Una festa entranyable en els boscos de Rialb
Unes 130 persones arribaren a Pallerols, de llocs ben diferents, per celebrar el 77è aniversari de la trobada de la Rosa.
Gent procedent d’Andorra, de Lleida, de València, de Girona, de Barcelona i d’arreu de Catalunya i fins i tot d’altres parts del món: del Perú, d’Equador i de Bolívia.
No hi faltaren tampoc els clàssics assistents de la Baronia de Rialb: l’alcalde Pere Prat, els de l’Empordanès (aquest any però hi faltà la Marina, que morí el juny passat i per qui vam tenir un record especial), representants de la casa de Vilaró, els de Cal Solé, de Confós i altres llocs de la Baronia.
Per deferència dels sacerdots de Ponts, presidí l’Eucaristia Mn. Antoni Pujals, Vicari de la Delegació de l’Opus Dei a Catalunya i Andorra, i concelebraren amb ell els dos sacerdots de Ponts, Mn. Jaume Mayoral i Mn. Bonifaci Fortuny. També concelebraren 4 sacerdots vinguts de Pamplona. En total foren 7 sacerdots.
A les 12:45, com estava previst, s’inicià la processó amb la Mare de Déu del Roser de Pallerols, mentre es cantaven els goigs del Roser de Pallerols.
A les 13:00 celebració de l’Eucaristia. A continuació les absoltes pels difunts de Pallerols i acabades les cerimònies litúrgiques hi hagué un aperitiu a la plaça del poble.
Després els assistents pogueren dinar per la rodalia de Pallerols amb els entrepans que es portaran o fent carn a la brasa.
A les 4 de la tarda acabàrem amb el rés del Rosari i veneració de les relíquies de sant Josepmaria.
Una festa viscuda intensament que ens confirmà en la certesa de que Déu i Santa Maria no ens deixen mai -ni en els moments més difícils de la nostra vida- com subratllà Mn. Antoni Pujals a l’homilia: “Demanem-li a la Mare de Déu que ens doni també a cada un de nosaltres una rosa, una rosa que ens ompli de consol i de pau, i que ens doni la força per cumplir sempre la voluntat de Déu“.
Ah, pues estan molt bé aquests versos.
José García Velázquez nos envía un poema dedicado a la Rosa de Rialb, que publicamos.
Agradeceremos comentarios a este poema.
Un poema a la Rosa de Rialb
Rosa, rosa de Rialp,
pequeña rosa estofada,
que te pudiste salvar
de ser en fuego quemada;
llevaste al alma la paz
cuando de dolor sangraba,
y al final pudo encontrar
la respuesta antes del alba.
Rosa, rosa de Rialp,
pequeña rosa estofada,
a los hombres que se van
tras la libertad soñada
consuelas en su pesar
y les prestas nuevas alas
con las que poder volar
a través de las montañas.
Rosa, rosa de Rialp,
pequeña rosa estofada,
reliquia a la que mirar
cuando el ánimo nos falla:
siempre nos puede prestar
nuevo aliento y nuevas ganas
de buscar la santidad
que tras la lucha se alcanza.
Muchas felicidades. Es un gozo ver cómo se incrementa cada año la asistencia de fieles devotos… y los que deseamos ir y tenemos que renunciar, agradezco recibir la información y me uno en todo y para todo.
En una propera notícia mostrarem les fotos que ens envia la Montserrat Mitjans que mostren un roure valencià, un càdec carregat de gàlbuls i una marga amb un fòssil.
Vull agrair tant esforç. L’acollida, la pietat, els cants, poder besar la relíquia de sant Josepmaria, l’escenari.
En pocs passos he fotografiat un roure valencià, un càdec carregat de gàlbuls i una marga amb un fòssil.
Tot fa molta patxoca!. I molt bonic el baiard.
Reviure amb imatges el que hem viscut és realment un doble regal.
Que alegría que esta fiesta tenga ya tanta respuesta de fieles.- Dios nos ayude!!!
quina melangia, de no poder acompanyar aquesta evocació. Sí, de fora estant… M. Clavell
des de Sant. de Compost.