Una fructífera reunió de sacerdots, a Pallerols
Mn. Lluís Grifell ha escrit aquesta crònica
El dimarts, dia 28 d’agost, un grup de mossens que estàvem a Premià de Dalt assistint a unes jornades de formació ens vam animar a fer un dia d’esbarjo formatiu. Després d’esmorzar, vam sortir amb cotxe fins a trobar al Ramon Camats que ens esperava a Oliana. Amb ell ens vam dirigir cap a Pallerols. Després de deixar el dinar a la rectoria, els 25 mossens vam concelebrar l’Eucaristia, presidida per Mn. Jaume Poy, a l’església parroquial. Aquesta església està dedicada a sant Esteve i en una de les capelles laterals s’hi troba una imatge de la Mare de Déu del Roser que porta una rosa a la mà.
Al terra d’aquesta capella s’hi poden veure sis rajoles una mica diferents. Segons Juan Jiménez Vargas -un dels expedicionaris de l’any 1937- sant Josepmaria va trobar sobre aquestes rajoles la rosa que aquella matinada li va tornar la pau i que va canviar sorprenentment el seu estat d’ànim. Havia passat la nit, patint una gran angoixa. No sabia si estava fent la voluntat de Déu, va demanar una prova i en la troballa d’aquesta rosa hi va veure el senyal que esperava.
A continuació, en Ramon va acompanyar-nos al lloc on havien passat la nit. Es van pensar que aquell lloc havia estat un forn, però en realitat era la volta d’un absis de l’antiga església romànica que, en un determinat moment va transformar-se construint-s’hi en la seva planta la sagristia de l’església actual.
Tan documentat està el Ramon que fins i tot ens va indicar l’indret que ocupava sant Josepmaria i Juan Jiménez Vargas, que durant la nit van mantenir una conversa molt confidencial. També ens indicà el lloc que ocupava cadascun dels que van passar allà aquella nit.
En la sala gran s’hi troba una reproducció de la taula que va fer servir d’altar per celebrar la Missa quan sant Josepmaria va pujar de l’església mostrant aquella rosa. Un monjo de Montserrat, el Pare Oriol Diví, en una ceràmica de l’església en deixà constància amb aquests versos:
“Entre la Fe i la recança,
fent camí de fosca i dol,
a Pallerols, una rosa
mudà l’angoixa en consol.
Vegé sant Josepmaria
la Verge en do tan preuat.
Que el camí de nostra vida
doni flors de santedat.”
Vam dinar a fora, a la part on s’hi troben els absis de l’església i on restàvem protegits del sol. Tot seguit, en Ramon ens mostrà la casa de Vilaró i ens explicà les incidències d’aquell viatge des de Barcelona fins a torbar-se tots plegats a Pallerols. Ens indicà el camí que porta a la cabana de Sant Rafael i la forma com es van organitzar el treball els dies que hi van fer estada. Ens faltà temps per parlar de la caminada, el pas de la frontera i l’arribada a Andorra.
Uns pocs van anar caminant fins a la cabana mentre els altres pujàrem als cotxes per dirigir-nos cap a Andorra, amb ganes de visitar la parròquia de Sant Julià de Lòria, on sant Josepmaria i el grup que l’acompanyava van fer la visita al Santíssim, el matí del 2 de desembre de 1937, moment que representa la imatge en bronze que hi ha del sant agenollat, en actitud orant, davant de l’antic altar principal de l’església. Vam estar una estona resant i contemplant.
Ens hi volia acompanyar el rector de la parròquia, Mn. Pepe Chisvert, però li coincidí amb l’enterrament d’un mossèn a la Seu i no li fou possible.
Una jornada rodona que a tots ens va ajudar a renovar la nostra fidelitat a la voluntat de Déu, tot resant i descansant.
Esperem que tots aquests sacerdots tornin a Pallerols acompanyats pels feligresos de les seves respectives parròquies. Serà una gran ajuda per la seva tasca sacerdotal.
Que continue con estas experiencias tan enriquecedoras y a la vez muy amistosas para todos.
Molt agraït a Mn. Jaume pels coratjosos comentaris que sempre fa. Per suposat que hi ha de ser present el qui és el rector de Ponts, com també hi ha de ser Mn. Bonifaci.
Aquesta vegada va anar tot molt ràpid i tampoc es pensava que hi assistirien tants sacerdots.
De dia en dia, Pallerols té un èxit creixent, i ens en alegrem pel gran bé que fa a tantes persones.
Un paso más en este camino cuya historia acaba de comenzar
Quina bonica trobada, sap greu que des de Ponts i Baronia de Rialb els preveres que hi servim no ens vam poder afegir amb el grupet de germans preveres que vareu venir a visitar-nos, pel matí vam estar acompanyant la missa exequial de Mn. Lluís, company del presbiteri urgel·lità.
A veure si la propera vegada que feu una gran festa sacerdotal com la que vareu celebrar, ens podem unir a la pregària i a la celebració de la Santa Missa.
Units en la pregària i les intencions del Sant Pare Francesc, encomanem al nostre jovent i a les nostres famílies, per fer un món que miri i busqui el Regne de Déu.
Bravo! Com hauran disfrutat tots d’Aquesta sortida tant estupenda i enriquidora!
A este señor, Ramon Camats, hay que hacerle un monumento. ¡Qué importante es explicar la historia como si se estuviera viviendo! Y, por lo que parece, vaya si lo consigue.
Lo mismo de gratificante es ver una colla de chic@s que visitan Pallerols viniendo de diferentes sitios que este nutrido grupo de mossèns. ¡¡¡ Genial !!!
Felicitats a aquest grup de mossèns joves de debò.I ànims per a la feina del nou curs.
Después de esta visita a Pallerols, he puesto “cara” a los momentos más importantes del paso de los Pirineos, conocidos por diversas lecturas.
He podido caer en la cuenta de su trascendencia para la historia de la Obra. Y me parece más que acertada la idea de acercarse ahí con la ilusión de pedir al Señor qué debo hacer.