Des de la Ribalera fins a Sant Julià de Lòria (Andorra)

En les dues notícies publicades anteriorment, hem recordat la trobada de la Rosa a Pallerols el matí del dia 22 de novembre de 1937 i tot seguit hem acompanyat a sant Josepmaria a la Cabana de Sant Rafel, on hi sojornà del 22 al 27 de novembre. Finalment, vam assistir a la missa que celebrà a la Ribalera el matí del 28 de novembre.

En la notícia d’avui, l’acompanyarem en el seu recorregut al llarg de 4 nits des de la Ribalera, d’on sortiren a les 5 de la tarda del 28 de novembre, fins a Andorra on arribà al matí del 2 de desembre.

Quatre dies caminant unes 12 hores de nit, de 6 de la tarda a 6 del matí, i descansant 12 hores de dia, des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda. Molt de fred, poc menjar, caigudes freqüents, ungles dels peus arrancades, ferides a mans i peus, molt de cansament i amb la por de ser descoberts en qualsevol moment. Aquesta era la tònica de totes les expedicions d’evasió a través dels Pirineus en els dies de guerra, de 1936 a 1939, i també després durant la 2a guerra mundial, en sentit contrari, fins l’any 1945.

La primera etapa nocturna amb el nou guia, en Josep Cirera, des de la Ribalera fins a Fenollet, era llarga i dura. Ja a la sortida tenien que superar la muntanya d’Aubenç amb una forta pendent, menys mal que en arribar a Fenollet els hi donaren un menjar esplèndid.

Antoni Dalmases ho descriu en el seu diari de 1937:

A las dos aproximadamente traen la comida. Puestos en fila, nos van repartiendo un enorme caldero de judías; luego, otro de conejo. Es una comida espléndida; comemos con verdadera hambre. Afortunadamente, todo es abundante, bueno y caliente. Luego, otra vez a dormir hasta las seis de la tarde, que es cuando empiezan los preparativos para la partida.

La caminada de la segona nit començà també amb una bona pujada a la muntanya de Santa Fe, seguida d’una abrupta baixada cap al riu de Cabó i per rematar-ho una llarga pujada d’uns 1.000 m. fins el Coll d’Ares. En aquesta pujada, sant Josepmaria va tenir un defalliment seriós que comprometia que pogués continuar fins a Andorra.

Ho recorda Juan Jiménez Vargas l’any 1980:

La subida de Ares fue especialmente grave para el Padre. La respiración disneica y el pulso incontable hacían temer un fracaso fisiológico como el de Tomás, y, aunque nosotros estuviésemos muy seguros de que superaría la fatiga, otra vez podría ponerse nervioso el guía.

La tercera nit segueixen paral·les al riu Segre i travessen els rius de Castellbò i d’Aravell. Una freda nit amb mullada contínua de peus i cames.

Manuel Sainz de los Terreros ho recorda breument en el seu diari de 1937:

Salida a las 5 y llegada al bosque espeso a las 6 y media.— Mis rodillas fatal.— Uña del pie arrancada.— Por valle vadeando el río unas 20 veces.— Muy largo y pies mojados todo el camino.— Muy sucios sin lavar ni tocar ropa.— 6 días.— Comer sólo un pedacito queso e ídem chorizo con pan.— Por no poder salir de agujero no duermo (falta sitio) y mucho frío.

La quarta nit també molt llarga i dura, sense menjar i fortes pujades, el Barranc de la Cabra Morta. Molt de fred i un altre defalliment de sant Josepmaria. Arriben feliçment a Sant Julià de Lòria (Andorra) cap a les 9 del matí del 2 de desembre.

Ho recorda Pedro Casciaro en un escrit de l’any 1975:

Al amanecer, la contemplación del apacible pueblecito de Sant Juliá nos hizo acabar de comprender que había terminado la prolongada pesadilla del paso de los Pirineos: que finalmente éramos libres.

Arribaren a Sant Julià de Lòria i entraren a l’església parroquial per donar gràcies a Déu davant del Santíssim.

Nota.- Per poder ampliar aquest breu resum podeu llegir el llibre Camino de Liberación, de les pàgines 79 a 133, i de la 246 a 277, on trobareu els testimonis escrits pels protagonistes de l’expedició.