Ha dedicat els últims 15 anys de la seva vida en promocionar Pallerols i el camí que seguí sant Josepmaria d’Oliana fins Andorra, a la tardor de 1937

Ahir dijous, 22 de març, a les 8 de la tarda ens va deixar l’Ignasi Forcada. Feia uns 12 dies que estava ingressat a l’Hospital Clínic de Barcelona per una anèmia i una complicació pulmonar que l’impedia respirar, i que no ha pogut superar.

Aquest article vol ser un record d’urgència a l’espera de poder dedicar altres articles posteriors. Agrairem que a l’apartat Comentaris escriviu els vostres records sobre l’Ignasi que serviran per a fer una semblança més completa.

L’Ignasi va ser dels primers en agafar el compromís de recuperar la rectoria de Pallerols, que estava molt malmesa, i els camins des d’Oliana fins a Andorra per on va transitar sant Josepmaria a la tardor de 1937.

Tot va començar un 12 d’abril de 2003, quan un grup de 9 persones ens vam acostar a Baridà i després a Pallerols. Aquesta visita va ser l’inici de l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.

El recordem sempre disposat a caminar i a visitar persones que volguessin col·laborar en aquestes tasques de recuperació.

Fa uns dies, poc abans d’ingressar al Clínic, va enviar un mail que deia:

Una cosa que ja tenia clara però ara la tinc claríssima: Pallerols és la joia de la corona: la Mare de Déu i la rosa. El Camí és sobre tot un camí de pregària. Tant a Pallerols com en el camí, la figura és sant Josepmaria, i un valor a defensar i difondre és la llibertat.

Que podem resumir així:

El més important de Pallerols: la Mare de Déu i la rosa. El més important del camí: que és un camí de pregària. Tant a Pallerols com en el camí, l’exemple a seguir: és sant Josepmaria. I un valor a defensar i difondre: la llibertat.

Un bonic resum que suposa un repte per a tots nosaltres.