Els passats dies 1 i 2 de desembre de 2007, es va celebrar a Pallerols de Rialb la Festa de la Trobada de la Rosa, amb la que l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra commemora anualment, des de fa cinc anys, el fet de què sant Josepmaria Escrivà de Balaguer trobà una rosa de fusta daurada a l’església de Pallerols, la matinada del 22 de novembre de 1937.
Aquesta troballa fou per ell un senyal que el confirmà en la seva decisió de continuar el seu camí cap a Andorra, després d’un nit de forts dubtes i patiments interiors sobre si feia bé o no de continuar cap aquell país, fugint de Madrid on havia estat amagat des del 18 de juliol de 1936, al inici de la guerra, a causa de la persecució religiosa de l’època.
Els dolorosos esdeveniments d’aquella nit del 21 al 22 de novembre de 1937, així com la joia de la troballa de la rosa la matinada del 22, estan descrits amb detall al volum II del llibre “El Fundador del Opus Dei”, del historiador Andrés Vázquez de Prada. Editorial Rialp.
Breu resum històric
Al darrera dels goigs del Roser, que hem editat especialment aquest any, hi ha un breu resum dels dies que va passar per aquestes terres de la Baronia de Rialb i de l’Alt Urgell, que transcrivim a continuació:
Sant Josepmaria, juntament amb altres set persones més joves que l’acompanyaven, sortí de Madrid el 8 d’octubre de 1937 en direcció a València i seguidament a Barcelona on arribà el dia 10 al matí. Romangué en aquesta ciutat 41 dies tot esperant l’avís de posar-se en marxa, que finalment arribà de la mà d’en Mateu Molleví Roca, de Cal Mateu de Peramola. El 19 de novembre sortiren en l’autobús de la Seu d’Urgell arribant cap al tard al pont de Peramola, passat Oliana, on els esperava l’Antoni Bach Pallarès, “el Tonillo”, que els portà a dormir a un paller de Peramola, propietat de la família Segon. L’endemà el seu fill, en Paco, els guià fins a Cal Vilaró de Pallerols, on Sant Josepmaria celebrà Missa els dies 20 i 21 de novembre. Al capvespre del 21, pujaren a la rectoria de Pallerols per passar-hi la nit, en una dependència obrada en la part alta del que antigament havia estat un absis de l’església. Fou una nit d’intens patiment, una nit de fosca i dol, com diu una estrofa dels goigs del Roser. La matinada del dia 22, per una especial intervenció de la Mare de Déu, superà aquesta dolorosa prova, retrobà la pau perduda i quedà convençut que havia de continuar cap a Andorra per realitzar en llibertat l’encàrrec de fer l’Opus Dei que Déu li havia confiat el 2 d’octubre de 1928.
Encara cinc dies van estar amagats als boscos de Pallerols, protegits per en Pere Sala de Cal Vilaró i en Lluís Campabadal de Ca l’Empordanès, fins que el capvespre del 27 de novembre, guiats per la gent de Peramola, sortiren cap a l’Espluga de les Vaques, al Barranc de la Ribalera, zona que estava sota la protecció dels amos de Juncàs, en Josep Boix i la Maria Oste. Hi arribaren la matinada del dia 28 i tot seguit hi celebrà la Missa, que fou l’última en terra catalana. A primera hora de la tarda del mateix dia 28 aparegué el guia principal, en Josep Cirera, que es feu càrrec de la totalitat de l’expedició, més de vint persones, conduint-les amb fermesa fins a Andorra on arribaren el 2 de desembre de 1937, després de no pocs sofriments i dificultats. En el camí cap a Andorra s’ha de destacar l’ajut de la família Coll de la casa de Fenollet i de la família Bentanachs de la casa del Baridà, així com d’altres persones que han quedat en l’anonimat.
Poc abans d’arribar al Mas d’Alins, ja en terra andorrana, passaren pel costat de l’ermita de Santa Maria de Feners, a Argolell, rebent així l’última carícia de la Mare de Déu. Al llarg de la seva vida, en moltes ocasions i de manera habitual, Sant Josepmaria va recórrer a la Verge Maria en cerca d’ajuda en els moments difícils que mai no li faltaren. El recurs confiat en Ella li permeté superar-los sempre, gaudint de l’alegria pròpia de qui se sap un fill petit en els braços de la seva Mare.
Celebracions en motiu del 70è aniversari del pas
En commemorar enguany el 70è aniversari, ho hem volgut fer amb especial solemnitat, organitzant dos actes:
– El dissabte dia 1 de desembre, un acte cultural a Peramola sobre “Camins de llibertat a través dels Pirineus”, amb l’assistència d’autoritats i historiadors.
– El diumenge dia 2 de desembre, un acte religiós a Pallerols, amb la celebració de l’Eucaristia presidida pel bisbe d’Urgell, Mons. Joan Enric Vives.
– Alguns dels assistents als actes aprofitaren aquests dos dies per visitar llocs del Camí d’Andorra. El dissabte dia 1, un grup de Girona anaren a peu des de la casa de Fenollet fins al riu de Cabó. El mateix dissabte a la nit, un nombrós grup de nois de Lleida i molts dels seus pares dormiren amb tendes de campanya a l’Hort de la Rectoria, al costat de la Font de Pallerols. El diumenge dia 2 molts aprofitaren per anar a la Cabana de sant Rafel, la Bassa i fins i tot alguns anaren a la Casa del Corb. Altres s’entretingueren per les rodalies de Pallerols. En conjunt foren uns dies aprofitats amb actes culturals i religiosos i d’esbarjo familiar.
Sobre l’acte cultural
En relació a l’acte cultural del dia 1 de desembre, hem de dir que se celebrà a les sis de la tarda a la Fonda la Masia de Peramola amb la participació de dues taules rodones: una de polítics de la zona i una altra d’especialistes en història contemporània. El títol general d’aquest acte cultural fou “Camins de llibertat a través dels Pirineus”, amb una anàlisi en profunditat dels camins d’evasió a través dels Pirineus i una proposta de reconciliació i de respecte a la llibertat.
La taula rodona dels polítics fou presentada per Ignasi Forcada, autor de varis llibres de caminades per indrets de Catalunya i vice-president de l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra. Juntament amb Ignasi Forcada, parlaren les següents personalitats: Joan Pallarès, alcalde de Peramola, que donà la benvinguda als assistents; l’alcalde de la Baronia de Rialb, Pere Prat, que remarcà l’aposta decidida que ha fet l’ajuntament de la Baronia per impulsar el turisme rural i cultural a través del seu territori, entre els que es troba el camí que féu sant Josepmaria per les seves terres. El president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro, insistí en la mateixa direcció de revitalitzar el territori, congratulant-se vivament de les iniciatives que porta a cap l’Associació d’Amics del Camí, en el traçat, neteja i senyalització del nomenat Camí d’Andorra, que segueix les mateixes traces per on caminà sant Josepmaria i molts altres fugitius que com ell aconseguiren arribar a Andorra durant els dolorosos dies de la guerra civil espanyola de 1936. Finalment el director general d’arquitectura i paisatge de la Generalitat de Catalunya, Joan Ganyet, lloà especialment els esforços que fa l’Associació, amb belles metàfores dels camins com a xarxa de vida, a l’igual que el sistema circulatori del cos humà que reparteix vida per tot el cos. Tots ells donaren les gràcies repetides vegades a l’Associació pels meritoris treballs de recuperació de camins i edificis singulars que porten a cap i que són una important aportació a la recuperació de la memòria cultural i històrica de Catalunya.
La segona taula rodona fou presentada per Jordi Piferrer, autor del llibre “Camí d’Andorra” que descriu l’itinerari que seguí sant Josepmaria fins arribar a Andorra la matinada del 2 de desembre de 1937. Denuncià els règims totalitaris que obliguen a moltes persones trobar camins d’evasió per guanyar la llibertat perduda i ressaltà el profund amor a la llibertat que va viure i predicar sant Josepmaria al llarg de la seva vida. Els altres components de la taula foren: Francesc Beato, vice-president del Centre Excursionista de Catalunya i Ferran Sánchez Agustí, escriptor de dinou llibres i referència obligada quan s’ha de tractar de camins d’evasió a través dels Pirineus.
El primer va fer un interessant resum dels principals camins de pas a través dels Pirineus des d’un punt de vista geogràfic, amb detalls concrets sobre les edificacions de suport i ajuda existents a una banda i altra dels Pirineus. A la banda espanyola se’n deien hospitals i a la banda francesa se’n deien hospicis, que estaven estratègicament situats per servir de refugi als caminants que s’aventuraven passar els Pirineus, sobretot a les èpoques d’hivern molt perilloses en aquelles contrades.
Ferran Sánchez Agustí féu un erudit resum d’algunes expedicions d’evasió a través del Pirineus i dels passos emprats més freqüentment. Analitzà de forma sintètica i precisa algunes expedicions de fugida a causa de la persecució incontrolada dels anarquistes i llibertaris, durant els anys 1936 -1939; altres itineraris de fugida durant la repressió franquista posterior i finalment explicità vàries expedicions d’entrada a Espanya durant la segona guerra mundial.
Finalment Maria Pilar Torra llegí un escrit de Jordi Pasques i Canut, president del Grup Excursionista d’Oliana, que no pogué assistir a l’acte per qüestions professionals però que ens feu arribar el seu missatge d’encoratjament i de lloança pel treball que realitza l’Associació. Acabava el seu escrit amb aquestes paraules: “Hem pogut constatar com el caminar i els camins viuen un altre cop una renaixença profitosa, com si es tractés de tornar a fullejar un llibre vell llegit en la jovenesa i retrobar-hi imatges i virtuts, essències i esperances, moments de vida.”
Acabades les taules rodones, hi va haver un piscolabis amb tots els assistents, més de 130 persones d’arreu de Catalunya, en bona part de Peramola, Oliana i altres contrades de l’Alt Urgell i també molta gent vinguda d’altres zones de Lleida, i molts altres vinguts de Girona i de Barcelona.
Fotografies de l’acte cultural a Peramola, dia 1.12.07
|
 |
|
Sobre l’acte religiós
El dia 2, començà la celebració religiosa a Pallerols amb l’assistència del bisbe d’Urgell, Mons. Joan Enric Vives i Sicília. Arribà a Pallerols cap a les 12 del migdia. Resseguírem amb ell els llocs més emblemàtics de Pallerols on sant Josepmaria passà la nit del 21 de novembre, amb el recorregut que feu el sant quan trobà la rosa a l’interior de l’església de Pallerols. A les 12 resàrem el Àngelus a la explanada que s’havia preparat davant l’església. Feia un sol resplendent. El Sr. Bisbe va aprofitar per dirigir unes paraules de benvinguda a tots els assistents que anaven arribant. Cap a les 12,20 començà la processó, sortint de l’església, iniciant-se amb els cants dels nous goigs del Roser de Pallerols. Aquests han estat realitzats sota la direcció d’Amadeu Rocamora. La música és d’Odilò Ma Planàs i l’estrofa dedicada a sant Josepmaria l’ha composat Oriol Diví, tots dos monjos de Montserrat. L’orla és de l’artista Xavier Cabanach.
Arribats a l’edifici de l’antiga escola, ens esperava la nova imatge de la Mare de Déu del Roser de Pallerols, una talla de fusta realitzada per l’escultor d’Olot, Joan Montero, i policromada pels tallers Ibars, de Barcelona. El Sr. Bisbe va beneir la imatge i continuà la processó per entrar de nou a l’església. Durant la processó anar arribant una espessa boira que ja no marxà en tot el dia, al mateix temps que baixà la temperatura i fou necessari abrigar-se una mica més. L’ambient de sol al inici de la jornada amb el contrast de la boira i fred de la resta del dia, serví com a motiu de prèdica del Sr. Bisbe per l’homilia de la missa: les dificultats, les lluites internes i els sofriments que tingué sant Josepmaria els dies d’estada en aquestes terres, simbolitzades per la boira, foren superades per la llum que li donà la Mare de Déu amb la trobada de la rosa. Continuà l’homilia amb belles referències a la Mare de Déu com una enamorada que dona la rosa a l’enamorat, al revés del que passa a la tradicional festa de sant Jordi que és l’enamorat qui dona la rosa a l’enamorada. Glossà també les lectures i l’evangeli del dia. La missa fou concelebrada per cinc sacerdots: presidida pel Sr. Bisbe, l’acompanyaven Mn. Joan Pujol, vicari general del bisbat d’Urgell; el Dr. Antoni Pujals, vicari de l’Opus Dei a Catalunya; Mn. Bonifaci Fortuny, antic rector de Ponts i encarregat actualment d’algunes esglésies de la Baronia de Rialb i Mn. Enric Moliné, sacerdot de la Prelatura de l’Opus Dei, nat a la Seu d’Urgell i molt lligat culturalment a la diòcesi d’Urgell.
Acabada la missa es feren unes absoltes pels difunts de Pallerols i el comiat. A continuació un piscolabis per celebrar la festa, a la que hi assistiren unes 450 persones de molts indrets de Catalunya. Més de 150 persones es quedaren a dinar per les rodalies de Pallerols. Agustí Sala, de Cal Vilaró, va preparar menjar per unes 80 persones i altres menjaren del que s’havien portat.
El Sr. Bisbe i altres autoritats dinaren a la masia de Ca l’Empordanès convidats pels propietaris, en Lluís Campabadal i família amb la presencia de la Marina Finestres, la mare d’en Lluís, que l’any 1937 tenia 14 anys i recorda molts aspectes interessants de com era Pallerols per aquelles dates.
A les 4 de la tarda hi hagué el res del Rosari, que fou dirigit per Mn. Joaquim Monrós, sacerdot de la Prelatura de l’Opus Dei, nat a la Seu d’Urgell, i amb l’assistència de Mn. Jaume Mayoral, rector de Ponts, finalitzant els actes de la celebració solemne d’aquest 70è aniversari amb la veneració de les relíquies de sant Josepmaria i acabant amb el cant del Virolai, com a digne colofó de les festes en honor de la Mare de Déu del Roser de Pallerols, en record i agraïment pel favor concedit a sant Josepmaria la matinada del 22 de novembre de 1937.
Els voluntaris
Sense la cooperació desinteressada de molts voluntaris no hauria estat pas possible l’èxit de la Festa.
Hem de destacar les següents persones: Mercè Betriu i Conxa Blasco pels seus treballs en l’embelliment de l’església i dels altars de Pallerols. Francesc Penella, Josep Maria Vila i Manel Feliu pels seus treballs de muntatge de l’altar exterior, instal·lació dels sistemes d’il·luminació i audio-visuals i la coordinació dels molts voluntaris que col·laboraren en la festa. En Josep Masabeu i en Melcior Mur per l’acompanyament dels cants amb l’orgue i l’acordió, algunes persones del cor de pares del Col·legi Canigó de Barcelona pels cants dels goigs i de la missa. L’Agustí Sala, de Vilaró i propietari actual de Cal Mingo, per la confecció dels dinars i distribució de begudes. Molta gent de la Baronia de Rialb que amb la seves indicacions de com es feia antigament la festa del Roser, han contribuït a recuperar antigues tradicions. En especial hem de fer menció de la Marina Finestres, de Ca l’Empordanès, i d’en Domingo Inglavaga, de Cal Guardiola.
Fotografies de l’acte religiós a Pallerols, dia 2.12.07
ES IMPRESIONANTE .
AYUDAME A PEDIR A LA VIRGEN QUE MI SALUD ME LO PERMITA. GRACIAS.