Estimava molt el projecte de Pallerols
El passat dimecres 4 de juny va morir a Barcelona, als 94 anys, la Marina de ca l’Empordanès, de Pallerols de Rialb. El seu nom era Josepa Finestres Vila, però tots la coneixíem com la Marina.
Transcric un paràgraf del llibre “El pas dels Pirineus”, de Jordi Piferrer, Editorial Pagès – Lleida 2012, que parla de la casa de l’Empordanès. Diu així:
L’hereu de la casa de l’Empordanès (o Ampurdanès com diuen ells), en Josep Finestres, estava casat amb l’Agustina Vila i Baró. Varen tenir dues filles: la Josepa i la Teresa. Coneixem molt a la Josepa, a qui diuen la Marina, perquè molt sovint puja a Ca l’Empordanès acompanyada pel seu fill en Lluís Campabadal i Finestres.
En morir en Josep Finestres, l’Agustina es va casar amb en Lluís Campabadal i Esteve, que també havia quedat vidu feia poc. Un fill d’en Lluís, l’Eugeni Campabadal i Ros, es va casar anys més tard amb la Marina, la filla d’en Josep Finestres. Fruit d’aquest matrimoni és l’actual hereu, en Lluís Campabadal i Finestres. De manera que en pocs anys de diferència es casaren el pare i la mare i el fill i la filla dels seus primers matrimonis.
L’any 1937 l’amo de Ca l’Empordanés era en Lluís Campabadal i Esteve (1889-1954) i la Marina tenia uns 17 anys.
Durant la guerra civil espanyola de 1936-1939 aquesta casa, així com la casa de Vilaró, es dedicaren a albergar i protegir a nombrosos fugitius, entre ells a sant Josepmaria Escrivà.
La Marina es caracteritzava per la seva alegria i generositat. Estimava molt el projecte de Pallerols que ara estem desenvolupant. Ens va explicar moltes coses de l’any 1937, de com era l’església, dels costums que hi havia al poble, de la gent que estava amagada en aquestes contrades durant la guerra, de l’entrada dels soldats “nacionals” i de moltes altres coses relacionades amb Pallerols.
Transcric una de les converses mantingudes amb la Marina sobre els seus records de l’any 1936, quan arribaren uns milicians a l’església de Pallerols:
El dia 2 d’agost van pujar a cremar totes les relíquies de l’església, els retaules, els altars, les talles dels sants de fusta, les banderes, els ornaments i tot el que hi havia. També es van emportar les campanes amb dos carros.
Uns dies després els milicians van pujar de nou, aquesta vegada per recollir les cendres, on ells deien que havien quedat restes d’or.
Ben aviat celebrarem una missa a Pallerols per la Marina. A través d’aquesta web anunciarem la data.
Des del cel ens ajudarà encara més en tirar endavant el projecte de Pallerols.
¡Dios la habrá acogido de buen grado! Como agradecimiento ofrezcamos sufragios, que serán oraciones en beneficio de los vivos, ya que ella ya estará en el Cielo, intercediendo por todo y por todos.
Grácies per enviar-nos aquets fets. Resare x la Marina que ancare que no la coneixo pensó que debía ayudar d,alguna manera a sant Josepmaria en aquellas dies del any 1937. Grácies Marina !!
Rezo para que Marina nos siga ayudando desde el Cielo. Que descanse en paz
La Marina i els Campabadal són una part de nosaltres. Tots l’estimem i l’estimarem i agraïm tantes atencions seves ii en en Lluis, la Helga , la Fina i la Sandra ens sentim família: cosa nostra. Ara imitem el somriure de la Marina i siguem tant acollidors com ella i els de casa seva
Sempre havia sentit a dir a la meua mare, que el dia que la Marina i l’Eugeni es varen casar, aquell mateix dia que va neixer el meu germà Agustí. Teniem i tenim amb aquesta família, uns lligams d’amistad, des d’aquells temps que vam ser veïns. Ens em visitat sempre, la penútima vegada estava molt feliç amb l’arribada del petit Eugeni.El darrer cop que la vaig visitar, ja la vaig trobar molt desmillorada , i a més es queixava de molts dolors.
La Marina, una dona valenta, del seu temps, agradabla, pal de paller per tots els seus fills i germans. Les porte de casa seva, romanien sempre obertes
a tothom.
Des de aquí el meu condol a tots. fiils nets i bisnet. Que al cel ens puguem retrobar.
M’uneixo i reitero les paraules de Mercè. Fins fa ben poc venia quasi sempre a les celebracions amb els seus fills. Com molts, la recordaré i tindré present. Al Cel estigui
Gracies a la vostra associació i la web m’he assabentat de fets i persones entranyables, que desconeixia. La tindré present en les meves pregàries. Al Cel Sia
He tingut la sort de conèixer la sra. Marina. Una persona amable, generosa i pendent sempre de tothom.
Un agraïment molt sincer a ella i tota la seva família, per l’acolliment i estima vers l’associació.
Descanse en paz. Perdemos un trocito de nuestra particular historia pero, gracias a Dios, sus testimonios permanecerán para siempre.