En aquest 4art. article sobre qüestions que requereixen una anàlisi més profunda, tracto avui sobre l’estat de la lluna durant les 13 nits que va durar l’expedició des d’Oliana fins a Andorra, els dies 19 de novembre al 2 de desembre de 1937
Analitzarem si hi ha alguna contradicció entre el que escriuen els expedicionaris sobre la qüestió de la lluna: si al novembre de 1937 hi havia lluna o no n’hi havia.
A través d’Internet (1), consultant diverses pàgines web, es poden comprovar les fases de la lluna al novembre de 1937, que són les següents:
– El 18 de novembre de 1937, hi havia lluna plena.
– El 19, quan surten de Barcelona i arriben a Peramola, és també gairebé plena.
Així ho diu José M. Albareda:
Estàvem al costat del Segre, entre roques aparatoses, i hi havia lluna. Que bonic! Dèiem. Però aquell home no es va creure que anàvem a veure el riu, les roques i la lluna. Aviat van sortir els que ens esperaven.
I en el diari del mateix novembre 19 diu:
A baix, amb llum de lluna, vam sopar.
– A partir d’aquest dia la lluna va decreixent, de manera que els dies que van passar a la Cabana de Sant Rafel anava disminuint fins que el dia 27 quan van sortir cap a la Ribalera ja estava a la meitat, en fase decreixent. Pugen Aubenç amb menys de la meitat de lluna.
– Els dies 29 de novembre al 2 de desembre, quan entren a Andorra, la lluna és molt escassa, pràcticament no n’hi ha. Precisament el 2 de desembre és lluna nova, és a dir que no es pot veure.
Els guies intentaven organitzar les expedicions d’evasió quan la lluna estava en quart minvant, com succeeix en aquest cas que del 28 de novembre -quan arriba el guia Josep Cirera a la Ribalera- fins el 2 de desembre -que arriben a Andorra- la lluna està en fase decreixent.
Això explica que alguns expedicionaris diguin que no hi havia lluna, i d’altres que si.
Per altra part també depenia si el dia estava molt serè o si hi havia núvols que dificultaven la visió.
Escriure un comentari