S’han complert amb escreix les expectatives que teníem

Des del centre d’esplai Codec, de Madrid, ens envien una crònica dels dies passats a Pallerols del 26 al 31 d’agost de 2020.

Ens ho han demanat, però és difícil escriure un resum sobre una experiència com la viscuda durant aquests dies als Pirineus; si ja ho va ser per als que ho van fer en el seu moment amb sant Josepmaria, en unes condicions bastant pitjors que les nostres, què podem explicar un grup de 10 joves de 3r i 4t ESO, amb 4 persones més grans que feien de suport.

El que sí que ens ha quedat claríssim, i ho subratllem tots els assistents (Tomàs, Mike, Lucas, Diego, Javi, Nico, Pedro, Jorge, Luis, Manu, Pablo, Iñaki, Alfonso i Mn. Manuel) és que per entendre una mica del que va succeir l’any 1937, cal estar aquí; viure-ho una mica (mai serà el mateix): veure els llocs, pujar les muntanyes, celebrar Missa en els mateixos llocs, caure en les baixades, punxar-te amb els esbarzers … Així, et situes molt millor, al menys això ens ha passat tot i haver llegit, abans de venir, alguns llibres o vist els vídeos que intenten explicar-ho.

Ens va sorprendre molt la Casa del Corb, amagada de les mirades indiscretes, però situada molt estratègicament. Durant diverses etapes del recorregut llegíem fragments en què ens explicaven l’experiència de cada lloc, i això ajudava més a ficar-nos en escena. Un gran exemple el vivírem en l’emotiva Missa de la Ribalera, acompanyada pels cants dels ocells i un retaule natural inigualable.

Procuràvem seguir tot el recorregut dissenyat prèviament, però com que feia força calor, deixàrem algun tram per baixar a l’Embassament d’Oliana per refrescar-nos. La pujada a la muntanya d’Aubenç, per exemple, se’ns feia molt costa amunt.

El segon dia vam sortir des de les Masies de Nargó, per superar les dues muntanyes (Comalavall i Santa Fe), passant per Fenollet. Ara mateix a Fenollet s’hi han fet noves construccions i s’ha convertit en una casa de turisme rural; no obstant, es comprenen perfectament diversos dels episodis de nerviosisme i tensió, tant en pujar els vessants com en apropar-se a les poblacions.

El tercer dia vam aprofitar per celebrar Missa a la “Cabana de Sant Rafel”; tot i que es tracta d’una reconstrucció, transmet a la perfecció les sensacions que podrien percebre en el seu moment. En el seu interior descobrírem un petit ratpenat, que ens va recordar la interacció contínua de la natura durant tots els dies amb els protagonistes de la nostra història.

Les etapes des Aravell fins a Andorra són de les més boniques, i aprofitem per fer bones fotos dels paisatges verds i de les cadenes de muntanyes. Sempre calia estar atent, des del descens cap al Riu de Civís fins a l’arribada a Sant Julià de Lòria, i no deixar de mirar bé on trepitjar, ja que hi havia pedres que es movien. No cal dir de la cura que s’ha de tenir en el pas de la Cabra Morta, sobretot per als que pateixen una mica de vertigen. Nosaltres no vam tenir problemes, però és que som del Codec …

Alguns dels trams estaven en pitjors condicions, ja sigui per la manca de temps en el manteniment de la ruta pel tema Covid, o per les fortes tempestes que van caure els últims dies i van tombar diversos arbres. Però sempre, gràcies als consells del nostre apreciat guia voluntari, Octavio Rico, vam decidir millor quines etapes realitzar, punts d’inici i final, llocs de trobada per a l’avituallament, desviaments adequats a prendre … I aquest és un dels avantatges més importants d’aquesta expedició: que comptes amb grans persones des del primer dia, que t’ajuden a situar-te i organitzar tot de la millor manera possible.

Així que, moltes gràcies Ramon i Octavio per atendre’ns “in situ”. Gràcies Jordi i a tota l’Associació per voler mantenir tan valuós record del “Pas dels Pirineus”. Gràcies per dispensar-nos unes instal·lacions tan acollidores i ben equipades: hem tingut una estada difícil d’oblidar, i sobretot pel Tresor que manté ben guardat en la seva encantadora església romànica: la Mare de Déu del Roser de Pallerols.

Segur que tornarem. Gràcies per tot i fins aviat!

Una abraçada gran des del centre d’esplai Codec, de Madrid.