Una de les joves escriu el següent:

“El 28 de juny del 2026 vam arribar a Pallerols, procedents de Pamplona, ​​un grup de joves del Col·legi Major Olabidea i del CET de Belagua. Allí ens esperava Jordi Piferrer, que ens va traslladar amb la imaginació al novembre de 1937. Mentre recorríem la Rectoria de Pallerols, ens anava explicant totes les històries que sant Josepmaria i els seus acompanyants van viure entre aquestes parets. Vam tenir la gran sort de poder veure el lloc (la part alta d’un absis romànic) on sant Josepmaria va passar una nit d’angoixa i penombra, i també visitàrem l’església on va trobar la rosa de fusta daurada. Gràcies a aquesta rosa, la Mare de Déu del “Camí Personal” va confirmar a sant Josepmaria que continuant el seu camí cap a Andorra estava complint la Voluntat de Déu.

 

 

El primer dia vam anar des de les Masies de Nargó fins a Fenollet, on vam poder gaudir d’un gran àpat que ens va preparar la Rosa, una dona encantadora. En aquesta mateixa casa, sant Josepmaria i tota l’expedició de fugitius van poder descansar i reposar forces gràcies als pares de la Rosa que els van rebre amb molta hospitalitat.

 

 

 

 

L’endemà, vam començar a Peramola, i després de patir de grans pujades per la muntanya i de convertir-nos en cabres salvatges, vam poder arribar a la Ribalera, un lloc preciós on vam poder assistir a la Missa que va celebrar Mn. Manuel. Mentre dinàvem en aquest lloc, vam tenir un gran ensurt. Pensàvem que el sacerdot s’havia perdut i ningú no el trobava. Va resultar que ell estava esperant al cotxe i en escoltar els nostres crits, va tornar en pensar que ens havia passat alguna cosa a nosaltres, així tot va quedar en una anècdota graciosa.

 

 

 

 

 

Arribat el tercer dia ja necessitàvem un descans, després de tot el viscut. També va ser el dia que vam conèixer a en Ramon, que ens va explicar amb especial detall els dies que van passar a la Cabana de Sant Rafael, ja que nosaltres vam anar-hi aquest dia. A la cabana, vam tenir una trobada amb un ratpenat. En entrar a dins, vam interrompre el descans d’aquell petit, que habitava plàcidament en aquella cabana. Va començar a voletejar, espantant-nos a totes. Ens vam espantar tant, que vam sortir corrent tan ràpid que algunes fins i tot van arribar a caure de l’ensurt. Un cop passat el moment angoixant, D. Manuel va celebrar Missa al mateix lloc on la va celebrar sant Josepmaria.

 

 

 

A la tarda, vam dinar al costat d’un pantà i vam poder gaudir d’un bon bany refrescant.

El quart dia, havent recuperat forces, ens vam enfrontar a una dura etapa. Des del Golf d’Aravell fins al riu de Civís, vam tenir algun infortuni quan vam deixar de veure els senyals que marcaven el camí. Caminàrem camp a través fins arribar a un cim on dinàrem, i després gràcies al Ramon, retrobàrem el nostre camí fins al final.

 

 

 

L’objectiu del cinquè dia era arribar a Sant Julià de Lòria, Andorra. Arribem amb cotxe fins al poble d’Argolell i a partir d’aquí pugem al Mas d’Alins i continuem fins a l’església de Sant Julià de Lòria. Durant aquest trajecte vam tenir grans converses i moments agradables amb molta música fins que vam arribar a l’església on sant Josepmaria va fer la visita al Santíssim el dia 2 de desembre de 1937. També nosaltres vam fer la Visita i vam finalitzar el trajecte amb abundants begudes refrescants i agradable companyia.

 

 

 

A cada sopar, fèiem una ronda on cadascuna explicava les llavors d’or i les espines del dia. Tampoc oblidarem les partides de cartes jugant al mentider, els berenars en arribar, i la gran coordinació entre les pastores, el gos guia i les ovelles en tot aquest viatge.

Ha estat una gran experiència que ens ha fet créixer en salut física i espiritual que esperem tornar a repetir algun dia.