Més de 30 caminants seguiren les petjades de san Josepmaria en el seu camí cap a Andorra

Del 22 al 27 de juny proppassat va tenir lloc la IX caminada integral del pas dels Pirineus. Aquest any estàvem un grupet de Lleida, de València i de Barcelona, fins arribar a unes 30 persones. També s’hi apuntà un noi francès, que es deia Hug, que no parlava ni castellà ni català.

El dilluns 22 al vespre ens vam trobar a Pallerols. La sorpresa de veure la rectoria gairebé acabada va ser enorme. Vam dormir millor que mai repartits per les cambres: uns al forn, altres a l’altell de la cuina, i altres prop de la sala gran. Feia calor però amb les finestres obertes s’hi estava bé.

Com que la previsió de pluja per al dimarts era alta, vam celebrar la missa a l’església de Pallerols, enlloc de la Ribalera, com teníem previst inicialment. Vam anar molt bé d’horari i a les 13:00 ja estàvem dinant a la Ribalera. Fins aleshores vam tenir dos expedicionaris amb problemes estomacals, suposem perquè van menjar alguna cosa en mal estat el vespre anterior. A la Ribalera vam estar molta estona, per evitar la calor del migdia i perquè els afectats estaven dormint per veure si recuperaven forces. Vam iniciar l’ascens a les 16:00 hores, molt tranquil·lament. A les 18:00 ja estàvem a dalt. L’Hug, un dels malalts, va pujar molt sacrificadament i quan va arribar a dalt estava molt content. El temps amenaçava tempesta però de moment estàvem salvats.

Aquí va començar el problema. La furgoneta amb les tendes no va arribar a l’hora, i nosaltres anàvem veient com s’acostava la tempesta. A les 19:00 va començar a ploure a bots i barrals, amb pedra inclosa. La gent, per passar l’estona amb alegria, va començar a cantar. Fins i tot vam resar el rosari sota la pluja, ben junts els uns amb els altres per no tenir fred. La furgo va arribar a les 19:15, però ja estàvem tots calats. Vam muntar les tendes plovent, vam sopar fruita i una magnífica coca de Sant Joan com vam poder, i ens vam ficar ràpidament al sac perquè feia força fred. Va ploure durant 3 hores seguides.

El dimecres era Sant Joan i la temperatura era bona. Vam baixar alegrement i lleugers fins les Masies de Nargó, amb ganes d’arribar a Fenollet. A les 14:00 ja hi érem i com sempre la Rosa ens va tractar de meravella, amb un dinar esplèndid tal com van tenir els expedicionaris de l’any 1937. A les 16:00 ja tornàvem a caminar. La pujada del coll de Santa Fe després de dinar es fa dura, però es curta, i ens esperava la piscina del càmping d’Organyà. Vam arribar-hi a les 18:30, i tot seguit ens banyàrem, després la missa i finalment el sopar al mateix càmping. Un dia perfecte.

El dijous 25 vam aixecar-nos ben aviat per pujar el mític Ares en una bona hora. A les 8:00 ja estàvem caminant i cap a les 11:00 ja érem a dalt fent un merescut descans. Com cada dia, vam llegir els relats de les expedicions del 37 per ambientar-nos i conèixer millor la història del camí. A les 13:00 dinàvem uns magnífics entrepans i gazpatxo ben fresc que ens va pujar el Santi, que va fer una tasca de intendència formidable. A les 18:00 ja érem a Noves de Segre i vam conèixer el nou allotjament: el casal social del poble, cedit amigablement per l’ajuntament. Dutxa, missa i un sopar que va acabar amb jocs de taula ben animats.

El divendres venia la etapa dels rius. Estàvem engrescats en travessar els vorals del Segre inundats, però aquest any estaven força secs i quasi no vam trobar aigua. A les 13:00 ja érem al golf, on tornàvem a tenir en Santi amb entrepans i el gazpatxo congelat. La pujada a la collada la vam iniciar a les 16:30 per evitar la calor. Es van incorporar aleshores més expedicionaris, alguns d’ells vells coneguts com en Javier, en Pedro i l’Emilio. De pujada ens vam refrescar a la font de la Guàrdia, amb una aigua fresca i boníssima, i a les 20:00 ja estàvem plantant tendes a la Collada de la Torre i preparant el sopar. A les 21:00 va arribar un grup nombrós de Lleida, encapçalats pel Paco i en Xavi, que s’unirien a l’expedició. Vam resar el rosari al voltant del foc abans de dormir en la magnífica collada, en un prat esplèndid.

El dissabte vam iniciar molt puntuals la caminada. No volíem arribar tard a l’Aplec de sant Josepmaria que se celebrava a la Borda del Gastó. Després de la dura baixada de la collada, vam superar amb èxit la Cabra Morta i vam pujar ràpidament al Mas Alins. Allí vam trobar uns altres excursionistes que també es dirigien a l’aplec caminant. L’arribada a la Borda del Gastó i veure l’altar preparat i molta gent, mes de 250 persones reunides allí, va ser molt reconfortant. Havíem arribat a Andorra!

Allí tingué lloc una missa a l’aire lliure, concelebrada pels arquebisbes de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, i d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, juntament amb altres 13 sacerdots vinguts de molts llocs del món, amb un retaule de fons immillorable: les muntanyes d’Andorra i el que significaven per a nosaltres: una terra d’acollida i de llibertat, després de superar 5 dies d’esforç i moltes hores de pujar i baixar sense parar.

Després de la missa i del dinar, ens vam acomiadar i cadascú tornà a casa, ben conscients d’haver començat l’estiu de la millor manera possible i ben segurs que la majoria ens trobarem de nou l’any que ve. Val la pena!

Els assistents foren,

De Lleida: Toni Cucurull, que era el cap de l’expedició, Carlos Seire, Gabriel Pijoan, Xavi Blavia, Carles Llovera, Edu Ponsoda, Santi Arribas, Miguel Vizuete, Joan Carles Pujol, Joan Carles Amigó i Alfons Solans amb uns amics seus.

De València: Javier Furió, Ángel Pérez, Jaime Soriano, Alberto Esteve, David Rey, Antonio Galisteo i Mn. Javier Santos.

De Barcelona: Òscar Simo, Ignacio Pérez Calvo, Juan Pérez Calvo, Pablo Díez, Pedro Júdez, Emilio Fernández Urias, Javier Jover i Mn. Carlos Palos.

De França: Hug Sabatier.