72 anys després, missa a la Ribalera
El passat 28 de novembre vam fer la Caminada des de Pallerols a la Ribalera, seguint el mateix itinerari que féu sant Josepmaria la nit del 27 i la matinada del 28 de novembre de 1937.
Sortírem de Pallerols a les 9,30 del matí en direcció a la Cabana de Sant Rafel. Allí es llegiren alguns textos històrics corresponents a la sortida, la nit del 27. De la Cabana ens dirigírem al camí de carena que passa per Montlleví. En arribar al tancat de reserva de caça ens vingueren a obrir la porta i poguérem travessar la finca sense problemes, tot contemplant les excel·lents panoràmiques sobre l’Aubenç i les valls del Rialb i del Segre.
Continuàrem avançant cap al Corb, passant per la Font dels Avellaners i la casa de Torrent, i a través del Coll de Mu, el Torrent de les Caubes i deixant enrere la casa de Santpou, arribàrem a les 14,30 a l’Espluga de les Vaques, al Barranc de la Ribalera, on tornàrem a llegir més documents històrics que ens transportaren als fets de l’any 1937.
Tot seguit, Mn. Benito Badrinas celebrà la missa, tal com ho féu sant Josepmaria en aquest mateix lloc ara feia justament 72 anys, quan arribà a la Ribalera el dia 28.
Ho recorda un dels expedicionaris, Antonio Dalmases, que escriu en el seu diari de l’any 1937:
Aquí tiene lugar el acto más emocionante del viaje: la Santa Misa. Sobre una roca arrodillado, casi tendido en el suelo, dice un sacerdote, que viene con nosotros, la Misa. No la reza como los otros sacerdotes de las Iglesias. Habla las oraciones en voz alta, llora casi y nosotros le imitamos, unos tendidos, otros arrodillados (…) Nunca he oido misa como hoy, no sé si por las circunstancias o porque el celebrante es un Santo.
Acabada la missa, férem un bon dinar, ja que sobretot alguns dels caminants venien ben aprovisionats pensant en els altres. Entre aquests benefactors hem de citar a Salvador Taló que vingué de Matadepera carregat amb menjars suculents.
En resum una esplèndida Caminada, per la qualitat dels caminants, el bon temps que tinguérem, els magnífics paisatges i els records i vivències sobre l’expedició de sant Josepmaria, i també de tantes altres expedicions que hagueren de passar per aquests llocs de nit, amb pors i sofriments.
L’anada la vam fer seguint l’itinerari del Camí d’Andorra, que està senyalitzat amb els colors blau i groc. Per la tornada seguírem el camí que féu el guia de l’expedició, Josep Cirera: des de la Ribalera a Juncàs. Aquest últim recorregut està senyalitzat amb rodones grogues.
Fórem en total 18 persones: tres d’Igualada, 13 de Barcelona, un de Tarragona i un de Solsona.
Us esperem a la propera Caminada del dia 12 de desembre: Pujada a l’Aubenç per la Canal de la Jaça, muntar un Pessebre a la Casa d’Aubenç i fer una bona Paellada, que anirà a càrrec dels especialistes d’Igualada i de Lleida.
Certament que l’ocasió s’ho mereixia! Però això no treu el mèrit de qui ens va obsequiar tan esplèndidament. També és veritat que a aquelles hores ja teníem una mica de gana i tot el que va treure en Salvador ens va semblar meravellós. I de fet ho era!
Un dia per recordar-lo sempre.
Esmentes que vaig venir ‘carregat de menjars suculents’. Jo crec en fas un gra massa. Tanmateix però, aquell dia s’ho mereixia, havíem fet just un tros del camí que havia trepitjat l’expedició l’any 1937, acabàvem d’assistir a la celebració de la santa Missa en el mateix lloc, dia i gairebé hora que ho va fer sant Josepmaria 72 anys enrere -encara que l’hora és més aviat fruit de la meva imaginació-, a més a més, era una jornada especial, ja que coincidia amb l’aniversari de l’erecció de la Prelatura Personal.
Penso que encara vaig quedar curt, entre d’altres, va faltar un brindis, però sincerament, al final … no vaig gosar.
ens ha agradat molt, un gran record!!