1. A les 10,30 del matí començàrem a caminar des de la cruïlla de Cal Pallarès seguint un camí de carrerada (camí ramader) que va paral·lel al riu Segre i continua després cap al Nord resseguint el riu d’Aravell. Per tant, tota la Caminada la vàrem fer seguint un camí ramader.

2. Hem de dir que aquest camí ramader està una mica abandonat en alguns trams. Tenim previst fer un camp de treball aquest estiu per recuperar-lo. També direm que al passar pels terrenys de la Borda del Riu, els camps de farratge han envaït el camí el que ens sembla totalment inadmissible, ja que han fet desaparèixer un camí ramader. Parlarem amb l’ajuntament de la Ribera d’Urgellet i amb el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, per què resolguin aquesta situació.

3. Passada la Borda del Riu, vàrem travessar sense dificultat el Riu de Castellbò i poc després, amb certa dificultat, el primer tram del Riu d’Aravell. Recordeu que el Riu d’Aravell es travessa 5 vegades. Al intentar travessar el segon pas no poguérem, ja que les aigües baixaven amb molta força i ens arribaven més amunt dels genolls. Encara que anàvem equipats amb botes d’aigua no era possible travessar el riu sense mullar-se.

4. Decidírem tornar enrera i fer la variant que assenyala el llibre “Camí d’Andorra” (pàg. 46 i 50 i plànol núm.15), que preveu que en cas de no poder travessar el riu s’agafi el camí que puja cap a la carretera que hi ha uns 150 metres per sobre del riu, arribant amb un suplement de temps de 45 minuts al mateix punt que seguint el riu, tocant al golf d’Aravell.

5. Des de Cal Pallarès fins al Golf d’Aravell vàrem emprar 4 hores. El dia va ser bo però fred i amb un fort vent del Nord. Tota la nit anterior havia estat nevant i la zona de Cal Roger i la Collada de la Torre estava encara ben nevada.

6. En resum direm que va ser una Caminada molt agradable, que ens permeté resseguir un camí ramader i de la que vàrem treure les següents conclusions:

a) Fer un Camp de Treball a l’estiu per recuperar la totalitat del camí ramader.

b) Fer un escrit a l’ajuntament de la Ribera d’Urgellet i al Consell Comarcal de l’Alt Urgell perquè conservin el camí ramader al seu pas per la Borda del Riu.

c) Es recomana fer aquesta Caminada a l’estiu quan baixa menys aigua i es pot passar sense botes d’aigua o bé a principi d’hivern amb botes d’aigua. No és recomanable passar el riu a la primavera que és quan va més ple. De totes maneres mirarem de posar 5 ponts de fusta als 5 passos del Riu d’Aravell.

d) La variant que passa uns 150 metres per sobre del Riu d’Aravell, encara que és més llarga, uns 45 minuts més, permet tenir una visió molt àmplia de tot el Camí d’Andorra, des del Coll d’Ares, Baridà, Creueta del Coll, el Pla de Sant Tirs, el Riu de Castellbò i el Riu d’Aravell.

7. Adjuntem una part del Diari de l’expedició de l’any 1937:

“Tras un rato de mejor camino, llegamos a una casa de campo (1), donde entra el guía y donde sale un payés que nos conduce a un pajar, en el que descansamos tres cuartos de hora: llegamos a las once menos cuarto, y salimos a las once y media. Como siempre, estos descansos en los establos saben a gloria y se abandonan con gran disgusto.

En esta casa se nos ha unido mucha gente a la expedición; bastantes, con fardos de contrabando y con armas. Durante un buen rato, el camino es similar al anterior: después bajamos a un río, donde el camino es muy malo; vamos diseminados por el fondo del valle, y el caminar es molesto, por estar cruzado de troncos de árboles y del río serpenteante (2), que hay que saltar. Los consabidos tropezones y los consabidos pediluvios. Se oye el crujir de la hojarasca que llena el suelo. Vamos diseminados, para no dejar huella.

Dura mucho el caminar por este valle y se cruza repetidas veces el río (3). Ahora no nos quitamos las alpargatas: entramos con ellas puestas dentro del río, para abreviar. Efectivamente cruzamos por el río unas siete veces (4); y todas ellas sin descalzarnos, tranquilamente. La impresión es muy desagradable.

Dos horas dura este caminar. Hemos dejado al Sur Seo de Urgel, y empezamos a subir las estribaciones del Pirineo. Hace mu­cho frío. Estamos muy cansados. Son las doce de la noche. Ha au­mentado el número de los expedicionarios, hasta unos cuarenta o cuarenta y seis; y algunos -muchos- van con contrabando.

Los guías, pues ahora son varios los guías que vienen con nosotros, ven fuego en lo alto del monte que subimos, y están un rato cuchicheando y deliberando sobre si serán señales o no.”

(1) Deuria ser la Borda del Riu. Aquesta casa era dels de Baridà i com que aquests eren molt amics del guia Josep Cirera, deuria entrar allà a descansar una mica. Acabada la guerra ? = ART_ID ART_TITULO_ES ? ÿ ART_TITULO_CA del 36-39, els pares i la família del Josep Cirera varen baixar a viure des de Cal Roger a la Borda del Riu.

(2) El primer riu que s’ha de travessar, passada la Borda del Riu, és el de Castellbò.

(3) El Riu d’Aravell.

(4) El Riu de Castellbò es travessa 1 vegada i el Riu d’Aravell, 5 vegades.