Aquest estiu han visitat Pallerols, persones de molts països

Des d’Eslovènia ens envien aquesta crònica:

Aquest ha estat el tercer estiu que, des d’Eslovènia un grup de joves ha anat al Pas dels Pirineus. El primer any varen ser quatre seminaristes i un estudiant universitari, acompanyats d’un capellà. Dos dels seminaristes han repetit l’experiència: l’any passat el Matic (que ara ja és sacerdot) va anar-hi amb tres joves; aquest any el Vito (que un mes després rebria l’ordenació diaconal) hi ha anat amb sis nois, un universitari i cinc que estudien el batxillerat; un d’aquests es Jakob, que ja va ser-hi el segon any, senyal de que li va agradar molt.

El dilluns 28 d’agost vàrem arribar al vespre a Pallerols. Abans, a Ponts, vàrem recollir al Ramon que ens explicaria molts detalls de l’entranyable història del Pas dels Pirineus, que va fer sant Josepmaria Escrivà l’any 1937. En el viatge, ens paràrem al pont de Peramola perquè el Ramon comencés l’explicació de l’aventura de 1937.

L’endemà, havent preparat les coses necessàries, sortírem per fer la primera etapa, que va ser una mica més llarga perquè ens vàrem perdre una mica abans d’arribar a la Ribalera. Allà vàrem celebrar la Santa Missa amb una emoció especial pensant en sant Josepmaria i els que l’acompanyaven. Amb el retard vàrem canviar una mica els plans i havent dinat vàrem apropar-nos a la casa de Fenollet, on vàrem reposar com a final d’etapa del primer dia de marxa. Com que feia bon temps ens banyàrem i vàrem tornar aviat al refugi de Pallerols per preparar-nos per l’etapa de dimecres.

Després de celebrar la Santa Missa a l’església de Pallerols i d’esmorzar, el Ramon ens va explicar la commovent història de la rosa que va trobar sant Josepmaria com a senyal de què havia de continuar cap a Andorra. Després ens va portar en cotxe fins al peu de la muntanya d’Ares. El camí comença baixant fins al riu de Cabó que travessem i passant a l’altre riba ja tot és pujada de mil metres de desnivell. Amb un ritme constant i fent petites parades, pensàvem en la forta crisi fisiològica que va passar el Fundador de l’Obra. Abans de les tres hores, els primers ja van arribar a dalt i en pocs minuts ja estàvem els vuit al poble d’Ares. Descansar, beure, menjar una mica i algun “selfie”. La baixada fins a Noves de Segre és ben llarga i algú la va patir més (perquè no havíem pujat menjar). Al vespre visitàrem Organyà, l’església i totes les excavacions que mostren els tres temples existents: gòtic, renaixentista i barroc. Al final del dia encara vàrem tenir temps de veure la rectoria de Pallerols i un vídeo del Pas dels Pirineus.

El dijous era el dia de la darrera etapa en la que arribaríem a Andorra. La pujada de la Cabra Morta i la del Mas d’Alins amb la baixada fins a Sant Julià de Lòria passant per l’oratori de la Mare de Déu de Canòlich i Fontaneda és sempre (l’hem fet els tres anys) la més especial perquè comença a Catalunya i acaba a Andorra! A Sant Julià de Lòria ens esperava l’Aleix, un jove amic andorrà que ens va acompanyar a un poblet típic d’Andorra tot de pedra i fusta i a uns jardins plens de vegetació, de flors i de la representació de molts animals. Després, la Missa a l’església de Sant Julià a on hi una estàtua de sant Josepmaria agenollat, que intercedeix per a tots nosaltres.

El divendres ens quedava la traca final: anar a la Cabana de Sant Rafael per resar i celebrar la Missa, on el grup de sant Josepmaria va passar cinc dies esperant la sortida definitiva cap a Andorra.

Finalment, com a premi, vàrem tornar a Andorra per passejar i descansar una mica.