Continuo avui amb un tercer article que aclareix algunes coses sobre el pont de Peramola, que l’expedició en la que hi anava sant Josepmaria travessà el capvespre del 19 de novembre de 1937

L’any 1937, per anar d’Oliana a Peramola hi havia dos ponts sobre el riu Segre. Un era el pont medieval, del segle XII, que estava als afores d’Oliana cap al nord. Era el pont per on passava el camí ral que baixava de la Seu d’Urgell seguint el curs del riu Segre. Més tard se’l va anomenar el “Pont Vell” i era un pont que per les seves dimensions no permetia el pas de carros ni vehicles pesats.

Per això, l’any 1929 es va construir un altre pont més ample anomenat “Pont Nou de Peramola” que permetia anar des d’Oliana a Peramola a través d’una nova carretera també més ampla i moderna que el camí ral existent anteriorment. Aquest altre pont es troba una mica més avall del Pont Vell. L’any 1937 estava pràcticament en el mateix lloc on està l’actual, que és conegut senzillament com el Pont de Peramola.

El 1937 el pont medieval no estava en ús, perquè no podien passar cotxes ni camions. Per tant per anar d’Oliana a Peramola la gent feia servir normalment el Pont Nou de Peramola.

El 1939, l’exèrcit republicà en retirada va volar els dos ponts, tant el medieval com el construït l’any 1929. Després de la guerra es va fer un pont provisional al lloc on havia estat el medieval, perquè allà el riu era més estret i la construcció més econòmica. Es va aprofitar part del pont vell, fent una estructura provisional més àmplia i resistent.

Més endavant, al mateix temps que es construïa la presa de l’embassament d’Oliana (1943-1958), es va fer un nou pont (1953-1957) pràcticament en el mateix lloc que l’anterior Pont Nou de Peramola (el que es va construir al any 1929 i que havia estat destruït durant la guerra), però més elevat i ample, perquè la nova carretera de la Seu d’Urgell pogués creuar el riu Segre i passar des de la marge esquerra del riu a la dreta, tal com està actualment. El 1959 es van inaugurar oficialment les dues obres: la presa d’Oliana i el Pont de Peramola, quedant fora de servei el pont medieval, que era provisional.

Podem concloure que els expedicionaris de novembre de 1937 van baixar de l’autobús que havia sortit de Barcelona just abans de creuar el Pont Nou de Peramola, el de l’any 1929. És a dir, que no van creuar el riu pel pont medieval, com s’ha dit alguna vegada, perquè estava en desús. L’autobús de línia va continuar cap a la Seu d’Urgell per l’antiga carretera que seguia la marge esquerra del riu Segre creuant el riu sobre un tercer pont, anomenat el Pont Nou d’Oliana, que es va construir l’any 1879, a l’altura del Barranc de la Mora, una mica més avall de La Penella.[1]



[1] Aquesta informació sobre els ponts de Peramola me l’han facilitat diferents persones d’Oliana i de Peramola. Especialment citaré els següents. D’Oliana: Enric Esteve, historiador local, nascut l’any 1935, i Josep Piqué, nascut l’any 1931. De Peramola: Joan Bonillo, nascut l’any 1939, que va treballar de sondista en la presa d’Oliana; Modest Esteve, de la fonda la Masia, nascut l’any 1930, i Pere Junyent Molleví, nascut l’any 1930. Darrerament he obtingut una important informació d’Antoni Selva, de Peramola.