Recordant la data del dia 22 de novembre de 1937, en que sant Josepmaria Escrivà de Balaguer va trobar una rosa de fusta daurada a l’església de Pallerols, volem commemorar aquesta efemèrides celebrant una Missa d’acció de gràcies pels favors que rebem de Jesucrist a través de la seva mare Santa Maria. La missa serà a la una del migdia a l’església de Pallerols.
Abans de la Santa Missa, a les 10:30 hores, els qui vulguin podrem fer el que va des de Pallerols a la cabana de sant Rafel i tornar a Pallerols per assistir a la Missa d’una.

Acabada la Missa, si us porteu el dinar podreu fer-ho per les rodalies de Pallerols. Es pot fer foc si aneu amb molta cura. Porteu-vos aigua, que allà no n’hi ha.

Breu resum històric de la Trobada de la Rosa

La nit del 21 al 22 de novembre de 1937, sant Josepmaria va patir una forta prova, amb molts sofriments interiors, que el portà a suplicar insistentment i amb plors durant tota la nit al Senyor i a la seva Mare, que li donessin una prova de quina era la voluntat de Déu en relació a la seva fugida cap a Andorra.

A la matinada del dia 22, va baixar des del lloc a on dormia ( a la part alta de l’absis de l’església) fins a la nau central, i va trobar una rosa de fusta daurada, que deuria ser del retaule destruït a l’any 1936, o bé la que portava a la ma la imatge de la mare de Déu del Roser que hi havia hagut a l’església, ara cremada i destruïda.

La troballa d’aquesta rosa l’omple de pau ja que és la resposta a la seva confiada i insistent súplica. Constitueix per sant Josepmaria una prova clara de què la voluntat de Déu és que continuí cap a Andorra.
Transcrivim a continuació unes paraules de sant Josepmaria citades per Andrés Vázquez de Prada al seu llibre “El Fundador del Opus Dei”, capítol X, paràgraf 6: La Rosa de Rialb, del Tomo II.

“La primera vez que (sant Josepmaria) hizo memoria explícita y por escrito de lo ocurrido en Rialp fue una anotación de los Apuntes íntimos, del 22 de diciembre de 1937”. Va escriure sant Josepmaria: “Entonces, con moción interior que coaccionaba mi voluntad, le dije al Señor: “si estás contento de mí, haz que encuentre algo”, y pensé en una flor o adorno de madera de los desaparecidos retablos. Volví a la iglesia (estaba en la sacristía), miré por los mismos sitios donde había mirado antes. . . , y encontré en seguida una rosa de madera estofada. Me puse muy contento y bendije a Dios, que me dio aquel consuelo, cuando estaba lleno de preocupación por si estaría o no Jesús contento de mí“ (Apuntes n.1439, del 22-XII-1937).

En una altra ocasió diu sant Josepmaria: “Cuando estaba comido de preocupaciones, ante el dilema de si debía pasar, o no, durante la guerra civil española, de un lado a otro, en medio de aquella persecución, huyendo de los comunistas, viene otra prueba externa: esa rosa de madera. Cosas así: Dios me trata como a un niño desgraciado al que hay que dar pruebas tangibles, pero de modo ordinario“. (Meditació del 14-II-64).