El passat 12 de maig vam fer la Caminada corresponent a l’últim tram del Camí d’Andorra: d’Argolell a Sant Julià de Lòria.
Va ser una Caminada molt internacional, ja que érem gent de diverses procedències: un de Portugal, dos de Brasil, un de Nova York, dos de l’Índia, un italià, tres de Barcelona i dos de Coll de Nargó. Estava previst trobar-nos a Argolell a les 10 del matí, però la diversitat de procedències dels caminants va fer que finalment comencéssim a caminar a les 12 del migdia. Mentre esperàvem saludàrem a la gent del poble d’Argolell: els de Cal Martí, els de Cal Caminal i els de Cal Batista, i quedàrem amb ells de celebrar com altres anys la tradicional festa del primer diumenge de juny, que anunciarem oportunament.
Amb l’arribada de tots els caminants sortírem de l’ermita de Santa Maria de Feners i en mitja hora superàrem la costeruda pujada cap a Mas d’Alins. Aquí poguérem saludar a la Paquita, la dona d’en Pere de Cal Cintet d’Argolell que ara viuen a Mas d’Alins, i descansàrem uns minuts.

Continuàrem fent camí deixant a la dreta la casa de les Pardines i, passat el repetidor, deixàrem la pista per endinsar-nos al bosc de la nostra esquerra. En 10 minuts arribàrem a un foc a terra, davant de les Bordes del Bou, i vam dinar. Després de descansar uns minuts continuàrem per una pista en direcció a les Bordes del Gastó. Abans d’arribar-hi es troba un altre foc a terra, moment en què cal desviar-se cap al sud-oest seguint una pista de terra que al cap de pocs minuts està senyalitzada amb rodones grogues. Poc després, deixàrem aquesta pista per agafar a ma dreta una senda estreta també senyalitzada que ens portà, en contínua baixada, al petit poble de Fontaneda, construït sobre el riu de la Llosa. Aquí visitàrem la capella romànica de Sant Miquel i poc després poguérem beure una aigua molt bona a la font del poble, que li dona el nom de Fontaneda.
Per un camí ben senyalitzat amb rodones grogues o bé amb ratlles blanques i grogues continuàrem baixant, passant per la Borda del Bringuer i després pel Coll de Jou, des d’on es veu a baix el poble de Sant Julià de Lòria. Segurament en aquest punt és a on un component de l’expedició de l’any 1937 pogué escriure a la matinada del dia 2 de desembre:

“Al amanecer, la contemplación del apacible pueblecito de Sant Juliá nos hizo acabar de comprender que había terminado la prolongada pesadilla del paso de los Pirineos: que finalmente éramos libres. En acción de gracias, una vez que nos quedamos solos los de nuestro grupo, el Padre volvió a incoar la Salve -esta vez en voz alta-, que todos recitamos pausadamente, con profundo fervor y gratitud a la Virgen. Encauzaba así el Padre nuestra alegría en este acto de amor a nuestra Madre que, una vez más, había manifestado su misericordia con la Obra. Al recordar después alguna de las muchas incidencias experimentadas desde Barcelona hasta Andorra, al Padre le gustaba referirse a ese período de nuestra vida llamándolo nuestro camino de liberación”.

Des del Coll de Jou el camí baixa directament travessant la carretera en diferents llocs fins arribar en 30 minuts al poble de Sant Julià. Poc abans d’arribar-hi passàrem per la capella romànica de Sant Mateu del Pui d’Olivesa, un dels edificis religiosos més petits d’Andorra. Al arribar al poble, cap a les 5 de la tarda, continuàrem fins a l’església, recordant el que féu l’expedició de l’any 1937.
En resum una Caminada molt entretinguda en la que poguérem gaudir d’un dia esplèndid i amb la companyia de gent de diferents cultures i procedències.