Dies de formació i descans

Com ja s’ha fet tradició en els darrers anys, durant el mes de maig s’ha organitzat la convivència de seminaristes de Bidasoa a Pallerols. Aquest any hem acudit 10 persones, els països d’origen de les quals són Guatemala, Uganda, Colòmbia, Filipines i Puerto Rico, i ens han acompanyat tres sacerdots: Mn. José Francisco, Mn. Jorge i Mn. Constantino.

L’esquema i l’organització ha estat semblant a la dels anys anteriors, millorada amb l’experiència acumulada. Cap a les onze del matí sortim de Pamplona el dia 31, dimarts. S’aprofita el camí d’anada per visitar alguns llocs interessants i aquest any vam fer parada i fonda a Ainsa, on vam dinar a l’ombra d’uns arbres i, després de prendre un cafè fred a la plaça del poble, vam fer la visita al Santíssim a la cripta de l’església. Després de passejar una mica pels carrers del poble medieval, reprenem la marxa, per la Ribagorça, per arribar a Balaguer i Ponts, on ens esperava el Ramon Camats, que va fer una completa explicació de l’itinerari de sant Josepmaria i els seus acompanyants des de Barcelona fins a Peramola.

En arribar a Peramola, ens va mostrar el paller on sant Josepmaria va passar la nit del 19 de novembre de 1937, i tot seguit anàrem a la Fonda la Masia per encarregar els sopars per als dies següents.

Sense més dilació ens vam dirigir cap a Pallerols, i ens instal·làrem al refugi que ja coneixíem d’anys anteriors. Hi va haver temps per fer una estona de pregària a l’església i tot seguit vam sopar amb els productes que havien preparat l’equip de cuina. Una breu tertúlia per concretar els plans de l’endemà, i després de pregar completes, vam anar a dormir.

El dia següent, 1 de juny, dimecres, Mn. José Francisco va matinar una mica més que la resta i va celebrar la Santa Missa, de manera que vam poder tenir la primera meditació ja amb el Senyor al Sagrari. Esmorzar generós i després d’una xerrada sobre temes ascètics, preparem les motxilles amb el dinar, i emprenguem la marxa cap a la Cabana de Sant Rafael. Arribats al lloc, Mn. Constantino i Mn. Jorge, ajudats per dos diaques, Vicent i Juan Carlos, van celebrar la Santa Missa sobre el rústic altar semblant, pensem, al que va utilitzar sant Josepmaria els dies de la seva estada. Hi va haver després dinar i tertúlia, glossant les pàgines del llibre “Camino de Liberación“, de Jordi Piferrer, que expliquen detalladament els dies que el fundador i els seus acompanyants hi van passar. Vam emprendre la volta i a mitja tarda vam arribar a Pallerols, on cadascú es va organitzar com va voler fins a l’hora del sopar. Un parell de nosaltres va baixar a Peramola per recollir el sopar preparat a la Fonda i ràpidament va ser liquidat, ja que l’esforç del dia ens va obrir la gana. Tertúlia, prec de les completes i a descansar.

El dia següent, 2 de juny, dijous, va començar en una forma semblant al dia anterior; però a mig matí sortim cap a la Ribalera, acompanyats de Ramón Camats, que portava un tot terreny. Arribats a la Ribalera es va disposar tot per celebrar la Santa Missa, tenint molt present l’última que va celebrar sant Josepmaria, abans d’arribar a Andorra. En acabar, ens vam disposar a dinar amb els entrepans i sandvitxos que els cuiners preparaven amb diligència. I com a colofó, es va continuar amb una tradició d’aquestes convivències, que consisteix a “reparar” l’accident que va provocar el trencament de l’ampolla de conyac el 1937, i que va impedir que el festegessin els assistents amb una mica d’aquell licor. Nosaltres procurem que no es trenqui i desagreugem aquell incident amb un glopet de l’excel·lent licor. Sempre ens acompanya el llibre d’en Jordi, que ens introdueix i ambienta als llocs que anem visitant seguint les petjades d’aquells primers fugitius. Finalitzada l’estada a la Ribalera, tornada a casa, i a seguir la rutina del dia anterior.

El divendres, dia 3, vam tenir recés al matí i en concloure, cap a les dues, vam emprendre la marxa a Cal Fenollet, on ens esperava la Rosa amb un estupend i generós menjar. Aquest any no havíem portat guitarra, però a Fenollet ens en van deixar una, i després de dinar ens disposàrem a cantar cançó rere cançó. La Rosa va gaudir de valent. Abans de marxar, i sobre el terreny, vam indicar el camí que van seguir els expedicionaris, vam veure el lloc on es van allotjar, encara que ara s’ha transformat per dins i ja no és un corral sinó un habitatge amb totes les de la llei, i mirant a la muntanya de Santa Fe, assenyalem la ruta que van seguir, camí de la muntanya d’Ares i la Borda de Conorbau. A la nit, després de sopar, vam treure l’orgue portàtil portat de Pamplona i al costat dels absis de l’església primitiva, al costat de la porta del refugi, a la llum de la lluna, vam tenir una gran tertúlia musical, animada per l’Òscar, que feia meravelles amb el teclat.

El dissabte 4 el dedicàrem a Andorra. Altres anys, alguns es van proposar de recórrer a peu el camí que va de l’ermita de Santa Maria de Feners fins al Mas D’Alins. No obstant, aquest any tots hem preferit les quatre rodes. Com que vam emprar molt de temps per entrar a Andorra, ja que hi havia molts cotxes i una llarga cua, ens dirigírem directament a la zona del Mas D’Alins, on ens vam fer una idea de l’itinerari de la darrera etapa. Visitàrem l’Oratori de la Mare de Déu de Canòlich, on hi ha representats sant Josepmaria i dos dels seus acompanyants. En un berenador a l’aire lliure, sota els pins, dinàrem i després visitàrem el Coll del Jou i l’església de Sant Germà i Sant Julià, on hi ha representat sant Josepmaria en un alt relleu. Vam fer la Visita al Santíssim i cap a Andorra la Vella, on vam visitar l’església de Sant Esteve. Després de resar a l’església, passejàrem una mica pels carrers i tornada a Pallerols per preparar la barbacoa del darrer dia.

El dia 5, Solemnitat de Pentecosta, vam tenir meditació i Missa solemne, amb música d’orgue i cants litúrgics. Esmorzem, recollim les nostres coses, deixem la casa disposada pels següents visitants i partim cap a Torreciutat, on dinem, visitem detingudament el santuari, i vam donar gràcies a la Mare de Déu per les magnífiques jornades passades i emprenguérem la marxa cap a Pamplona, ​​on arribem cap a les vuit de la tarda.

Esperem que l’any vinent, seguint la tradició, puguem tornar.