Investiga amb nosaltres què va passar el dia 1 d’abril de 1937

Aquesta Caminada té un especial interès des del punt de vista històric, ja que els documents que tenim sobre el dia 1 de desembre de 1937, donen poques pistes sobre el lloc exacte on descansaren aquest dia. Així com tots els altres dies queda clar on descansaren, aquest dia 1 de desembre es fa més difícil de tenir-ne una certesa.

El Diari de 1937, que aquest dia escriu Francisco Botella, no diu res d’especial, sinó que fou una etapa molt llarga i que després de deixar el riu d’Aravell començaren a pujar per una muntanya amb molta pendent i que van passar el dia 1 de desembre descansant entre uns arbres, des de on veien la Seu d’Urgell.

Antoni Dalmases, en el seu Diari de 1937, també diu que fou una marxa llarga i pesada i que, en deixar la vall, van pujar per una muntanya plena de pedres que feia molt pesat el camí. Explica que mentre pujaven per aquesta muntanya van veure un lloc de vigilància que els obligà a variar una mica la ruta de pujada. En arribar a dalt acamparen en grups de tres o quatre en mig de matolls, i des d’aquest punt veien la Seu d’Urgell i estigueren sentint les cornetes dels carrabiners.

El document que va escriure Juan Jiménez Vargas l’any 1980, ens dóna més detalls, però que no concorden amb el que ens diu el guia de l’expedició Josep Cirera.

Juan Jiménez Vargas diu que quan sortiren del riu d’Aravell, a l’alçada del poble d’Aravell, seguiren en direcció nord per un camí que va a Cal Roger. En el camí hi ha moltes pedres. Quan clarejava el dia, acamparen entre pedres deixant a poca distància, a la dreta i una mica més avall, una casa gran amb bancals de terreny de cultiu (cota 1.060 en el mapa). Afegeix que hi havia una dona estenent roba i un home que treballava el camp, i que més amunt hi havia més cases. Continua dient que van passar el dia amagats entre pedres i matolls, sentint cornetes molt a la vora.

La cota 1.060 correspon a les cases de l’Edra o Porredon, però el guia Josep Cirera ens diu que no passava mai prop de cases habitades. Ell diu que sempre deixava als fugitius a les roques de la Caubella (cota 1.200) que estan prop de casa seva, Cal Roger (a uns 500 m). També diu que a aquesta hora (les 6 del matí), i al mes de desembre, és estrany que una dona estigui estenent roba i que un home estigui treballant al camp.

En fi, com que pujarem per la Caubella i baixarem per les cases de Cal Roger, Porredon i l’Edra, tindrem ocasió d’analitzar en profunditat i sobre el terreny totes aquestes qüestions.