Jordi Piferrer en el inici de la seva ponència.

El dissabte 15 de novembre de 2025 va tenir lloc al Centre Cívic de Cabó (Alt Urgell) la VIII Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell, organitzat per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, l’Associació d’Amics de la Vall de Caboet, i Greuges de Guitard Isarn de Caboet; i amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i l’Ajuntament de Cabó.

Van assistir-hi unes 50 persones.

Fotografia dels ponents i alguns familiars.

Els temes tractes i els ponents foren els següents:

PROGRAMA

9:30 h Presentació

9:45 h NATURA

– Pere-Miquel Parés i Casanova: Elevada diversitat quiropterològica a la vall de Bescaran

– Bruna Planas Ponsa: Report d’avançament de l’estudi de dues espècies de ratpenats, Pippistrellus pippistrellus i Pippistrellus nathusii, al límit entre Andorra i l’Alt Urgell

11:00 h HISTÒRIA MEDIEVAL

– Jordi Prat: Morfogènesi dels pobles de la vall de Castellbò

– José Antonio Tajadura Martínez: Sant Girvés de Peramola. Unes restes singulars en una localització clau de la Marca carolíngia

– Carles Gascón Chopo: Dos enterraments clandestins al castell de Castellbò en temps del catarisme (segles XII-XIII)

12:00 h

– Alan Ward Koeck: Dimensions i proporcions de l’església de Sant Serní de Tavèrnoles (Anserall, Valls de Valira)

– Carles Gascón Chopo: Francisco Pons-Sorolla i el procés de restauració de l’església de Sant Serni de Tavèrnoles (1967-1975)

– Carles Gascón Chopo i Robert Lizarte Fernández: Sant Jaume de Llirt i Sant Jaume d’Engordany: dos retaules desconeguts del mestre de Tuixent (segle XVI)

16:00 h HISTÒRIA MODERNA

– Alexandra Capdevila: Capellans francesos a l’Alt Urgell: immigració i presència (segles XV-XVII)

– Carmen Xam-mar Alonso: Els arrendaments de la Ciutat d’Urgell al segle XVIII. Servei públic o una oportunitat de negoci?

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

– Daniel Fité i Erill: La racionalització de l’administració local urgellenca des de la Delegació del Partit Judicial de la Seu d’Urgell (1923-1926)

– Jesús Bach-Marquès: Tragó de Segre i la Guerra Civil. Context, vestigis i relats.

– Jordi Piferrer i Deu: Camí d’Andorra: un camí de fugitius i contrabandistes

– Pau Chica Fernàndez: La repressió franquista a l’Alt Urgell. Una aproximació

– Marc Pont Fitó i Maria Vidal Lamolla: Una aproximació a la fortificació de postguerra a l’Alt Urgell

– Maria Vidal Lamolla i Marc Pont Fitó: Presència militar a la frontera pirenaica: el cas de l’Alt Urgell

Per part de l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra hi participà el Vicepresident de l’Associació, Jordi Piferrer i Deu, que presentà la ponència: “Camí d’Andorra: un camí de fugitius i contrabandistes”.

Un resum d’aquesta ponència és:

-Camí d’Andorra: Un camí de Llibertat de 101 Km de recorregut que travessa l’Alt Urgell de Sud a Nord i arriba a Andorra.

Perfil del Camí d’Andorra.

-Unes històries ben documentades de persones en busca de la llibertat a través d’aquest camí. Presentació dels llibres “El pas dels Pirineus” i “Camino de Liberación” (408 pàgines) que descriuen 16 expedicions d’evasió cap a Andorra.

Llibres “El pas dels Pirineus” i “Camino de Liberación”.

-Moltes persones del territori de l’Alt Urgell han col·laborat generosament en descobrir la història i el traçat del Camí d’Andorra.

-També molts Voluntaris han netejat i senyalitzat la totalitat de la ruta, i la mantenen viva.

-S’està experimentant un increment important de persones de tot el món que venen a visitar el Camí d’Andorra.

–Anualment unes 500 a 800 persones de tot el món recorren una part o la totalitat de la ruta des d’Oliana fins Andorra. De Catalunya hi venen un 50%, d’Espanya un 30%, d’Europa un 12% i de la resta del món un 8%.

Fotos de persones de tot el món que venen a fer el Camí d’Andorra.

-Així com la gent del territori i molts Voluntaris col·laboren d’una manera extraordinària, pensem que la col·laboració dels organismes públics podria millorar. Alguns trams del camí on s’han d’implicar més, és en el manteniment dels següents punts:

Fer ponts de fusta pel pas dels rius de Castellbó i d’Aravell, fer esglaons i baranes en alguns trams especialment costeruts i perillosos, recuperar algunes fonts públiques al llarg del camí, refer murs de paret seca en el camí de Comalavall, millorar el pas pel Grau del Fangueret, millorar el camí de pujada a Ares des de l’Oliva de Cabó i altres arranjaments importants, de manera que les persones de tot el món que de manera creixent venen a fer aquest camí, puguin gaudir del paisatge, les tradicions i la cultura de l’Alt Urgell.