Puntualment a les 10.00h del diumenge dia 8 de maig de 2005 ens trobàrem a la cruïlla de la carretera C-14 amb la que va a Juncàs, 16 persones i una gossa molt simpàtica que es deia “Rossa”. Els expedicionaris provenien d’Organyà, Igualada, Solsona, Andorra i Barcelona.

Fetes les presentacions, iniciàrem l’anada cap a Santpou amb tres cotxes tot terreny a on hi arribàrem cap a les 10.30h. Tot seguit pujarem cap a l’Espluga de les Vaques, al cap del Barranc de la Ribalera, per un camí ben marcat i desbrossat. Allà férem memòria de la Missa que celebrà sant Josepmaria el dia 28 de novembre de 1937.

A partir d’aquí iniciàrem l’aproximació a la Canal de la Jaça. Passàrem per sobre el Picalt Roig, que deixàrem a l’esquerra, i començàrem la pujada de la canal. Amb una contínua i progressiva pujada arribàrem al cap de la canal a on a mà dreta hi ha una cornisa per sortir-se’n i arribar tot seguit al pla de l’Aubenç. Aquí vàrem dinar tot contemplant les magnífiques vistes. Un dels expedicionaris, el senyor Francesc Beato que és membre molt antic del C.E.C. (Centre Excursionista de Catalunya), ens va fer una exposició magistral de tot el que es veia des del cim. Es un senyor que domina perfectament tot el territori català, perquè a més ho ha recorregut tot.

Una reflexió molt interessant que va fer el senyor Francesc Beato parlant de l’expedició de sant Josepmaria, és que segons el seu parer, l’Aubenç marca un canvi. Efectivament, des d’aquestes altures es veu tot el territori des d’on venien: Oliana, els boscos de Rialb, la muntanya del Corb. A partir d’aquest moment ja no tornaran a veure més aquestes terres. És a dir, els expedicionaris de l’any 1937 s’oblidaran del passat i tiraran endavant fins arribar a Andorra, sense possibilitat de retorn. Han superat una barrera molt difícil i ja no es poden tirar enrera. Això concorda amb el que sabem de què a partir de la Ribalera a on troben el nou guia, Josep Cirera, i a on sant Josepmaria celebra l’última Missa del Pas, hi ha certament un canvi d’actitud: ja no es pensa més en tornar enrera. L’Aubenç marca un canvi definitiu: geogràfic i d’actitud. Es pot dir que l’expedició cap a Andorra comença amb la Missa a la Ribalera i amb la pujada a l’Aubenç. Tot el d’abans havien estat preparatius.

Després de dinar continuàrem caminant, passant per la font del Prat, que estava seca; poc després deixàrem a l’esquerra la casa d’Aubenç i començàrem a baixar per la llarga pista que ens portarà primer a la font del Banyader, que tenia un rajolí d’aigua fresca, i després de passar per Aubàs arribàrem a la carretera que va de Coll de Nargó a Isona (L-511), a on teníem dos cotxes esperant per portar-nos de nou a Santpou i poder recollir els tres cotxes tot terreny que havíem deixat allà.

Comentant aquesta Caminada hem de dir que s’haurà de netejar i marcar bé la pujada a la Canal de la Jaça i trobar els camins antics i tradicionals que baixen des de la casa d’Aubenç fins al riu de Valldarques. La pista que hi ha actualment és molt llarga i es fa pesada. Recordem en aquest sentit el criteri que tenim de seguir, sempre que sigui possible, els camins antics i tradicionals que volem recuperar i transitar de nou, i per tant hem de deixar de banda les pistes recents, moltes vegades transitades per cotxes tot terreny, que desfiguren la vertadera història de l’expedició de l’any 1937 que intentem rememorar i reproduir el més fidelment possible.

Ens alegra molt veure que en tots els trams que anem caminant ens acompanyen nens de 10 anys, elque mostra una vegada més que aquests camins són transitables per persones de totes les edats, que tinguin un mínim de condicions per a la muntanya. En el cas concret de la pujada a la Canal de la Jaça, que hem de dir que segurament és la part més dura de tot el Pas dels Pirineus, ens han acompanyat 4 nens de 10 a 13 anys i ¡un gos petit!, i després d’una durada de 8 hores d’excursió han acabat molt contents i sense mostrar gaires signes de cansament.

En resum direm que, al igual que les anteriors Caminades, també aquesta ha estat un èxit rotund: per la qualitat dels expedicionaris, per la duresa de l’excursió, per la bellesa i varietat del paisatge, etc. En total vàrem tardar unes 8 hores. Sortírem de Santpou a les 10.45h i arribàrem a la carretera a les 18.45h. Vàrem estar caminant unes 7 hores i una de descans. Per pujar des de Santpou fins a dalt de la canal de la Jaça, vàrem tardar una mica menys de tres hores i per baixar fins el riu de Valldarques una mica més de tres hores.