Presentem un recull de les paraules pronunciades pel Sr. Bisbe d’Urgell, Mons. Joan Enric Vives, en la Festa de la Trobada de la Rosa, en el 70è aniversari del pas de sant Josepmaria Escrivà per les terres de la Baronia de Rialb i l’Alt Urgell.

El Sr.Bisbe es dirigí als assistents en quatre ocasions :

I. A la benvinguda quan va arribar

II. A la benedicció de la nova imatge de la Mare de Déu del Roser

III. A l’homilia de la Missa

IV. Al Comiat, al final de la Missa.

Aquest recull està extret d’una filmació que no es va gravar íntegrament, de manera que hi ha trams de les seves paraules que s’han perdut. En altres casos, per dificultats de la gravació, no s’acaba d’entendre bé el que diu el Sr. Bisbe. En aquest sentit advertim el següent:

a) Posem en negreta les paraules pronunciades textualment pel Sr. Bisbe.

b) Quan les paraules no són textuals les posem en negreta i entre parèntesi.

I. Algunes de les paraules de benvinguda, al arribar a Pallerols

Va començar amb unes paraules de benvinguda a tots els assistents, entre els quals va reconèixer a alguns vinguts d’Andorra i recordà que aquest dia 2 de desembre hi havia eleccions a Andorra, que ens recordéssim d’aquell país del qual ell n’és el Copríncep.

I continuà: Molt agraït que aquesta festa d’avui sigui una festa tan joiosa. (Ens acompanya l’alcalde de la Baronia de Rialb, Pere Prat; el Vicari del Prelat de l’Opus Dei, Dr. Antoni Pujals; el meu Vicari General, Mn. Joan Pujol i el rector jubilat de Ponts, des del setembre, Mn. Bonifaci Fortuny).

Sant Josepmaria Escrivà va haver de viure en el seu interior la diferència entre la boira de la vida, les boires, que a vegades ens sembla que no tenen sortida, que no és el que Déu vol, que estem sols, que no ens acompanyen…, i després la joia de la llum quan arriba un signe de la companyia de Déu. Aquí va viure la troballa d’un petit i humil signe: una rosa, que ell va trobar aquí, com una confirmació que Déu volia que no s’angoixés de no donar la vida en el martiri o resistint en la persecució, sinó que marxés per poder fer una obra gran, una gran Obra, de la qual molts de vosaltres en sou testimonis de com us ajuda, com us ha ajudat, aquesta Obra de Déu, que ell duia ja en el cor, amb aquells fills seus amb qui partia cap Andorra i la llibertat.

Per això avui és un dia molt bonic; per a mi com a bisbe també d’estar aquí amb vosaltres, perquè a més a més ens ha convocat sant Josepmaria amb aquesta festa dels 70 anys. (. . . )

Va parlar de l’Advent, temps de Maria, citant el Sant Pare Pau VI a la Marialis Cultus, la Verge Immaculada que ens dóna Jesús, com a Mare de Déu. Va dir textualment:

És el temps marià més important, encara potser més, litúrgicament, que el mes de maig,

III. Algunes de les paraules pronunciades a l’homilia durant la Missa

Molt estimats tots, germanes i germans en el Senyor, que ara aguantem una mica el fred, però també ens va bé perquè ens fa adonar que necessitem del sol.

És la festa de la Trobada de la Rosa a Pallerols de Rialb. Una festa estimada i preparada durant molt de temps, no només setmanes o mesos sinó tant de temps de tots aquells que han resseguit les traces d’aquells moments històrics que vivia sant Josepmaria i els seus set acompanyants quan junts travessaren el país de forma clandestina per poder arribar a Andorra.

Quina joia també la meva, ara que presideixo humilment aquell país com a bisbe copríncep, veure que un cop més fou país d’acollida i ho fou per a un sant. Ell ho va portar sempre molt al cor. Després va voler venir a l’entrada a Andorra d’un antecessor meu, Mons. Iglesias Navarri, el bisbe Ramon, a la seva presa de possessió; en tenim les fotos. Estic content que la Prelatura vagi triar aquella foto entre moltes d’altres de molt boniques, perquè estigués en aquell fantàstic volum de fotografies de tota la vida del sant, que recorda Andorra, l’amor que ell li va tenir, l’estimació per a aquell petit país que el va acollir tan bé. El rector d’aquella època, els andorrans d’aquella època… Es pogué refer i pogué continuar. És bonic ser país d’acollida de sants. I el pas dels sants ens ha de marcar.

Sobre aquell pas de sant Josepmaria fins a Andorra s’ha editat un llibre que recull tot aquells escrits i l’itinerari seguit, amb les fotos d’aquells dies. Aviat, la setmana entrant, serà presentat aquest llibre a Andorra de forma ben solemne. Ja us arribarà.

Aquí a Pallerols, a poc a poquet, s’hi ha anat deixant petjada restauradora i continuarà. L’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra volen encara anar-lo millorant. I per a nosaltres és un gran goig.

Setanta anys, doncs, es compleixen d’ençà que, en el 1937, sant Josepmaria passà per aquí i visqué un moment inoblidable, d’aquests que es donen a la vida de les persones, també dels sants, que no deixen mai de ser molt humans. Fou moment de deseiximent, de soledat, de tristesa… No per uns pecats, que a vegades provoquen una tristesa bona perquè ens fa sortir del pecat, sinó una tristesa més angoixant, difícil, dura, com aquella. Un eco d’aquella tristesa que el Senyor va voler viure a l’hort de Getsemaní. “El meu cor està trist”, deia Jesús. Patia per si era la voluntat del Pare.

També aquí sant Josepmaria Escrivà vivia, fa setanta anys, aquell seu moment de Getsemaní. Com Jesús – humanament podem pensar-ho- es preguntava el que calia fer: ¿He de marxar?, he d’escapar-me?, encara he de predicar més el Regne?, he de fer altres miracles?, m’he de manifestar amb altres noves maneres?, . . . o ja és l’hora. L’hora de passar d’aquest món al Pare. L’hora de la glòria, però que passa per la creu.

Aquest és el Getsemaní de Jesús, amb les oliveres d’aquell hort, aquell lloc de repòs, de descans, a mig camí de Betània, on hi tenia els seus amics Llàtzer, Marta i Maria, on el Senyor es retirava i especialment en aquells dies que estaven a punt de celebrar la Pasqua a Jerusalem.

. . . . . . .

A Pallerols, Maria va protegir un fill seu, el va treure del dolor, de la misèria en què un, a vegades, li sembla que està, del dol, de la tristesa i de les llàgrimes. El Senyor permet que passem per moments així. Però sempre -no ho dubteu mai, sempre!-, arriba la seva gràcia que ens en treu, que ens n’allibera, duri més o duri menys. La boira no és el destí de la creació; la boira, la tenebra, la tristesa o la creu són moments de l’existència. Però Crist és el sol que tot ho il·lumina i venç. També les nostres boires, també la boira del món. Aquí Maria ho va fer sentir a un fill seu estimat, en camí de la santedat.

. . . . . . .

Jo només us ho indico: una rosa. Com ens ha de fer pensar una rosa! Perquè una rosa, a Catalunya sobretot, una rosa aquí es dóna per Sant Jordi, i el dóna l’enamorat a l’enamorada -li ho devien explicar a sant Josepmaria algun d’aquells joves, que ben segur també n’hi havia de catalans-. Avui li ha donat l’enamorada a l’enamorat. La rosa de fusta que trobava era un signe de l’Amor. El confirmà que calia anar a Andorra, que calia anar a França, que calia retornar a Espanya per poder anar fent el seu camí. I ell marxà amb pau, consolat. Maria aquí li va donar consol.

Estiguem aquí al Pirineu, o a Barcelona, o estiguem per tot Catalunya, o estiguem a Roma, o estiguem a Tombuctú… pensem en Pallerols en els moments difícils de la nostra vida.

Demanem, doncs, avui, en aquesta eucaristia de la festa de la Rosa, en el setantè aniversari d’aquell moment intens de presència de Maria en la vida de sant Josepmaria Escrivà i que és referent avui per a tots nosaltres, demanem aquesta gràcia del consol. I posem-hi avui tantíssimes intencions com vulguem.

Jo avui n’hi poso una, ho entendreu de seguida. Perquè a Andorra avui hi ha eleccions a tots els Comuns. En aquí, camí d’Andorra, a sant Josepmaria Escrivà li demanem avui que protegeixi també aquest petit país que és per a mi tan important per a la meva cura pastoral. Però li demanem més. Per tantes altres intencions, sobretot per les persones que puguin passar moments de crisi, de boira, de dificultat, especialíssimament els joves, els malalts, les famílies provades per una vellesa dura d’un membre seu, d’una malaltia greu, d’un moment de pèrdua del nord d’alguns adolescents i joves que a vegades abandonen, o sembla que abandonin, el tresor rebut.

De totes aquestes i tantes intencions, totes aquelles que porta la Prelatura a Catalunya, totes les de la nostra Baronia de Rialb, del Bisbat d’Urgell, com tants i tants dels que avui som aquí reunits o que avui miren aquí amb amor.

De tot cor doncs posem-nos a la presència de Déu demanant-li el seu perdó i la seva gràcia.

IV. Algunes paraules del Comiat, al acabar la Missa

Jo crec que el Senyor premiarà també una mica aquest fred que hem tingut durant la missa. Però estem molt contents. Jo li vull dir a Mn. Antoni Pujals que aquí, al Bisbat d’Urgell, sempre hi tindrem un gran tresor, que és aquest lloc. Hi ha molts llocs de Sant Josepmaria Escrivà, no cal dir-ho: des de les terres de Barbastre, fins a Torreciutat…, a Roma on ell va morir d’aquella manera sobtada. Però a Pallerols hi tenim la seva nit. Que és important. A Jerusalem tot és molt bonic, però Getsemaní és realment molt impressionant. Doncs que també Pallerols sigui “el Getsemaní” de sant Josepmaria. I que molts hi vingueu, per trobar el consol de Maria.

Jo, un cop més, no puc sinó felicitar tota la Prelatura per tots els serveis que fa a l’Església. Jo vull dir-ho aquí d’una forma ben pública, tot el bé que vosaltres feu d’una manera callada. Jo crec que avui els membres de l’Obra sou una gran esperança per a tota l’Església universal. Per al sant Pare, per als bisbes, per aquest humil bisbe d’Urgell, que també us necessita molt que l’ajudeu en tot el que podreu, que ja sé que ho feu i ho fareu. La vostra oració, sobretot, i el vostre apostolat. Però ens agradaria molt que aquesta col·laboració hi pogués ser ben gran, de la Prelatura i en tot el que vosaltres feu. Aquí hi ha alguns testimonis. Per exemple hi ha Mn. Enric Moliné, que ens ajuda moltíssim; l’episcopologi ja publicat li deu molt de treball; els bisbes li devem molt, que faci bé la nostra història.

Ja veieu que em sembla que a pesar del fred estem contents. Que el cor és ardent. Hem viscut una joisíssima eucaristia. Agraeixo a l’Il·lm. Sr. Alcalde tot el que ha fet i el que farà. Tenim la sort que l’Alcalde de la Baronia de Rialb és de Pallerols, i ja venia a escola aquí, a la rectoria, i que hi té tants bons records. Sap comprendre també que un lloc així és per a tot el món. Penseu que un poble que ha tingut la sort que un sant hi hagi viscut un fet tan únic, com el que hi va viure sant Josepmaria, el fa molt universal. Pallerols està clavat en el cor de l’Església universal.

Ens hem allargat una mica en la celebració, però hem estat molt a gust. Tots hem de donar gràcies per la santa missa tan ben viscuda. Per aquesta imatge molt bonica de la Mare de Déu que heu tingut molt d’encert de tornar a posar aquí, a l’església. Restaurant-la, l’heu tornada a fer viure.

I bé, res més. Un bon Advent. Que el Senyor, que és el nostre foc, ens escalfi per portar aquest foc a tot arreu d’on heu vingut.

Rebeu ara aquesta benedicció que us dono de tot cor.