LA ROSA DE PALLEROLS DE RIALB

Segons un testimoni de l’any 1976, mossèn Joan Porta Perucho (1), a finals de juliol o principis d’agost de 1936 (2) va arribar a Pallerols un escamot de la FAI buscant “capellans amagats”. Mossèn Joan estava a Pallerols treballant de mosso en una de les cases, a Ca l’Empordanès, però no el van saber trobar. Llavors van agafar els llibres de la rectoria, les sotanes i els barrets i els van cremar davant de l’església. Més tard, cap a mitjans d’agost, va pujar un grup organitzat pel comitè de la Seu d’Urgell, que durant vuit o deu dies va estar cremant sistemàticament les esglésies de la zona. Unes tres setmanes després van tornar a Pallerols, perquè deien que s’havien cremat coses de valor, van remoure les cendres buscant “or fos de les pintures” i coses semblants.
Quan al novembre de 1937 el grup de sant Josepmaria va arribar a Pallerols, es va trobar amb els altars i retaules de l’església totalment destruïts.

En el Diari del dia 20 escriu José M. Albareda:

Després de dinar, baixem del turó per pujar a la parròquia de Pallarols de Rialp. És una església capaç, per l’escàs veïnat dispers que constitueix Pallarols; adossada hi ha la casa rectoral. Tot això profanat, com els temples d’altres poblacions, de les que venim […]. Al costat de l’església, hi ha un cementiri i un xiprer.

En les seves memòries l’any 1975, Paco Botella dóna algun detall sobre l’estat de l’interior de l’església. Escriu:

Pere ens va indicar també per on es comunicava sense sortir fora, amb l’església. El Pare i alguns van anar a veure-la. Jo no recordo haver-la vist, almenys amb detall, era de nit d’altra banda i la llum de l’espelma que teníem era escassa.
El Pare i els altres van dir -jo només el vaig veure des de la porta- que havia estat, com tantes altres, cremada i destruïda per dins pels rojos. De l’altar i possible retaule que emmarqués una imatge de la Mare de Déu, de la qual quedaven empremtes, només es veia, pel que sembla, restes ennegrits pel foc.

Com hem dit anteriorment, la matinada del 22 de novembre de 1937, sant Josepmaria Escrivà va trobar dins l’església de Pallerols, a terra, una rosa de fusta estofada i daurada. Ja hem explicat que aquesta troballa va ser per a ell de gran importància: la va rebre com una resposta divina en uns moments de profunda desorientació personal; com una confirmació de Déu per continuar aquell camí que ja havia començat.

Ell mateix ho explica en el n. 1440 d’Apunts íntims, el 22 de desembre de 1937, justament un mes després del dia en què van succeir els fets. Ho diu així:

Llavors, amb moció interior que coaccionava la meva voluntat, li vaig dir al Senyor: “si estàs content de mi, fes que trobi alguna cosa”, i vaig pensar en una flor o adorn de fusta dels desapareguts retaules. Vaig tornar a l’església (estava a la sagristia), vaig mirar pels mateixos llocs on havia mirat abans …, i vaig trobar de seguida una rosa de fusta estofada. Em vaig posar molt content i vaig beneir a Déu, que em va donar aquell consol, quan estava ple de preocupació per si estaria o no Jesús content de mi (3).

Acabem de llegir el que va escriure sant Josepmaria: “vaig mirar pels mateixos llocs on havia mirat abans”.

Com a mínim quatre vegades va estar a l’església de Pallerols buscant alguna cosa dels desapareguts retaules:

– La primera va ser el 20 de novembre, quan va arribar des de Vilaró. En el Diari d’aquest dia es llegeix:

Transcorre el matí als voltants de la casa, perquè ja s’ha caminat de bon matí durant dues hores. Després de dinar, baixem del turó per pujar a la parròquia de Pallarols de Rialp.

També es dedueix del n. 1440 dels Apunts íntims (4).

– La segona vegada, va ser la nit del 21, quan va baixar a l’església abans de descansar al rebost de la rectoria, segons el testimoni de Francisco Botella de l’any 1975.
– La tercera, és la trobada de la rosa estofada del dia 22 al matí. Potser era l’única rosa que havia quedat per allà després de ser saquejada l’església, tot i que les dues vegades anteriors, en què havia buscat algun detall, no va veure res.
– Encara hi ha el testimoni d’una quarta vegada: quan sant Josepmaria va entrar a l’església i va buscar alguna cosa. Aquest cop anava acompanyat de l’arxipreste de Ponts (5). Va ser el dia 26, segons detalla Juan Jiménez Vargas al Diari d’aquell mateix dia:

El Pare va marxar després de l’esmorzar amb Pedro, que anava a prendre un apunt de la parròquia de Pallarols. Van tornar quan acabàvem de dinar, acompanyats de l’arxiprest.

També el cita Vázquez de Prada, afegint que no van trobar res:

Complia Pedro l’encàrrec de prendre uns apunts de la parròquia de Pallerols mentre el Pare, acompanyat de l’arxiprest, examinava l’interior de l’església, on no van trobar el més mínim resta de les talles i retaules destrossats pels revolucionaris (6).

És a dir, que, d’acord amb els documents que tenim, podem deduir que sant Josepmaria va examinar diverses vegades l’interior del temple de Pallerols, però no va trobar res. No obstant això, aquella matinada del dia 22, després de demanar-ho a la Mare de Déu, va trobar de seguida diu ell, una rosa de fusta daurada que el va confirmar en la seva decisió de continuar cap Andorra.

¿Quin podria ser l’origen d’aquesta rosa?

Segons la gent de Pallerols, els retaules de l’església eren molt rics, amb molts elements daurats, entre els quals hi havia roses i altres formes ornamentals. Segons la senyora Josefa Finestres, la Marina de Ca l’Empordanès, la rosa que va trobar sant Josepmaria podria ser la que portava a la mà la imatge de la Mare de Déu del Roser (7).

No hem aconseguit cap fotografia per saber com podria ser aquesta imatge. Molts testimonis ens diuen que era molt semblant a la imatge de la Mare de Déu del Roser del Puig, una altra església de la Baronia de Rialb. Aquesta imatge es conserva al museu de la catedral de la Seu d’Urgell i pot donar una idea de com podia ser la de Pallerols. Totes dues portaven una rosa a la mà.

San Josepmaria va recordar sempre amb especial agraïment la trobada d’aquella rosa. Des del primer moment la va fer guardar amb molta cura dins d’una motxilla, i actualment es conserva a l’església prelatícia de Santa Maria de la Pau, a la seu central de l’Opus Dei, a Roma. Aquesta rosa té vuit centímetres de diàmetre, un gruix d’un centímetre en els pètals, i mig centímetre al final d’aquests; el gruix al centre de la rosa és de dos centímetres i mig. De la part posterior de la rosa sobresurt un mànec per incrustar-se en el retaule o bé a la mà de la imatge de la Mare de Déu.

El 2 desembre 2008, el bisbe d’Urgell, monsenyor Joan Enric Vives i Sicília, va beneir una nova imatge de la Mare de Déu del Roser de Pallerols similar a la del Puig i, per tant, segons els testimonis oculars de l’època, similar a la que hi havia a Pallerols l’any 1936. A la mà dreta porta una rosa que és una còpia bastant fidel de la que es guarda a Roma.

San Josepmaria va considerar aquella rosa com un senyal, una carícia de la Mare de Déu, i així ho mostren les diferents representacions que s’han fet d’ella (8).

Sovint, suggeria que es dibuixés una rosa al costat del segell de l’Opus Dei. Per indicació seva, es va col·locar una rosa semblant a la de Pallerols a la mà de la imatge romànica de la Verge que es venera a Torreciutat.

————-