A les 10 del matí ens trobàrem a Organyà per fer la travessa des de Cabó a Noves de Segre, passant per Ares i Baridà. En total fórem 17 persones: 5 de Lleida, 4 de Barcelona i 8 de la zona d’Organyà i Coll de Nargó.

Férem dos grups: 12 persones van pujar a peu des del riu de Cabó i les altres arribaren a Ares en 3 cotxes tot terreny a través de la pista que arranca del Km. 165,7 de la carretera C-14 d’Oliana a la Seu d’Urgell. Aquest segon grup portaven la carn per fer a la brasa, que havien comprat a Organyà, a la carnisseria d’en Lluís Nadal, que és fill d’una de les quatre cases d’Ares (Cal Nadal). Les altres cases del poble són: Cal Fiter, que més tard hi va viure com a masover en Paco Bullich i se’n deia també Ca l’Esparrica; Cal Duric, d’on era el Joan Anell mort el passat 27 de desembre a Andorra i pel que vàrem celebrar la Missa d’aquest dissabte dia 10; l’esmentada casa de Cal Nadal i Cal Rei. A més hi ha la rectoria i l’església. Actualment l’única edificació que està en bon estat és l’església, gràcies a que fa uns anys en Joan Anell hi va fer la teulada nova. La casa de Cal Fiter està bastant conservada i un corral de Cal Fiter també es va aguantant. Totes les altres cases estan totalment malmeses.
A la 1,30 del migdia Mn. Carles Palos, de Lleida, va celebrar la santa missa en memòria d’en Joan Anell. Feia més de 50 anys que no se celebrava missa en aquesta església, per la qual cosa aquest acte de culte va ser especialment emotiu. Com comentava un dels assistents, el fet de celebrar la missa en aquest lloc abandonat tenia, a part de la seva importància religiosa, un gran valor cultural, pel fet de connectar amb les tradicions i formes de viure dels nostres avantpassats, de manera que vàrem establir un pont de connexió molt important entre generacions, superant així aquest mal entès modernisme que arramba i deixa malmetre tantes i tantes coses que amb tant d’esforç han edificat els nostres avis. Quelcom semblant va manifestar Mn. Carles a la homilia al recordar-nos la fe dels que edificaren aquesta església, ja que només quatre famílies foren capaces de fer una església tan gran i tan ben feta. També va recalcar, seguint l’exemple de sant Josepmaria, la necessitat de plantejar-nos seriosament el voler fer sempre la voluntat de Déu i de renovar en nosaltres l’esperit de servei. Insistí en la necessitat de demanar a Déu que faci un miracle i enviï sacerdots a l’Església, avui tan necessitada.
Abans de la Missa, els que havien pujat amb els cotxes tot terreny es van dedicar a netejar l’interior de l’església, ja que hi havia més de 20 cm. de porqueria. Va ser una labor àrdua, però finalment va quedar bastant digna. Es preveu fer un camp de treball per deixar-la totalment digne pel culte.

Acabada la missa, vam fer una bona costellada. Cap a les 15,30, uns a peu i altres amb els cotxes tot terreny, tornàrem cadascú a casa seva.
La baixada a peu es feu seguint les marques blaves i grogues del Camí d’Andorra, que ressegueix les petjades de l’expedició de l’any 1937 i de tantes altres que es mogueren per aquestes contrades. Hem de tenir en comte que aquesta zona d’Ares i Baridà fou un nucli molt important de concentració d’expedicions cap a Andorra. El mateix amo de Baridà, en Francesc Bentanachs juntament amb el seu fill Jesús, organitzava moltes d’aquestes expedicions.
Primerament passàrem per la Borda de Conorbau, també nomenada Bordeta espatllada de Baridà, lloc a on dormí l’expedició del novembre de 1937. Aquí es llegiren alguns fragments dels Diaris d’aquella expedició que corroboren que estem seguint el mateix camí que feren ells.

A continuació, després de passar pel davant de la Borda de Baridà, arribàrem a la casa de Baridà. Tot seguit baixant pel torrent de Baridà enfilàrem el camí cap a Noves de Segre, arribant a la cruïlla amb el camí de Cal Pallarès, cap a les 18,40 hores.
En total caminàrem 6 hores: tres de pujada fins a Ares i tres de baixada fins a Noves de Segre.

Un dia esplèndid que ens permeté reviure altres èpoques i connectar amb la cultura i formes de viure dels nostres avantpassats.