Seguint l’expedició de 1937, del dia 30 de novembre

A les 10 del matí del passat 13 de març ens trobàrem 11 caminants prop de Noves de Segre per iniciar la Caminada fins a Bellestar seguint el mateix itinerari que durant la nit del 30 de novembre a l’1 de desembre de 1937, féu l’expedició en la que hi anava Sant Josepmaria Escrivà, en el seu camí cap a Andorra.

Els caminants fórem els següents: José García amb la seva esposa María Ángeles Arevalillo i el seu fill Javier, Joaquim Manich i la seva esposa Montserrat Gallemí, Jordi Pérez, Enrique Tormo, Mn. Norbert Estarriol,Javier Gutiérrez, Ignasi Forcada i Jordi Piferrer.

Un grup de 25 persones d’Igualada feren la meitat del recorregut, remuntant els rius de Castellbò i d’Aravell, a través dels ponts que ells mateixos havien construït fa dos anys. Aquestes persones eren: Eduard Nafría i 2 fills (Oriol i Marc), Mateo Toledo i 2 fills (Oscar i Raül), Daniel Macià i un fill seu l’Albert, Juan Soto i el seu fill Diego, Josep Lluís Ricart i el seu fill Jaume, Pedro Vizuete i la seva esposa Conchita i el fill Rafa, Doroteo Borrega i el seu net Joan, Manel Feliu, Manel Duarte, August Brossa, Francesc Valls, José Ma Durán, Daniel Josep Marmelada, Ricard Prat i Octavio Rico. Uns quants dels nois d’Igualada feren una part del camí en BTT, per dins els rius.

A Bellestar ens trobàrem els dos grups i allí els d’Igualada, però sobretot els dos Manels i Mateo, prepararen un magnífic arròs. En total fórem 36 persones.

Es preveia un dia molt fred, que va fer espantar a algunes persones, però finalment va fer un sol radiant que facilità la Caminada.

En total caminàrem 4 hores a través de la vall del riu Segre i remuntant els seus afluents, els rius de Castellbò i d’Aravell. Aquesta Caminada ens permeté reviure una vegada més la fatigosa marxa a través d’aquests rius, seguint l’expedició de l’any 1937. Una ruta plena de dificultats i angúnies.

Com a petita mostra d’aquestes dificultats, adjuntem la breu descripció que fa d’aquest tram un dels expedicionaris de l’any 1937, Manuel Sainz de los Terreros. En un petit bloc escriu les seves impressions d’aquesta jornada (nit del 30.11.37 i matinada del 1.12.37):

Salida a las 5 y llegada al bosque espeso a las 6 y media.– Mis rodillas fatal.– Uña del pie arrancada.– Por valle vadeando el río unas 20 veces.– Muy largo y pies mojados todo el camino.– Muy sucios sin lavar ni tocar ropa.– 6 días.– Comer sólo un pedacito queso e ídem chorizo con pan.– Por no poder salir de agujero no duermo (falta sitio) y mucho frío.