Un buena amiga del paso de los Pirineos
A primeras horas de la madrugada del domingo 24 de octubre, nos dejó María Pilar Torra, para ir al lugar que tenía reservado desde siempre, donde no habrá más fatigas, ni llantos, ni dolores y donde el gozo y la paz serán para siempre.
Junto a su marido, Jordi Canet, fue de los primeros socios de la Asociación de Amigos del Camino de Pallerols de Rialb a Andorra, y colaboró activamente en muchas de las actividades que promueve esta asociación.
Aunque no era muy caminadora, se esforzaba para acompañar a su marido en las caminatas de los segundos sábados de mes. Vino a bastantes de ellas y su presencia transmitía siempre un ambiente de paz, de amabilidad y de servicio.
Colaboró muy positivamente en la organización de las Jornadas de Caminos de Libertad a través de los Pirineos y en otros aspectos relacionados con la historia de los caminos de evasión, ya que era una estudiosa de estas expediciones. Venía también a menudo a las reuniones que hacíamos con otros historiadores sobre estos temas.
Siempre encontramos en María Pilar una ayuda importante para sacar adelante este proyecto del Paso de los Pirineos y ahora desde el cielo, ¡nos ayudará mucho más!
Gracias Maria Pilar, por tu testimonio de entrega y de servicio a los demás y por el estímulo y ayuda que siempre hemos recibido de ti.
El martes, día 26, ha sido el funeral en la iglesia de Cristo Rey de Manresa, con la asistencia de muchísima gente que muestra el cariño que tenían por ella.
El próximo día 4 de noviembre habrá una misa, a las 7 de la tarde, en la iglesia de Montalegre de Barcelona i más adelante, ofreceremos por ella una misa en Pallerols, que anunciaremos oportunamente.

















moltes bendicions (estumada tieta) allà on siguis junt al Pare Celestial. petons. no t’oblidarem mai, (en la gràcia de Déu Pare nostre Celestial bondadós i omnipotent.
Reso per tú.
Avui, que fa un mes exacte de la mort de la Maria Pilar, vull donar les gràcies a tots els qui vàreu resar per ella tant abans com després del seu traspàs, als qui n’heu escrit coses tan boniques, i en particular als autors d’aquesta pàgina que tan agradablement ens va sorprendre en el seu moment. Que Déu us ho pagui.
Rezo por ella.
Feia temps que ens deia quan aniríem a Pallerols, donc per un motiu o un altre encara no hi hem anat. Ara ho hem posal al davat d’altres activitats.
És difícil di res de la nostra germana doncs els qui hem viscut al seu voltant hem vist com feia de «pal de paller» -com va dir mossèn Joan a l’homilia- des que van morir els pares.
Treballadora, discreta, amiga de molts, deia el que calia quan calia i a qui calia, patidora per les persones del seu voltant, agraïda… Ara des del cel continuarà treballant per Pallerols.
Fa un menys de dos mesos encara em va preguntar si voldria anar a fer algun tram del camí de Pallerols a Andorra… al final ens vàrem haver de contentar amb l’habitació de l’hospital, d’on ja no sortiria, i des d’on ens va ensenyar encara una nova lliçó de com dedicar la pròpia vida a estar pendent dels altres.
Quan celebreu la missa a Pallerols m’hi uniré des de Roma!
Vàrem coincidir pocs cops. Si no recordo malament l’última vegada va ser quan vàrem portar la Mare de Déu del Roser a Torreciutat, i com em vas engrescar i animar a fer les caminades…,Et recordo i recordaré amb el teu somriure i el teu bastó fent els camins del Pirineu. Ara has fet «la teva» última caminada i ja has arribat al cim. Gràcies per tot el que has fet i, de ben segur, continuaràs fent.
Per un cristià,la mort tan sols és un canvi.Tancar una porta i obrir un gran finestral:el Cel. Allí la Maria Pilar gaudirà per sempre i continuarà la seva tasca de esposa,mare,amiga,vetllant per tot i per tots. Amb el seu somriure tendre i amable,com sempre !!!
Compañera de las excursiones mensuales, la recuerdo siempre sonriente y dispuesta a ayudar, sin experiencia de montaña pero valiente, atreviéndose con todo. Le gustaba subir más que bajar. Ahora ya ha llegado a la más alta de todas las cimas, donde disfruta de la mejor compañía, y desde no tendrá que bajar para continuar ayudándonos. Muchas gracias Maria Pilar, muchas gracias a Jordi, tu marido, por vuestra estupenda amistad.
non la conoscevo mi ricordero molto di lei domani e di tutta la famiglia sicuramente ci sta più vicino che mai adele
No la conocía, pero hago sufragios y mañana la tendré especialmente presente en la Santa Misa. José Antonio Gª-P. Segura
El curs passat no ens va poder acompanyar a les caminades, de Pallerols a Andorra. Havia de fer un altre “Pas dels Pirineus”, molt personal, també dur, per vencer el càncer, que l’ha portat al Cel. Bon exemple per a tots de persona forta i lluitadora, sempre discretament atenta a servir, amb el seu somriure amable.
La vaig tractar molt poc, pero es clar que Deu s’ha endut una flor exquisita. Jordi i fills, rebeu una molt forta abraçada. Familia Guerra-Marroquín.
¡Qué madrugador es el Señor para cortar las mejores flores de su Jardín! Seguiremos tratándola y pidiéndole nos ayude en todo, su intercesión está con nosotros y nos da paz, aún añorándola está a nuestro lado. Trataré de ir el día 4-XI al Oratorio de Sta. Mª de Bonaigua, como testimonio de agradecimiento.
La tendré en mis oraciones.
Sóc una de les filles del Jordi i la M. Pilar. L’heu retratada (en text i imatges) molt bé. Ja deu estar rumiant què més es podria fer des del Cel per donar a conèixer el camí de Pallerols a Andorra!
Hem tingut la sort de tenir una mare excepcional. Gràcies per aquest testimoni de com es feia estimar i per la iniciativa de celebrar una missa per ella. Seran oracions d’anada i tornada, de segur.