El proper dia 9 de febrer, fem la tradicional Caminada mensual dels segons dissabtes de mes. Aquest mes anirem des de les Masies de Nargó a la Vall de Cabó, passant per Fenollet.
El nom de Fenollet ens convida a fer alguns comentaris:
1) És una casa de pagès molt ben situada en el camí antic que anava dels Pallars a l’Alt Urgell. Era una casa de molt de pas, en especial per les fires de bestiar de Salàs de Pallars i d’Organyà, ja que estava situada dins d’aquest important itinerari. (Podeu veure la notícia de la mort de l’Eugeni Coll, del dia 10 de maig de 2007).
2) Durant la guerra del 36-39, pràcticament cada 15 dies hi passava una expedició de fugitius.
3) En Josep Cirera, guia de l’expedició del novembre de 1937, hi passava sovint ja que les àvies del Cirera i de l’Eugeni Coll eren germanes. Es deien Sin de cognom. La mare del Cirera es deia Maria Fàbrega Sin i la mare de l’Eugeni, Rosa Campàs Sin.
4) Sant Josepmaria Escrivà hi va sojornar el dia 29 de novembre de 1937. Aquí van consumir totes les formes que portava i que havia consagrat a la missa del dia 28 a la Ribalera.
Tots recordaven anys després el magnífic menjar que els hi van donar en aquesta casa. Si hi aneu a menjar avui, continuen amb la mateixa tònica.
Aquí també deixaren la major part de coses que portaven, ja que suposava molt de pes i els hi era un destorb per caminar.
A la Caminada del dia 9 podrem comentar totes aquestes coses, llegint els documents històrics de l’època.
Per a més informació entreu a la web i posar la paraula Fenollet en el Buscador.
En referència a aquest escrit podreu donar les vostres opinions sobre la Caminada del dia 9, de les Masies de Nargó a la Vall de Cabó, passant per Fenollet.
M’ho vaig passar molt bé encara que vaig passar fred; li dono les gràcies a qui em va deixar el polar: gràcies pel polar.
Per primera vegada participavem a la caminada d’una part del camí de Pallerols a Andorra. Varem gaudir de veritat del camí, de la natura, de poder estar a Fenollet, de participar en un grup tan heterogeni -des de nens gairebé adolescents fins a persones que passem de la seixantena-, però tan unit al mateix temps, anant cadascú al seu ritme, però donant-nos un cop de mà si calia. La cordialitat va ser la nota predominant. Moltes gràcies per la feina que heu fet fins ara. Ens hi sumarem també amb allò que poguem. Com diu la Conxa, varem tornar oxigenats per fora i per dins. Aquest any Pallerols ha estat un descobriment per a nosaltres.
Dissabte 16, vaig tenir la sort d’estar a Fenollet. Pro abans del comentari que volia fer, deixeu-me dir-li a en Pere que penso que bons caminants ho podem ser tots, feu-ne la prova ara que ve el bon temps; d’aquells paratges es pot baixar oxigenat per fora i per dins. A Fenollet encara no hi havia estat, vàrem anar a dinar a la Casa Rural on la sra. Rosa ens cuinà cassolà i bo de debó; us invito a que hi aneu en família, els nens hi veuran vaques, vedells, gallines… Hi anàrem un petit grup que abans havíem estat treballant una mica. Com us deia a més del bonic que et brinda la natura, -ens va fer un dia esplèndid- l’estar al lloc on passaren un dels dies de la travessia m’oxigena també per dins, Una cosa és llegir-ho i altra el viure-ho, feu-ne la prova i ja em direu
Em va agradar molt la Caminada i vaig veure que pel nostre clan rover-guia de Scouts d’Europa pot ser una bona activitat, que nosaltres lligaríem a quedar-nos per allà d’acampada dissabte al vespre. Per l’activitat de neteja i obertura de camins m’agradaria anar 3 ó 4 al menys, jo crec que aviat podrà ser.
El reportatge és fantàstic. La caminada …………….. per a bons caminants.
Vaig tenir la sort de viure 10 dies a Fenollet, i asseguro que el que dius del menjar és ben cert. A veure quan podem treballar uns dies per arreglar l’estable on va dormir els del 37… Em moro de ganes de tornar-hi!