Una aventura a través dels Pirineus

Nacho Nozal, de Sevilla, ens envia aquesta crònica:

Després d’haver vist la pel·lícula Encontrarás Dragones, volíem comprovar aquest estiu amb els nostres propis ulls com van ser les peripècies que sant Josepmaria va viure l’any 1937 i conèixer els llocs i les circumstàncies per les que va passar.

Així el 28 de juny, un grup de valents expedicionaris va sortir des del Club Tarfía, de Sevilla, disposats a reviure aquesta gran aventura. Arribàrem a Pallerols a última hora de la tarda, després d’un viatge tranquil, i instal·làrem les nostres tendes de campanya al costat de l’antiga escola de Pallerols.

El 29 al matí visitàrem el «forn» i el mossèn que ens acompanyava celebrà l’Eucaristia a la mateixa església de Pallerols on Sant Josepmaria trobà la rosa de Rialb.

Després de carregar-nos de provisions, deixàrem els cotxes per començar la primera caminada: visitàrem la Cova del Corb i el barranc de la Ribalera. Es notava que era el primer dia perquè encara no estàvem en plena forma: Fran va encapçalar l’excursió, Jesuli i el seu inseparable bastó van acabar demanant l’hora en l’última pujada, i Salva i Rafa van contar tots els senyals indicatius del camí.

De camí a Noves de Segre, on establiríem el nostre campament base, férem una parada tècnica a Organyà, on ens prenguérem un gelat mentre vèiem els quarts de final de Wimbledon.

Poc després, arribem a Noves de Segre, on la Montserrat i en Pere ens acolliren afectuosament a casa seva.

El dia 30 afrontem la segona excursió: des del riu de Valldarques a Fenollet. Pujàrem pel Barranc de Comalavall fins arribar cap a dos quarts de cinc a Montanisell i des d’aquí, ja amb cotxe, fins a Fenollet.

El divendres, dia 1, en vista del cansament acumulat, vam optar per fer una excursió més relaxada: des Noves de Segre, seguim en direcció nord per un camí paral·lel al riu Segre. En diversos moments, ens trobem que el camí estava completament entollat ​​i va començar la veritable aventura: primer procurem evitar els bassals però, veient que era pràcticament impossible fer una altra cosa, vam decidir avançar per dins l’aigua. Vam fer una parada per donar-nos un bany al Segre i, per uns instants, descobrim l’aborigen del Segre que tots portàvem dins …

A la tarda, aprofitem per visitar la Seu d’Urgell, amb el seu espectacular casc històric: catedral, parador, …

El dissabte, dia 2, férem l’última excursió que, en opinió de tots, va resultar la més espectacular: des del riu de Civís, vam ascendir per l’espectacular Barranc de la Cabra Morta: gaudim d’unes vistes increïbles dels paisatges del contorn; poc després, descendir fins Argolell, tocant la frontera andorrana. Sobre les 15,00 h els més valents van creuar la frontera i van escalar l’escarpada pujada que porta al Mas d’Alins, el primer punt habitat d’Andorra.

De tornada als cotxes, vam posar rumb fins a Andorra la Vella, on vam menjar i vam visitar l’església parroquial i alguns dels llocs on va estar sant Josepmaria.

A més de les excursions hi va haver temps per a altres coses. Per exemple, Jesuli i Jesús van demostrar els seus grans dots culinaris i van fer que tots gaudíssim d’uns magnífics sopars. Després de sopar solíem jugar algunes partides al joc de Els homes llop: Alberto sense parlar molt, Salva sense parar de parlar, Javi intentant entabanar i convèncer la resta … mentre Javi B. perfilava les regles d’un joc que va prenent cada vegada més força i en el qual tots van a poc a poc millorant.

Una convivència magnífica que caldrà repetir i completar en una altra ocasió …