Caminada a Ares

A l’hora convinguda, cap a les 10.00h, del dia 26 de març de 2005 ens vàrem trobar a Organyà nou expedicionaris disposats a fer la travessa des del Riu de Cabó a Noves de Segre per un itinerari semblant al que feren els dies 29 i 30 de novembre de l’any 1937 l’expedició en la que hi anava sant Josepmaria Escrivà de Balaguer en el seu pas cap a Andorra guiats per Josep Cirera.

Va ser interessant que poguessin formar part d’aquesta caminada l’Amadeu Rocamora, la seva esposa Helena Martí i dos dels seus fills: en Roger i en Jordi. L’Amadeu és parent dels de Juncàs. La parentela ve de les àvies. En efecte, l’àvia de l’Amadeu era la Concepció Oste Argerich germana de Maria Oste Argerich mestressa de Juncàs i mare del Josep Boix Oste, que actualment viu a la Casa del Pont, a Peramola i que va assistir a la Missa que va celebrar sant Josepmaria Escrivà a l’Espluga de les Vaques el matí del dia 28 de novembre de 1937, poc abans d’emprendre la travessa fins a Andorra.

La Concepció Oste es va casar amb Josep Ramonet i Espar, que era l’hereu de Ca l’Armenter d’Organyà. El Josep Ramonet era amic del guia Josep Cirera al qual facilità contactes que contribuïren a l’éxit de les seves expedicions, entre elles la que portà a sant Josepmaria i els seus acompanyants fins a Andorra.

Segons la informació d’Amadeu Rocamora, Josep Ramonet també va haver de fugir a l’anomenada zona nacional. Ho feu formant part d’una expedició que sortí de Juncàs el 15 de maig de 1938, i que seguí el mateix camí que la de sant Josepmaria fins al poble d’Ares, per dirigir-se a continuació cap a Gerri de la Sal on arribaren el 20 de maig després de travessar la línia del front.

A continuació volem descriure breument la Caminada que vàrem fer:

En primer lloc, anàrem en cotxe des d’Organyà en direcció a la vall de Cabó. Abans d’arribar a la masia de l’Oliva, en un indret determinat de la carretera es poden veure a mà dreta les marques blaves i grogues que defineixen el Camí d’Andorra. En aquest punt de la carretera es deixa el cotxe i tirant a mà dreta, en baixada, ens introduïm dins l’espès bosc en direcció al riu de Cabó. Amb molta cura de no perdre les marques arribàrem al riu de Cabó en 15 minuts. El travessàrem i a partir d’aquest moment ja tot és pujada fins arribar al Coll d’Ares (1530 m). El desnivell en pujada és d’uns 900 metres. L’ascensió és constant i progressiva. El principi el camí està esborrat i passa per entremig d’unes tarteres, fins que als 25 minuts es troba ja el camí vell d’Ares, ben senyalitzat. Al final, ja prop del poble d’Ares es torna a difuminar el camí però sense pèrdua possible. Vàrem dinar al poble d’Ares, que actualment està abandonat. La vista des d’aquest indret és magnífica sobre la vall de Cabó i les muntanyes que hi ha més enllà: Santa Fe amb el seu coll en primer pla, més enrera la muntanya de Nargó i al fons la imponent muntanya de l’Aubenç. Després de dinar, en Roger i en Jordi tornaren a baixar la muntanya d’Ares cap al riu de Cabó per recollir el cotxe del seu pare, i els demés continuàrem endavant.

Passat el coll d’Ares seguírem la pista que porta a la Bordeta espatllada de Baridà, a on els components de l’expedició de l’any 1937 descansaren el dia 30 de novembre. Des d’aquesta Borda es poden veure la Seu d’Urgell i les cases de Conorbau, tal com expliquen els diaris del Pas. Continuàrem baixant cap a la Bordeta de Baridà i mitja hora després arribàrem a la Casa de Baridà, a on descansàrem una mica admirant la, en altre temps, sòlida construcció d’aquesta casa, avui bastant ensorrada. Des de la Casa de Baridà baixàrem en forta pendent cap el Torrent de Baridà, i seguint-lo per dins arribàrem a la pista que porta a Noves de Segre, que va una mica per sobre del Camí Vell de Baridà. Just abans d’arribar a Noves de Segre, i seguint al peu de la lletra les indicacions del Diari d’Antoni Dalmases de l’any 1937, vàrem girar a la dreta travessant el riu de la Guardia o de Pallerols, segons quin es consideri el més important, per agafar tot seguit el famós camí de Carrerada (antic camí ramader o de transhumància), arribant cap a les 18.15h, 15 minuts abans del previst, al terme de la Caminada, a la confluència d’aquest camí ramader amb l’actual carretera que va a Noves de Segre. En total vàrem caminar unes 7 hores. Una magnífica excursió que recomanem vivament.

Freqüentment comprovàvem l’itinerari que seguíem amb les descripcions dels Documents i Diaris del Pas que tenim, lo que ens va reafirmant en què la ruta que anem seguint coincideix substancialment amb la que va seguir l’expedició de l’any 1937.

Més informació sobre el recorregut total que va des d’Oliana fins a Andorra podeu trobar-la al llibre “Camí d’Andorra”. La història de l’expedició de sant Josepmaria podeu consultar-la al llibre “Travessant la nit”. Els dos llibres estan editats per Editorial Albada i podeu adquirir-los a través d’aquesta mateixa web.

Un advertiment final. Tot i la recomanació que hem fet d’aquesta caminada, no obstant hem d’advertir seriosament que abans d’arriscar-vos a fer-la s’ha d’estudiar molt bé sobre plànols la ruta i tenir molta cura amb els camins que agafeu; sobretot heu de posar especial atenció a les baixades i anar molt a poc a poc per no agafar barrancs i torrents que no són els correctes i que us desviarien del destí final.

Si voleu recórrer la totalitat de l’itinerari des d’Oliana fins a Andorra, tingueu en compte que, tot i que es pot caminar íntegrament, ja que així ho han fet vàries persones, alguns trams estan marcats de forma provisional i per tan s’ha d’anar amb molta cura i després d’un profund estudi dels mapes. Actualment només poden arriscar-se a fer tot el recorregut persones molt expertes en muntanyisme. Si voleu fer algun tram poseu-vos primer en contacte amb nosaltres.