Neu i costellada a la borda de Conorbau

El dissabte dia 8 de febrer férem la caminada des del riu de Cabó fins a Noves de Segre.

Un total de 14 Km, amb 1.226 metres de desnivell positiu i 1.192 de negatiu. El punt més alt és el coll d’Ares de 1.472 m.

Sortírem a les 10:30 de la carretera de Cabó i arribarem a Cal Pallarès, de Noves de Segre, a les 18:15 h. En total unes 8 hores, contant el temps de descans.

Els caminants fórem un total de 24: l’Octavio i el Daniel, d’Igualada; de Barcelona, l’Enrique, dos Jordis, l’Ignasi, Miquel, José Juan, Vicente, Javier, Isidor, un altre Ignasi amb els seus fills la Berta i el Nil; el Carlos amb la seva filla Cristina; d’Andorra baixà el Josep; de Mataró, el José Ramon i el José; de Girona, el Ramon, l’Eusebio i en Pere. Y de Solsona, la Yvonne amb la seva mare Loli, que amb els seus 80 anys ens donà un bon exemple de fortalesa davant les inclemències meteorològiques adverses d’aquest dissabte.

Una atenció especial mereix l’Yvonne, ja que el proper cap de setmana -els dies 15 i 16- vol fer la totalitat del Camí d’Andorra: 101 Km amb un desnivell total de mes de 12.000 metres. Aquesta caminada forma part d’un projecte solidari que ella anomena “12 rutes, 12 mesos”.

A continuació transcrivim una petita crònica que ens ha enviat una de les caminants, la Cristina, de 13 anys.

“El dissabte 8 de febrer matinem per estar a les 10 a Organyà i començar la caminada després de prendre un cafè amb llet en un bar del poble. Va començar a ploure però no ens va importar i comencem a pujar cap al poble abandonat d’Ares. A la poca estona va parar de ploure i es van escampar alguns núvols quedant al descobert la vall de Cabó. Després de superar un desnivell de gairebé 900 metres, cap a la 1:00 arribem al poble d’Ares bastant cansats. Vam fer un gran foc per escalfar-nos, doncs feia fred.

Com que els cotxes tot terreny no havien pogut arribar fins Ares a causa de la neu que hi havia al camí, continuem a peu per la pista gelada fins a la Borda de Conorbau, on estaven els cotxes. Una hora més.

Caminem poc a poc per les plaques de gel que hi havia al camí. En arribar a la Borda trobem els que havien arribat en cotxe i que havien encès una magnífica foguera per fer carn a la brasa. Aprofitem per assecar-nos els peus i escalfar-nos, mentre mengem les saboroses costelles de xai i botifarres d’Organyà. De postres, mandarines i coca.

A les 4 de la tarda, amb les forces reposades, vam començar a baixar amb compte de no caure, ja que hi havia llocs, com el Torrent de Baridà, amb forts pendents.

La baixada va ser bastant ràpida ja que hi havia poca neu i arribàrem a la carretera de Noves de Segre cap a les 18:30, encara de dia. Allà ens esperaven els cotxes per tornar a casa.”