Les fonts documentals que tenim ens donen unes xifres que no coincideixen.

Antonio Dalmases (1937) diu que abans d’arribar a l’Espluga de les Vaques eren vint, i que en afegir-se ells tres, foren vint-i-tres. A Fenollet diu que eren vint-i-set. Després diu que a Baridà se’ls afegeixen dos guies.

Manuel Sainz dels Terreros (1937) afirma que el dia 28 arriben a la Ribalera vint-i-tres persones: Vam ser 23 i Mateu i Pallarés a un barranc al qual vam arribar a les 6 de la matinada.

Paco Botella (1975) explica que a l’Espluga de les Vaques hi havia, a la tarda, “uns quaranta i tants”. Però hem de pensar que no tots van fugir amb l’expedició cap a Andorra, ja que molts d’ells estaven amagats habitualment allà, entre els quals, Josep Boix Oste, el fill de la casa d’Juncàs. Indica també que a Cal Roger es van incorporar algunes persones més:

Se’ns van incorporar nous elements: eren uns nois fornits, ben proveïts, amb unes motxilles molt altes, estructurades amb pals, que pujaven per poder encaixar un paquet gran.

Juan Jiménez Vargas (1980) diu que, quan el dia 28 arriben a la Ribalera,

Allà hi havia més de vint persones que no havien sentit missa ni trepitjat una església des de juliol de l’any anterior.

Segons ell, al poble d’Ares s’hi va unir algú més:

Al costat del poble d’Ares, vam parar en un corral, esperant un que s’unia a l’expedició o a algun dels paquetaires del contraban.

A prop de la Casa de Baridà van veure a uns contrabandistes:

I en aquesta marxa vèiem amb sorpresa uns quatre o cinc homes amb uns enormes sacs a les esquena. Eren els clàssics paquetaires.

De fet, no diu que s’unissin a ells, sinó que “van veure”.

Ja creuant la frontera andorrana, prop de la Borda de Lluçà, diu que eren uns trenta:

Semblava impossible que trenta homes en fila poguessin moure així, però el silenci era absolut.

En el Diari (1937) es diu que després de Baridà, ja prop del riu Segre (potser a la Borda del Fuster o bé a la Borda del Riu):

En aquesta casa se’ns ha unit molta gent a l’expedició; bastants, amb fardells de contraban i amb armes.

Com a resum, podem dir:

A l’Espluga de les Vaques eren uns vint-i-tres. (Així ho diuen Antonio Dalmases, Manuel Sainz dels Terreros i Juan Jiménez Vargas.)

Al poble d’Ares s ́hi va unir potser un, o bé algun contrabandista (diu Juan Jiménez Vargas).

A Baridà potser es van unir al grup uns quants contrabandistes més (Juan Jiménez Vargas).

En arribar a la Borda del Fuster, o bé a la Borda del Riu, és possible que s’unís algun altre expedicionari (“molta gent”, diu el Diari del Pas).

Finalment, segons Francisco Botella, a Cal Roger encara va haver-hi alguna altra incorporació. És molt probable que siguin els mateixos contrabandistes que cita el Diari, ja que la Borda del Riu i Cal Roger estan a prop l’un de l’altre, i correspon a la mateixa jornada del camí.

Conclusió:

Al meu entendre, en total, haurien d’arribar a Andorra uns trenta com a màxim. Josep Cirera sempre m’ha dit que no haurien de ser tants. Potser els que es van unir eren d’altres grups, contrabandistes, etc., que coincidien amb ells en alguns trams, però que no formaven part de la mateixa expedició d’evasió. L’expedició guiada per Josep Cirera seria d’unes 23 persones, vuit de les quals eren del grup de sant Josepmaria.