Arbres i ocells en el Camí d’Andorra

Només començar, va quedar patent l’important sequera que hi ha aquest any 2012. Altres anys, quan travessàvem el riu de Castellbò, ho teníem que fer per sobre les pedres que estan col·locades en aquest tram per evitar mullar-se els peus. En canvi aquest any el riu de Castellbò estava completament sec.

– la vegetació

Es un tram força interessant ja que caminant en direcció a Bellestar hi ha dos tipus de vegetació ben diferenciada: al costat dret, tocant els rius de Castellbò i d’Aravell, hi ha la vegetació de ribera, amb la pollancre (Populus nigra) i l’alber (Populus alba); també hi ha arbusts, com la Vidalba (Clematis vitalba), l’esbarzer (Rubus ulmifolius). Hem de senyalar, que aquesta època de l’any molts arbres i arbusts (caducifolis) estan sense fulles i això complica la seva identificació. En aquests casos ho hem pogut determinar a través del tronc.

Adjuntem la fotografia d’un dels arbres que hi havia a la zona de ribera i que ens va cridar l’atenció per les seves mides. Haureu d’endevinar el nom de l’arbre!!! Envieu els vostres comentaris, amb el nom d’aquest arbre.

El costat esquerra, hi havia el roure de fulla petita (Quercus faginea), el boix (Buxus sempervirens), l’alzina (Quercus ilex), algun Pi roig (Pinus sylvestris) i arbusts com l’Heura (Hedera helix). Es un d’aquells trams on la vegetació es força interessant i variada d’un costat a l’altre.

– els ocells

Hem decidit fer referència a dues espècies, una d’elles poc coneguda com es el Gratapalles (Emberiza cirlus) i l’altre, un dels rapinyaires més comuns i nombrosos, l’Aligot (Buteo buteo).

Gratapalles (Emberiza cirlus). Mida 16 – 17 cm

Es una d’aquelles especies amb una coloració força característica començant pel cap. Casquet gris llistat de negre, cara de color groc amb franja ocular i barbeta negre. Parts superiors de color castany llistat de negre amb carpó gris, i parts inferiors grogues amb una franja pectoral de color gris amb tons de rovell.

És una d’aquelles espècies que emet el cant durant molts mesos de l’any i si afegim que ho fa des de llocs enlairats, com son capçades d’arbres, ens ajudarà a localitzar-lo i identificar-lo.

El trobarem a zones obertes, camps de conreu amb marges i bardisses, vinyes, plantacions d’arbres fruiters i llindars de boscos. Es una espècie que esta lligada a la presencia del bosc o de petites clapes de bosc (alzinars, rouredes, etc.). Ocupa des del nivell del mar fins els 800 m., tot i que s’ha arribat a localitzar els 1.800 m. Es una espècie sedentària.

S’alimenta de llavors, gra, herbes i d’insectes, durant la primavera i estiu.

El seu estatus de conservació es de Preocupació Menor (LC). Es un altre d’aquelles espècies que l’eliminació de marges dels camps i l’abandonament de les activitats agrícoles i ramaderes son factors que poden afectar-lo; i no només a aquestes espècies, sinó a totes aquelles que estan lligades els hàbitats agrícoles en regressió.

Aligot. (Buteo buteo). Mida 51 -57 cm.

Es el rapinyaire més comú i nombrós de la Península Ibèrica; la seva població esta estimada entre 13.000 i 18.000 parelles (Ballbas, 2003).

De coloració molt variada, parts superiors i cap de clor bru fosc a blanc cremós i una varietat de barres, ratlles i taques diferents. Cua barrada des de marró grisós a marró fosc amb l’acabament d’una barra més ampla. Bec fosc, potes curtes i de color groc. El podrem confondre amb d’altres rapinyaires per la diversitat de la seva coloració, però ens pot ajudar a identificar-lo pel seu vol compacta, cua curta i les ales amples.

El trobarem a les zones forestals tant grans com petites, zones agrícoles i boscos de ribera. Ocupa des del nivell del mar fins els 2.000 m. A Espanya es una espècie sedentària tot i que a l’hivern la seva població augmenta amb la presencia d’individus procedents del nord d’Europa. Com a dada interessant, la concentració més important d’aquesta espècie la trobarem a Eliat (Israel) on es poden arribar ajuntar fins a 326.000 individus (Ferguson-Lees i Christie, 2001).

S’alimenta majoritàriament de mamífers, però com tot rapinyaire no desaprofita l’oportunitat d’alimentar-se de rèptils, ocells, amfibis, insectes, etc., i ocasionalment també consumeix carronya.

El seu estatus de conservació es:

Categoria Mundial IUCN (2008). Preocupació Menor (LC).

Categoria Espanya (2004). No avaluat (NE)

La seva principal amenaça es l’ús de plaguicides i la persecució directa. Altres amenaces son la col·lisió amb línies elèctriques, l’espoli de nius, les molèsties ocasionades per l’home durant l’època de reproducció i com no, l’alteració del seu habitat.

Nosaltres el vam poder observar al terra, en un camp, possiblement quan acabava de capturar algun micró mamífer.

Les fotografies ens en estat cedides per:

Gratapalles. Luis Sánchez

Aligot. Michelle Mendi (Italia)