Resum de la Ponència presentada per Mn. Josep Maria Martí i Bonet

Estic molt agraït als organitzadors d’aquesta IV Jornada de Camins de Llibertat a través dels Pirineus per poder-hi participar i també per estar a la Seu d’Urgell, lloc de pas de tanta gent. És bonic parlar aquí de reconciliació.

En el títol de la IV Jornada, Llibertat, convivència i perdó hi falta: la Veritat, perquè “la Veritat us farà lliures“. Lliures de prejudicis, de desenganys, d’enveges, . . .

Hem de saber què és el que va succeir. Quant més coneixem més lliures serem de prejudicis.

Vaig néixer a Terrassa el 1937. El meu pare, que era un home bo, tenia amagat a casa a Mn. Lluís Ubach, que era el més buscat de Terrassa per matar-lo. Amb aquesta acció el meu pare es jugava la vida. Hi va estar amagat un any i dos mesos. Durant aquest temps celebrava missa tots els dies, confessava i em va batejar a mi. Molts altres sacerdots també ho varen fer.

Acabada la guerra, amb el triomf dels nacionals, molts d’aquests sacerdots perseguits, van avalar a molts republicans que els havien perseguit a ells. Per altra part, també hi hagué milicians de la FAI que avisaven a sacerdots que marxessin perquè els anirien a buscar per matar-los. Aquesta és la veritat. No obstant això, més de 1.000 sacerdots van ser assassinats a Catalunya durant el govern de la República, entre els anys 1936-39. Totes les diòcesis de Catalunya tenen el seu martirologi, de manera que sabem exactament tots els que van ser màrtirs.

Faltava el martirologi dels temples i per això vaig escriure un llibre que parla del martiri de les coses. Hi falten algunes coses que es van descobrint.

De 500 esglésies que hi havia a Catalunya l’any 1936, se’n van salvar només unes 7: la catedral de Barcelona, Sant Just i Pastor, Sant Sever, el Monestir de Pedralbes, el Monestir de Montserrat. Totes les altres van ser totalment derruïdes (Sta. Maria de Sants, la Bonanova, . . . ), o cremades (Betlem i moltes altres).

Es van destruir 464 retaules de primera magnitud artística. Gairebé 2 Km de retaules cremats. Tindríem el museu de retaules més important del món.

La guerra civil espanyola va ser una guerra salvatge, d’odi contra odi, de casa contra casa (en una mateixa casa n’hi havia d’un bàndol i de l’altre), de carrer contra carrer.

Superarem tot aquest odi si organitzem conferències, jornades, reflexions i trobades com la que fem avui, per saber la veritat sense odis ni apassionaments.

És fals el que diu el President Companys en un discurs, que està publicat a La Vanguardia del dia 27 de setembre de 1937, de què l’Església fou bel·ligerant. Ell diu: “l’Església ha estat bel·ligerant i com a bel·ligerant l’hem tractada”, continua dient que a les esglésies hi havia armes amagades, i això és una mentida, no és veritat! Els pobres capellans el que feien era salvar el santíssim i marxar, amagar-se perquè no els matessin. No van contestar mai amb la violència.

Només hi ha una excepció: el convent dels carmelites de Barcelona, en el que s’hi van tancar uns nacionals i contestaven al foc de la República.

Va passar unes diapositives que mostraven motes esglésies i retaules destruïts i cremats.

En resum va insistir que no hem de tenir por a la veritat de les coses que van passar, perquè només coneixent tota la veritat podrem ser lliures, conviure en pau tots plegats i exercir el perdó quan sigui necessari.