallerols a les cinc de la tarda. En total sis hores i mitja, de les que una i mitja la dedicàrem a dinar a la Font del Cané de Peramola i a descansar en altres indrets de l’itinerari.

En total caminàrem uns 14 Km i superàrem un desnivell positiu de 650 m i negatiu de 285 m, en un temps total de cinc hores de camí.

Els components de la Caminada fórem els següents. De Barcelona: Lluís Jaureguízar, la seva esposa Glòria Gratacós, amb els seus fills: Lluís, Tomy, Javi, Belén, Nacho i Míriam. Joaquim Manich amb la esposa Montse Gallemí i la seva filla Maria. Sebastià Auger amb dos fills seus: Gonzalo i Àlex. També des de Barcelona arribaren Jordi Pérez i Jordi Piferrer. De Tarragona: Xavier Vivas. D’Igualada: Octavio Rico i Daniel Macià, que ha redactat un interessant reportatge sobre els ocells d’aquest itinerari i que podeu veure al final d’aquesta Notícia. De Solsona: Josep Vilaseca. De Lleida: Mn. Norbert Estarriol, Toni Cucurull i Santi Arribas. De Terrassa: Salvador Taló i Joaquima Valls. De Sant Cugat: Ignasi Canals. D’Andorra baixaren: Amadeu Rocamora, la seva esposa Elena Martí i el seu fill Josep. A la Font del Cané s’hi afegiren: Jordi Mòdol i Mercè Betriu de Lleida amb un matrimoni amic seu, acompanyats de les seves respectives filles. En total trenta cinc persones.

En arribar a Pallerols, Mn. Norbert Estarriol celebrà una missa per a tots els assistents. Hem de dir també que el bon temps ens acompanyà al llarg de tota la caminada, de manera que en conjunt fou un dia molt agradable i que ens va permetre reviure l’inici de l’expedició, camí d’Andorra, en la que hi anava sant Josepmaria Escrivà a la tardor de 1937.

Daniel Macià ens descriu els ocells i la Flora que va veure en aquesta Primera Caminada

TRAM 1. DEL PONT DE PERAMOLA A PALLEROLS (10 d’octubre del 2009).

Hem començat de nou les rutes del Camí d’Andorra i en teníem moltes ganes, ja que per nosaltres es tot un repte. A més a més, ens hem fet un propòsit per aquesta temporada, fer totes les rutes.

El nostre interès és continuar recollint dades (observacions) dels ocells que podem observar durant cada ruta i, després de cada excursió, fer-ne un petit resum de les diferents observacions que hem fet i que us presentem al web. Cal dir, que ens va entrar un dubte; si fora interessant i/o convenient fer el resum d’aquells trams que ja vam fer en l’anterior temporada (2008-2009) però, tot i que possiblement serà repetitiu, considerem que és interessant continuar fent-ho.

Així doncs, us presentem el primer resum d’aquesta temporada i com a dada interessant, hem de dir que es van poder observar noves especies en relació a l’anterior temporada.

En alguns casos afegirem una petita explicació de la seva situació, tant a Catalunya com a l’estat Espanyol.

• Família Ardeidae.

Bernat pescaire (Ardea cinerea).

Hem de fer un comentari, el vam observar només baixar del cotxe en vol per sobre el riu Segre.

• Família Accipitridae.

Milà reial (Milvus milvus).

Malauradament es una espècie en regressió i en algunes províncies, quasi desaparegut. La causa d’aquesta regressió és que s’empra verí.

Voltor comú (Gyps fulvus).

• Família Columbidae.

Tortora turca (Streptopelia decaocto).

Aquesta espècie va ser observada el poble de Peramola. Cal dir-vos, que és una espècie invasora i que actualment esta força repartida arreu.

• Família Alaudidae.

Cotoliu (Lullula arborea).

• Família Hirundidae.

Roquerol (Ptyonoprogne rupestris).

• Família Motacillidae.

Pastorella (Motacilla alba).

Observada el poble de Peramola

• Família Turdidae.

Pit roig (Erithacus rubecula).

Merla (Turdus merula).

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita).

Merla blava (Monticola solitarius).

• Família Sylviidae.

Rossinyol bord (Cettia cetti).

Tallareta cuallarga (Sylvia undata)

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala).

Bruel (Regulus ignicapillus).

• Família Aegithalidae.

Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus).

Durant la tardor i l’hivern, aquesta espècie forma grups força nombrosos i moltes vegades van acompanyades d’altres especies.

• Família Paridae.

Mallerenga carbonera (Parus major).

Mallerenga emplomallada (Parus cristatus).

Mallerenga blava (Parus caeruleus).

• Família Certhiidae.

Raspinell (Certhia brachydactyla).

• Família Corviidae.

Gaig (Garrulus glandarius).

Corb (Corvus corax).

Aquí volem fer un petit comentari; molt possiblement vam observar un grup de còrvids i que podrien ser gralles, però no ho podem afirmar, ja que la distancia era força important, per tant ho deixem en dubte.

• Família Passeridae.

Pardal comú (Passer domesticus)

• Família Fringillidae.

Pinsà (Fringilla coelebs).

Passerell comú (Carduelis cannabina)

No ens cansarem de repetir, que segurament ens hem deixat especies per observar i/o escoltar, i que per aquest motiu, continuarem treballant per intentar detectar-ne el màxim nombre possible.

Com a primer resum d’aquesta sortida hem pogut observar i/o escoltar un total de 25 espècies diferents.

Per acabar, voldria agrair a totes les persones, des del primer al últim, la seva col·laboració i el suport que ens estan donant per tirar endavant aquest projecte de seguiment dels ocells.

I ara, els ARBRES, ARBUSTOS i LIANES DE LA RUTA 1

Seguint la pauta dels resums que s’estan realitzant de cada ruta sobre els ocells observats, ens hem proposat fer el mateix amb els arbres, arbustos i lianes que trobarem en el camí

Abans de començar ens agradaria fer una sèrie de puntualitzacions. Els impactes sobre la vegetació que ha comportat l’actuació de l’home, són moltes vegades clars i evidents, i posem un exemple que vam poder observar en la primera ruta.

Durant l’excursió i en el tram de la serra d ́Arçosa es va observar una zona que devia haver estat un important alzinar, i diem això, perquè als voltant de la zona esclarissada (laterals) hi havia alzines de mides considerables i a més a més, molts rebrots d’alzina. Això ens fa pensar que possiblement es va veure afectada per un incendi.

Un altra alteració és la presència a la font del Cané d’un grup de castanyers (Castanea sativa) entre altres especies. El castanyer es un arbre introduït per l’home i a Catalunya el trobarem principalment a les zones humides i de clima marítim i aquí estem el pre-pirineu. Això ens fa pensar, que va ser plantat per l’home com arbre ornamental.

La vegetació esta influenciada per la composició del terreny, la climatologia, l’orientació (obaga o solei), etc. Per aquest motiu, intentar determinar el tipus de vegetació que podem trobar en cada una de les rutes se’ns farà molt difícil, però la nostra intenció és que les dades que anem donant siguin el màxim d’entenedores possibles.

Per últim, dir que las espècies que se citen avui no corresponen a la totalitat del Tram 1, ja que hem fet aquesta descripció anant desde Peramola a Pallerols, pasant por Sant Marc. Per tant, faltaran les espècies de la primera part del tram 1: la que va des del Pont de Peramola fins a Peramola.

Començarem pels arbres:

Aladern (Rhamus alaternus). Es una espècie comú els alzinars.

Arç blanc (Accer monspessulanum). El trobarem a les zones ocupades per roures i les obagues de l’alzinar.

Boix (Buxus supervivens). Ocupa la muntanya mitjana, entre els 900 i 1600 metres. On l’actuació de l’home ha eliminat els roures, el boix es un dels primers que ocupa el terreny.

Càdec (Juniperus oxycedrus). Es una espècie força abundant els alzinars i pinedes.

Garric (Quercus coccifera). Aquesta espècie es veu afavorida per la destrucció de l’alzinar, molt coneguda i repartida arreu del territori. Es una de les primeres en ocupar les zones que han patit un incendi.

Alzina (Quercus ilex). No calen moltes explicacions sobre aquesta espècie.

Ginebre (Juniperus communis). Viu a les zones de muntanya i molt semblant el càdec.

Noguer (Junglas regia). Arbre cultivat pel seu fruit i la fusta, que es molt apreciada.

Om (Ulmus minor). Es una espècie que trobarem principalment a la vegetació de ribera (marges dels rius).

Pinassa (Pinus nigra). Ens trobem davant una espècie clarament indicativa de les alteracions de la vegetació inicial i de boscos afectats per un incendi. És una de les primeres espècies que ocupen les zones d’alzinar que han estat alterades.

Serber (Sorbus domestica). El trobarem a les muntanyes i valls, però aquí hem de senyalar, que només en vam observar dos en un punt determinat de la Serra de l’Arçosa.

Roure (Quercus pubescens). Aquesta espècie la trobarem a les muntanyes pròximes al Pirineu. L’hi agrada una temperatura sense extrems, ni fred ni calor, ni molt sec i/o massa humit. Es una altre espècie que forma comunitats vegetals.

Sabina (Juniperus phoenicea). Viu en zones assoleidas i d’alzinars esclarissats.

Com podem veure, la major part de les especies que hem anat anomenant estan lligades amb la comunitat vegetal de l’alzinar.

Citaré ara els arbustos i les lianes, que també son indicatius de les possibles alteracions i de la vegetació inicial.

Heura (Hedera helix). Típica espècie de l’alzinar.

Lligabosc (Lonicera etrusca). Com l’anterior, la trobarem a la zona d’alzinar.

Vidalba (Clamats vidalba). Espècie molt difícil d’enquadrar dins dels diferents tipus de vegetació.

Romaní (Rosmarinus officinalis). Ocupa tot tipus de vegetació, repartida arreu del territori i molt coneguda.

Galzeran (Ruscus aculeatus). Un altre espècie indicativa de la vegetació d’alzinar.

Esbarzer (Rubus ulmifolius). Ocupa molt tipus de vegetació i esta repartit arreu del territori.

Si fem un petit resum, podem dir que la major part de les espècies que he anat nomenant pertanyen a la vegetació d’alzinar i que forma boscos naturals a la major part de la muntanya mediterrània.

Per què pugueu consultar les dades que he presentat, incorporo la bibliografia emprada i l’adreça d’una pàgina web.

BIBLIOGRAFIA.

López González, G (1982), La Guía del Incafo de los árboles y arbustos dela Península Ibérica. INCAFO (Madrid).

Masclans, F. (1984). Guía per a conèixer els arbres. Editorial Montblanc-CEC. Barcelona.

Masclans, F (1984). Guía per a conèixer els arbustos i les lianes. Editorial Montblanc-CEC. Barcelona.

www.herbarivirtual.uib.es