Integral del Pas dels Pirineus

Enguany ha estat el cinquè any que s’ha organitzat la Caminada integral del Camí d’Andorra. Com cada any s’inicià la vigília de sant Joan a Pallerols, per passar-hi la nit i començar la ruta l’endemà de bon matí.

El dia 23 cap al tard arribaren a Pallerols el guia de l’expedició Pedro Júdez i l’Oriol Palet que venien de Terrassa. També en Javier Jover amb el seu pare José Antonio, de Badalona. Com cada any hi havia una representació de Saragossa: Pablo, un altre Pablo, Bruno i Jesús. De Lleida hi assistí en Santi i d’Igualada l’Octavio, que es cuidaven de la intendència.

L’endemà, 24 de juny, arribaren a Peramola un grup que venia de L’Hospitalet de Llobregat: Miquel Àngel, Adolfo, Marcos, Àlex, José Manuel i Mn. Carlos Palos. Més tard arribaren des de Barcelona tres germans: Lluís, Màrio i Joan. En total érem 19. Dos dies més tard s’incorporaren uns amics de Lleida.

El dia 24 anàrem des de Peramola fins el pla d’Aubenç, després de superar la muntanya del Corb, la Ribalera i Aubenç per la canal de la Jaça. Vuit hores de camí dur que fou recompensat amb un esplèndid bany a la bassa de la Font del Prat, seguit d’un bon sopar i un son profund dins les tendes de campanya.

El dia 25 fou una etapa llarga ja que arribàrem fins l’ermita de Santa Fe, després de baixar Aubenç, travessar els rius de Valldarques i de Sallent i la casa de Fenollet. Al riu de Valldarques ens banyàrem i a Fenollet poguérem reparar forces amb un magnífic sopar que ens donar la Rosa: macarrons, botifarra, bon vi i postres a dojo. Després de sopar pujàrem a Santa Fe, on arribàrem quan ja enfosquia després d’una hora de forta ascensió. Va ser una jornada molt llarga i no vam tardar a caure tots en un profund i reparador son.

Comencem el dia 26 amb unes paraules d’en José Antonio: “els que vam tenir la fortuna de llevar-nos a trenc d’alba poguérem gaudir d’unes vistes que molt pocs privilegiats poden veure alguna vegada en les seves vides. L’ermita està situada a la part alta d’un penyal i aquest sobresortia com un illot enmig d’un mar de núvols, il·luminat amb la tènue i neta llum d’un cel serè. D’entremig del no-res sorgeix un au de grans dimensions que solca el cel. Allà dalt, davant semblant espectacle, només se’t acut donar gràcies a Déu per deixar-te formar part de la seva obra d’art particular.”

Després d’aquesta contemplació de la natura i d’un bon esmorzar que ens preparen l’Octavio i el Santi, iniciem la baixada cap al riu de Cabó amb un descens vertiginós. En una hora passem de 1.300 metres a 400 per estrets corriols en mig del bosc. En arribar a la vall de Cabó ens refresquem en el riu i comencem el fort ascens de la muntanya Ares. Ens esperen gairebé 1.000 metres de contínua ascensió per arribar a l’abandonat poble d’Ares.

La muntanya va fer honor a la fama que té; va ser un ascens realment dur i va fer que el grup es dividís en tres parts: el grup del davant va pujar en 2 hores i 30 minuts (encara que Bruno ho va fer per la seva compte en 2 hores i quart), el segon grup, en 2 hores i 45 minuts, i el grup de cua, en 3 hores. Dalt el poble vam menjar i descansar un parell d’hores.

Després del descans baixàrem cap a Noves de Segre passant per les Bordes de Conorbau i Baridà. Arribàrem al poble i férem cap a Cal Castellins, on la Montse Fusté ens rebé amb l’amabilitat de sempre. Ens refresquem a la bassa de la casa, ens rentem amb la mànega i anem a Missa a l’església del poble. Després, a sopar i dormir sota sostre.

L’endemà férem la nomenada “etapa dels rius”: travessar vàries vegades els rius de Castellbò i d’Aravell, gràcies als magnífics ponts que la gent d’Igualada va construir fa uns anys. Passat els ponts, tornar a pujar muntanyes, ara cap a la Collada de la Torre, on acampàrem.

L’endemà ens esperava la temuda pujada al Barranc de la Cabra Morta, que després de tot el que hem fet, és més fàcil i entretingut. Superat el barranc pujada directa cap a Mas Alins i tot seguit baixàrem cap a sant Julià de Lòria, on celebràrem l’èxit de l’expedició.

Tots amb ganes de tornar-hi l’any que ve.