Un col·laborador de l’Associació de Pallerols

El passat 18 de març, a les 3:30 hores, va morir a la seva casa de Barcelona el Josep Maria Caparrós Lera. Entusiasta del cinema i amb un prestigi internacional reconegut fou catedràtic de Història Contemporània i Cinema, a la UB (Universitat de Barcelona).

Ha escrit més de 40 llibres sobre diferents aspectes del cinema i és una referència obligada en la història del cinema.

Participà en la V Jornada de Camins de Llibertat a través dels Pirineus que organitzàrem a Sant Julià de Lòria (Andorra) el 26 de novembre de 2011.

El títol de la jornada era “El perdó en el cinema” i el Dr. Caparrós exposà la seva ponència: “La pel·lícula There be Dragons. Una experiència sobre el perdó en la vida de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer“.

Juntament amb el Dr. Caparrós intervingueren: El Dr. Peio Sánchez, teòleg i director de la Mostra de Cinema Espiritual de Barcelona, i Jerónimo José Martín, crític de cinema i president del Círculo de Escritores Cinematográficos de Espanya.

Descansi en pau un home tan ple d’humanitat i de dedicació a la cultura cinematogràfica i l’hi agraïm la seva entusiasta col·laboració amb l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.

Adjuntem un resum de les seves paraules:

“La tercera ponència d’aquesta Jornada sobre El perdó en el cinema, tracta d’una coproducció hispano – nord-americana: There Be Dragons (2011). N’és co-productor, guionista i realitzador el britànic Roland Joffé.

Se centra en la figura de Josepmaria Escrivà de Balaguer -ara sant canonitzat-, durant la Guerra Civil espanyola, si bé no es proposa fer un diagnòstic del complex problema polític i social durant aquell conflictiu període.

Nascut en una família d’origen jueu, Roland Joffé (Londres, 1945) és autor d’una premiada trilogia: Los gritos del silencio (1984), La Misión (1986) i La ciudad de la alegría (1992). Cal esmentar també títols tan acreditats com Creadores de sombras (1989), La letra escarlata(1995) i Vatel (2000). Ara, després de fer cintes menors i sèries per a la televisió, ha tornat a la pantalla gran amb una obra ambiciosa, ja que toca temes tan transcendents com la llibertat, l’idealisme polític, la persecució religiosa, l’amor, l’amistat, l’odi, la traïció, els errors, la culpabilitat, el perdó, la reconciliació, el dolor, la pau; en definitiva, la recerca del sentit de la vida.

El primer guió de la pel·lícula, original de la nord-americana Barbara Nicolosi, s’havia ofert abans a Alejandro González Iñárritu (Biutiful) i al cineasta britànic Hugh Hudson (Carros de fuego). Però en caure en mans de Roland Joffé, no sols va acceptar el projecte, sinó que va reescriure totalment el guió i es va fer co-productor.

Joffé, que es manifesta agnòstic -de jove va ser trotskista i s’ha divorciat tres vegades- ha fet notar que el cristianisme predica l’amor i que els ensenyaments de sant Josepmaria fomenten una relació amb Déu a través de coses molt senzilles: cuinar, dedicar temps a la família o, fins i tot, tenir una discussió. «És una pel·lícula sobre el que significa ser sant avui dia. La reconciliació importa. La vida és una oportunitat per estimar. És una elecció, i un s’hi fa lliure. L’odi no et fa més lliure. Quan estimes de debò, sents com una ràfega de llibertat; penses: Déu meu, he triat això i és preciós», va concloure. (En aquest sentit, vegeu les declaracions del mateix Roland Joffé al productor Ignacio Gómez-Sancha, al llibre 100 preguntas sobre «Encontrarás Dragones», Madrid, Palabra, 2011).

Sense que el cineasta anglès vulgui portar l’espectador a prendre partit amb cap dels dos bàndols de la Guerra Civil espanyola, la seva voluntat d’expressió és coherent amb l’actitud de sant Josepmaria, al llarg de la seva vida, de respectar la llibertat política de tothom, de no fer judici en les matèries opinables de la política, i de no parlar de la guerra i dels factors que la van provocar. A més, no ignorava que les causes de la contesa fratricida van ser molt complexes i que no es tractava de dos bàndols ben definits, sinó que van resultar així per les circumstàncies i que en cadascun dels sectors hi va haver gent idealista i honrada i altres persones que no mereixien elogis. Ell sabia bé que, dels nois que anaven amb ell, el pare de Pedro havia tingut una actuació destacada en la República com a home d’esquerres, i de gran honradesa, i que la seva vida va córrer perill i, a conseqüència d’això, la del seu fill, que va ser víctima de represàlies i de sospites.

Es remarca així un principi pel qual s’ha regit l’actuació dels primers seguidors de sant Josepmaria: la llibertat personal per formar-se les opinions pròpies i per viure-les en el camp professional, social, polític, i també en els temes doctrinals que no siguin ensenyament oficial de l’Església. A la pel·lícula, els estudiants que segueixen sant Josepmaria expressen distintes interpretacions sobre les causes i els problemes que es manifesten a l’Espanya d’aleshores, i ell dóna la seva opinió encaminada a mostrar comprensió envers els qui tenen actituds violentes contra l’Església, i en les seves explicacions hi apareixen els criteris que ha seguit sempre: que l’Església no s’ha d’aliar amb cap partit polític i ha d’evitar que pugui fer l’efecte que està amb un dels dos bàndols -el de la dreta- on hi ha, entre d’altres, els conservadors i els rics.

Sense caure en el fàcil maniqueisme ni en la parcialitat habitual en aquests temes, Encontrarás dragones és una pel·lícula que fa reflexionar seriosament l’espectador i, per la seva profunditat i dinamisme, suscita també l’interès del gran públic. És més, la pel·lícula posseeix un inici francament reeixit, alhora que ens introdueix en el drama que veurem després. A més, les escenes íntimes són molt encertades, sobretot els passatges de Barbastro i Madrid. Es nota que darrere la càmera hi ha un mestre: Roland Joffé. El director ha fet una obra magistral, de l’altura artística de The Killing Fields i The Mission. Qui sap si podria tornar a optar als Oscar de Hollywood.

El guionista i director insisteix amb molt de respecte i encert intel·lectual, sense mentalitat de prèdica, per mitjà de metàfores intel·ligents i situacions dramàtiques, en la idea principal que presenta la pel·lícula: el perdó. Sobretot en la societat contemporània, que difícilment perdona i oblida. Un tema que ja era present, a tall de constant creadora, en la seva esmentada trilogia.

Es tracta, en definitiva, d’un relat inspirat en fets reals, una mica novel·lat i a vegades fins i tot idíl·lic. Un relat exemplar, allunyat de les biografies de sants a què temps enrere ens tenien acostumats el cine espanyol i també les pel·lícules nord-americanes.

Ha hagut de ser un veterà cineasta britànic, d’origen jueu i francès, qui ens acostés amb màxim rigor a un tema tan polèmic com la Guerra Civil espanyola i la persecució religiosa que hi va tenir lloc.

En There Be Dragons s’hi intueix una mica de tot això, com en els joves estudiants que van acompanyar Josepmaria a l’inici de l ́Opus Dei i en el Pas dels Pirineus; és a dir, els Camins de Llibertat que avui commemorem a Andorra en aquesta V Jornada”.