Un dia plujós per arribar a la frontera andorrana
El passat 1 de maig vam fer la Caminada des de cal Roger fins a Argolell, seguint l’itinerari que el dia 1 de desembre de 1937 féu l’expedició en la que hi anava sant Josepmaria Escrivà de Balaguer.
Hi assistiren 29 persones. La família Jaureguízar-Gratacòs: Lluís i Glòria, amb els seus fills Lluís, Tomi, Javi, Belén, Nacho i Míriam. La família Guarner-Escribano: Antoni i Elvira, amb cinc dels seus fills: Álvaro, Santi, Beatriz, Javi i Miguel. En Toni Cucurull amb la seva germana Mariona. Àngels Guardia, Montse Riba, Mariona Marín i Amparo Lorda. Ignasi Forcada, Francesc Beato, Octavio Rico, Javier Comella, Enrique Tormo, José Juan Crespo, Mn. Norbert Estarriol i Jordi Piferrer.
Ens trobàrem a les 10 del matí a la gasolinera Valentí, de Montferrer, i tot seguit ens acostàrem en cotxe fins a Cal Roger, des d’on començàrem a caminar.
Molt aviat arribàrem a les roques de la Caubella i seguidament als Cortals de Cal Roger. Passades les 12 del migdia estàvem a la Font de la Guàrdia i en 45 minuts més férem cap a la Collada de la Torre. Des de la Collada baixàrem cap al riu de Civís. Poc abans d’arribar-hi menjàrem una mica del que portàvem.
Cap a dos quarts de quatre de la tarda travessàrem el riu de Civís i pujàrem el Barranc de la Cabra Morta. Tot just superat el barranc, començà a ploure molt fort, de manera que l’última mitja hora la férem sota una forta pluja, arribant bastant mullats a Argolell, vora les 17:30. Ja s’havien anunciat per aquest dissabte pluges generalitzades a tot Catalunya. Vam tenir molta sort que no plogués fins al final ja que pujar el Barranc de la Cabra Morat plovent és una mica perillós.
Mn. Norbert Estarriol celebrà missa a l’església del poble i després, gràcies a la amabilitat de la Germain de Cal Martí ens poguérem assecar a la llar de foc de casa seva. Tinguérem ocasió de contemplar les vaques de Cal Caminal i de Cal Martí i els bens recent nascuts que ens ensenyà en Jordi Albós, de Cal Batista. Més avall parlàrem amb en Rossendo Duró, de Cal Caminal, que ben acompanyat dels seus gossos guardava un bon ramat d’ovelles.
Un altra Caminada magnífica, en contacte amb la natura i amb la gent d’Argolell i que ens permeté una vegada més reviure l’expedició de l’any 1937.
En total empràrem unes 7 hores en fer tot el recorregut, incloent-hi els temps de descans.
La propera Caminada, el dia 12 de juny que anirem des d’Argolell fins a Sant Julià de Lòria, amb l’emoció de travessar la frontera andorrana revivint les experiències de tantes expedicions d’evasió.
Una crónica realista y hecha con humor, la que envía PJ, que resume bien el magnífico ambiente que hubo en la Caminata del pasado día 1 de mayo y que gracias a Dios es la tónica general de todas las Caminatas. Pienso que vale la pena invitar a mucha gente porque el ambiente es realmente formidable.
La meva felicitació a tots els expedicionaris, doncs és una excursió molt bonica, i també dura. Espero no faltar a la propera!
Después de superar la Cabra Morta y las agujetas correspondientes, nos hemos quedado con ganas de hacer todo el recorrido. Nos quedamos con el gran ambiente creado entre todos: pequeños, medianos y mayores. Nuestro agradecimiento a Gloria por la invitación, a los organizadores, al equipo de soporte, a Mn. Norbert, y a Angels por sus botas
Gran excursión,una de las mejores.La bajada al rio tiene una pendiente de nariceses ,no se como de noche y con mal calzado la pudieron hacer en 1937. La subida final a la “cabra morta”,en tres tramos,no tenía desperdicio,muy montañera.La llegada al collado final,una delicia,las caras de satisfacción de la foto así lo atestiguan.Lo que no se ve es que a partir de hacer la foto empezo a llover y ya no paró.Al llegar al final, Misa. Cansados,empapados,pero muy felices por haber acabado,”todos”,la excursión,fue el broche perfecto a un maravilloso día de excursión.
Anecdotas muchas,me quedo con ver subir al peque de los Guarner,que con 3 años para cuatro y entre chuche y lloro se hizo la excursión hasta donde pudo;con el servicio a domicilio de nuestro taxista preferido,Luis,que tine mas paciencia que un santo…bueno menos cuando el Pifa le cambia el recorrido,entonces…;con el intercambio de zapatos-botas entre Angeles y Elvira…hasta que la suela se empezo a abrir,esto ya es un clásico de cada etapa;con los bocatas y manjares de algunos,los hay que van con barritas energeticas y otros van con la fiambrera….;con lo heterogeneo del grupo:chicos,chicas,grandes,pequeños,montañeros y…bueno lo mejor de cada casa,que hizo un coctel realmente fantastico.
Hasta la proxima y gracias a todos por hacerlo posible.
A la família Manich Gallemí ens fa molta “enveja sana” no haver estat amb tots vosaltres en aquesta etapa. A la propera no hi faltarem. ENHORABONA!!!!
Fantastic ! cada vegada millor,la propera no podre, pero si la altre , Salutacions !! “”ANDAVANT””