Fi de curs a Andorra
El passat 11 de juny férem l’última caminada del curs 2010-2011, visitant els llocs on estigué sant Josepmaria durant la seva estada a Andorra, del 2 al 10 de desembre de 1937, nou dies de descans que vingueren molt bé per a refer-se una mica després de la pallissa dels 17 mesos transcorreguts des de l’inici de la guerra: 15 mesos a Madrid amagat a causa de la persecució religiosa de l’època i dos mesos a Catalunya fins arribar a Andorra el 2 de desembre: 40 dies a Barcelona esperant la sortida cap a Andorra, 9 dies passats a la Baronia de Rialb esperant el guia Josep Cirera i 4 nits amb aquest guia per arribar a Andorra.
Un estudi detallat de l’estada de sant Josepmaria a Andorra el podeu trobar al llibre «Andorra: terra d’acollida» d’Alfred Llahí i Jordi Piferrer, amb traducció al castellà editat per Rialp, amb el títol «Andorra: tierra de acogida». Podeu fer la comanda a través d’aquesta web.
Seguint els itineraris, textos, fotos i plànols del llibre «Andorra: terra d’acollida» poguérem reviure els 9 dies que sant Josepmaria passà a Andorra.
Acabàrem el recorregut al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, Patrona d’Andorra, recordant el viatge que va fer sant Josepmaria els dies 1 a 3 de maig de 1943 que tornà a Andorra convidat pel bisbe Ramon Iglesias Navarri el dia de la presa de possessió com a copríncep d’Andorra.
Els assistents a aquesta última caminada foren: la família Jaureguízar-Gratacós amb tres dels seus fills, la família Gratacós-De Aguilera amb cinc dels seus fills i moltes altres persones de Barcelona i Andorra fins arribar a un total de 23 persones.

















Saludos desde Paraguay. Me uno al comentario de don Ángel Roitegui.. «Soñad y os quedaréis cortos!», verdad?!
despres d’aquesta etapa final he llegit «Andorra tierra de acogida » i encara he valorat mes aquesta etapa. penso que es un bon final.Ha sigut un final maravellos.
Us felicito!!! Desitjo que el proper any s’animin molts a acompanyar-vos
Quién estuviera por Andorra para acompañaros en estas travesías. Sigo vuestros pasos con las noticias que me llegan a Bilbao. Un saludo. Angel.
Penso que va ser un gran acabament: acabar bé. Felicitats !!! I que s’hauria de fer cada any i els d’Andorra hi han de participar perquè som a casa seva i aquest gran camí s’acaba a Andorra
las encuentro preciosas, es un buen recuerdo para las personas que asistieron. gracias. mercedes.