A les 12,30 hores del migdia del dia 27 de novembre, se celebrarà la Santa Missa a l’Espluga de les Vaques, al Barranc de la Ribalera, per commemorar l’última Missa del Pas dels Pirineus que va celebrar sant Josepmaria el dia 28 de novembre de 1937. Pels qui vulguin caminar, a les 9 del matí del dia 27 sortirem de Peramola en direcció a Torrent en cotxe, per continuar a peu des d’aquesta casa fins a la Ribalera, a on arribarem a les 12 del migdia.

Tant els qui vulguin caminar, com els qui vulguin anar amb cotxe, ens trobarem a les 9 del matí davant dels safareigs de Peramola, es a dir davant del Paller a on va dormir sant Josepmaria la nit del dia 19 de novembre de 1937.
Si algú vol reviure amb més intensitat tot el que va fer sant Josepmaria les dates del 27 i 28 de novembre, se sortirà de Pallerols el dissabte dia 26 a les 4 de la tarda per arribar a Torrent sobre les 7, i a la casa del Corb sobre les 7,30 de la tarda, que ja es fa fosc. Allà es podrà dormir com va fer-ho l’expedició de l’any 1937.

L’endemà, dia 27, sortirem de la casa del Corb a les 9 del matí per arribar a les 11 a la Ribalera.

El camí de tornada serà el mateix que a l’anada: des de la Ribalera fins a Torrent, i d’aquí es pot arribar amb cotxe fins a Peramola. O bé també es pot tornar per Juncàs i a la carretera general d’Oliana a La Seu d’Urgell, al Km 147,7.

Els que vulguin anar a dormir la nit del dissabte dia 26 a la casa del Corb han de portar sac de dormir, sopar i esmorzar.

Els que vulguin dinar a la Ribalera després de la Santa Missa del dia 27, hauran de portar-se’l

Transcrivim un part del Diari escrit per Antoni Dalmases, membre de l’expedició de l’any 1937, citat en el llibre “Travessant la nit”, d’Octavio Rico i Dámaso Ezpeleta:

“Aquí té lloc l’acte més emocionant del viatge: la Santa Missa. Sobre una roca i agenollat, gairebé ajagut a terra, un capellà que ve amb nosaltres diu la Missa. No la resa com els altres sacerdots de les esglésies. Parla les oracions en veu alta, plora gairebé i nosaltres l’imitem, uns ajaguts, altres agenollats, altres mig asseguts, aquell dempeus, agafats a les pedres per no caure. No se sent més que el Pare. Les seves paraules clares i sentides es fiquen a l’ànima. Mai no he sentit una Missa com avui, no sé si per les circumstàncies o perquè el celebrant és un sant.”

Els plànols que adjuntem, estan extrets del llibre “Camí d’Andorra”, de Jordi Piferrer.