La presència de les autoritats d’Andorra donaren encara més realç a l’acte

El passat dissabte 22 de novembre tingué lloc a l’Auditori Rocafort, del Centre Cultural de Congressos de Sant Julià de Lòria, la “2a Jornada de Camins de llibertat a través dels Pirineus“, amb l’assistència de més de 100 persones de Catalunya i Andorra.

Organitzà l’acte, l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra amb la col·laboració de la Universitat d’Andorra, el Comú de Sant Julià de Lòria, el Govern d’Andorra i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

L’objectiu de l’acte era fer memòria de tanta gent que al llarg dels segles hagué de travessar les muntanyes dels Pirineus en busca de la llibertat, a causa de la intolerància d’altres persones. Es pretenia fomentar el diàleg entre les persones i el respecte a les idees dels altres, per damunt de les diferències que hi pugui haver de raça, ideologia, religió, llengua, costums, etc.

Convidat per l’Associació d’Amicsdel Camí de Pallerols de Rialb a Andorra, i en representació seva, el Professor Jordi Cervós, Catedràtic emèrit de la Universitat Lliure de Berlín i Rector fundacional de la Universitat Internacional de Catalunya, va fer la presentació de l’acte. A continuació parlaren les autoritats presents.

En primer lloc Daniel Bastida, Rector de la Universitat d’Andorra, qui féu una exposició de la realitat actual d’aquesta universitat i dels plans més immediats de futur, manifestant el seu desig d’establir una col·laboració amb l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra per a realitzar conjuntament treballs d’investigació de llarg abast en relació als Camins de llibertat a través dels Pirineus.

A continuació, Josep Pintat, Cònsol Major del Comú de Sant Julià de Lòria donà la benvinguda a tots els assistents, congratulant-se d’acollir dins del seu territori aquesta 2a Jornada de Camins de Llibertat.

Juli Minoves, Ministre del Portaveu del Govern, de Desenvolupament Econòmic, Turisme, Cultura i Universitats, tancà aquesta primera part amb una reflexió sobre la importància del pas de sant Josepmaria Escrivà per aquestes terres d’Andorra, ja que per la seva dimensió mundial suposarà també una aportació important per el desenvolupament del turisme, com passa actualment per exemple en el camí de Santiago i altres semblants.

La primera part de les ponències va iniciar-se amb la intervenció de Joan Villarroya, Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, qui va fer de forma brillant un resum històric dels camins de llibertat a través dels Pirineus al llarg de la història. Va remuntar-se als inicis del segle XIX: Prop de 2.000 persones, els anomenats afrancesats, van haver d’abandonar Catalunya al final de la Guerra del Francès (1814) seguint l’exèrcit napoleònic en retirada. Les tres guerres carlines del segle XIX van originar contínues expedicions d’evasió a través dels Pirineus, totalitzant més de 30.000 persones. Al 1849, una amnistia governamental permet la reentrada des del sud de França cap a Espanya de 2.700 refugiats de la Guerra dels Matiners.

Al 1871 es detecten, també en la direcció nord-sud, el pas d’anarquistes francesos que fugen de la repressió que va seguir a la derrota de la Comuna de París. A la primera guerra mundial seran els joves francesos en edat militar que no volen anar a la guerra els qui travessaran els Pirineus. Acabà la seva intervenció resumint les evasions des dels inicis del segle XIX fins als anys 1934-1935.

Per a finalitzar aquesta primera part, Pere Roquet, Director del Patrimoni natural del Govern d’Andorra, va fer una exposició de l’estat actual de la xarxa de camins d’Andorra i dels plans de futur més immediats, remarcant la importància de resseguir els camins tradicionals per quan suposa de millora per a l’equilibri personal i pel coneixement del país, i com a nexe d’unió entre pobles i persones.

Juntament amb Pere Roquet estava previst que parlés Ventura Roca, Vicepresident del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, sobre un Projecte europeu de camins nomenat Interreg, però un problema familiar d’última hora va impedir la seva presència.

La segona part, intentà donar una visió general d’algunes expedicions d’evasió des del 1936 al 1945. Fou presentada per Jordi Piferrer, Secretari de l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra. Va diferencià entre els camins de dolor i de sofriment posats de manifest en les expedicions d’evasió descrites per Joan Villarroya, i els camins de pau i de futur descrits per Pere Roquet, manifestant la seva ferma voluntat de continuar en aquesta direcció per a la recuperació dels camins tradicionals, convertint-los en camins de pau, de diàleg i de retrobament de tot tipus de persones.

Claude Benet inicià aquest bloc d’intervencions fent un resum d’Andorra durant el període de la 2a Guerra mundial, oferint dades concretes de les xarxes d’evasió existents al país en aquest període: unes dotze xarxes organitzades des de l’exterior funcionaven a Andorra, de les dues-centes estudiades a Europa.

Després de la seva intervenció presentà al guia andorrà Joaquim Baldrich, qui parlà de les seves experiències com a passador de joves francesos que no volien col·laborar amb l’ocupació nazi a França, jueus de tot Europa que volien creuar els Pirineus, militars polonesos i aviadors aliats abatuts en terreny europeu durant la 2a guerra mundial. Unes 400 persones va passar Joaquim Baldrich des d’Andorra a Barcelona. La seva missió era portar a peu aquests grups des d’Andorra fins a Manresa, i des d’allí en tren arribar a la Plaça de Catalunya de Barcelona on hi havia el consolat britànic. Culminada aquesta operació rebia 3.000 pessetes per persona. Segons diferents historiadors, al voltant de 100.000 persones passaren els Pirineus en el període 1942-1945.

Maite Garcia, Llicenciada en Història per la UB, va fer una exposició molt detallada sobre algunes expedicions i guies al Pallars mostrant sobre plànols diferents rutes d’evasió des del Pallars creuant els Pirineus: De Tírvia a Pal (Andorra), de Malmercat a Andorra la Vella, de Bohí a França, d’Esterri d’Àneu a Salau (França), i finalment mostrà el “Chemin de la liberté” corresponent a la 2a Guerra mundial. Va repassar diferents guies: Francisco Visacunill Sala, José Jordana Rollán, Josep Boneta Arnau, Josep Nus i Pedescoll, Francesc Navarri Perucho que ajudà a fugir a mossèn Josep Subirà Figuera i a mossèn Joan Porta Perucho (de Pallerols de Rialb), Jacinto Batalla Jordana. Com a cases i llocs d’aixopluc cità: Casa Gallimó (Esterri), Borda del Farré (casa Còfia), Casa Beneria de Bohí, les Coves de Toralla, la Moleta de Roní, la Borda del Notari, etc. Va concloure que en el treball de recerca que ha portat a terme té ben documentat un total de 187 persones que van intentar fugir des del Pallars (39 eren sacerdots, 86 gent del poble i 62 joves que estaven en edat militar). De tots aquests que intentaren fugir a través dels Pirineus, 129 ho aconseguiren i 58 foren presos abans d’arribar a la frontera.

Finalment, Jordi Piferrer féu un resum de les expedicions portades per Josep Cirera, de Cal Roger de Bellestar. Es detingué especialment en l’expedició en la que hi anava Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer qui, acompanyat de set persones més, sortí d’Oliana el 19 de novembre de 1937 i arribà a Andorra el 2 de desembre. En el camí s’hi afegí altra gent, arribant a Andorra unes 25 persones. Explicà que la ruta seguida està molt ben documentada gràcies a l’existència de set documents històrics de l’època (diaris i memòries dels expedicionaris), per les converses mantingudes amb el guia de l’expedició, Josep Cirera, i amb components d’altres expedicions que feren una ruta similar. Mostrà dades d’altres cinc expedicions semblants. Tot plegat fa que la ruta que s’anomena Camí d’Andorra sigui un reflex fidel del que feren moltes altres expedicions.

Acabà la seva ponència amb la projecció d’un vídeo, de nou minuts de duració, sobre el guia Josep Cirera, resum d’una filmació més àmplia de dues hores de duració. En aquesta projecció es detalla la ruta del Camí d’Andorra explicada pel mateix guia que conduí l’expedició: una ruta de 97 Km, amb un desnivell acumulat de 9.000 metres i que actualment està totalment senyalitzada amb els colors blau i groc. Durant aquests últims anys ha estat transitada per més de 1.000 persones de tot el món.

Albert Pintat, Cap del Govern d’Andorra, clausurà aquesta 2a Jornada de Camins de Llibertat a través dels Pirineus, animant als organitzadors a continuar amb els seus treballs de promoció del territori i de foment de les idees de respecte i de llibertat per a tothom.

Varen donar informació els principals mitjans del Principat: la Ràdio i la TV andorranes, el Diari d’Andorra, el Periòdic d’Andorra i altres diaris i revistes d’informació general.