Del 24 al 28 de setembre de 2021, un grup de nois d'Eslovènia acompanyats pel sacerdot de l'Opus Dei Mn. Feliu Torra, que des de fa anys viu en aquell país, va fer pràcticament tot el Camí d'Andorra. Molts d'ells estan a la Residència Pristan, de Ljubljana (Eslovènia).

Ens envien aquesta crònica:

"T'imagines fer aquest camí de nit? Seria una bogeria." S. Josepmaria i els seus acompanyants varen recórrer aquest camí l'any 1937. Durant uns freds dies del final de la tardor durant la guerra civil espanyola aquest grup es va decidir a seguir secretament aquest camí muntanyós a través dels Pirineus, per arribar fins a la seguretat d'Andorra. El nostre grup de joves a final de setembre no vam ser perseguits amb armes i no vàrem caminar de nit; però vàrem aconseguir experimentar part del cansament i comprovar com n'és de perillós el camí travessant els Pirineus, que varen recórrer sant Josepmaria i el seu grup.

Tot seguit la crònica quasi periodística del Niki.

24 de setembre

Després d'un viatge "mogut" fins a Venècia vàrem volar fins a Barcelona. Feliços i plens de bones expectatives després d'haver fet el primer pas, arribar a Barcelona. Amb una furgoneta vàrem anar fins a Oliana. La primera parada va ser per veure el pont de Peramola on l'any 1937 una part del grup va començar a caminar, després de baixar de l'autobús de línia que anava a la Seu d'Urgell. Abans vàrem recollir un jeep per arribar als llocs més difícils. A Peramola vàrem conèixer el paller on dormiren la primera nit. El pla era començar a caminar allà, però es feia tard i decidirem anar a Pallerols amb el cotxe. Ens instal·làrem ràpidament i visitàrem l'església, la rectoria i el "forn" on passaren la segona nit. Després de preparar les coses, anàrem a la Cabana de San Rafel, on Mn. Feliu celebrà l'Eucaristia. A la tornada, d'aquesta primera caminada, el Jordi  ens va seguir explicant el que va succeir al novembre de 1937 que va acabar amb el vídeo resum del Pas dels Pirineus. El Jure arribà des de Pamplona i sopàrem tots vuit a Peramola per tornar a dormir al refugi de Pallerols.

25 de setembre

La primera part del camí d'aquest dia la recordem molt bé, car el matí ha plogut un parell de dies, des de que vàrem sortir de Peramola. Vàrem arribar a la Cova del Corb. Una parada per llegir el que varen fer al 1937 S. Josepmaria i els seus acompanyants. Allà va sortir el sol, cosa que ens va alegrar molt, mentre continuàvem el camí cap a la Ribalera. En arribar vàrem reposar a les pedres que hi ha en aquell indret fins que va arribar el mossèn, que guiant un tot terreny va pujar fins a prop de la Ribalera. Enseguida va tenir lloc la Missa, al mateix lloc on ho va fer sant Josepmaria. Després de menjar, ens vàrem preparar per seguir endavant, o millor dit amunt; el camí va ser especialment exigent, molt inclinat, de manera que quasi havíem d'escalar una xemeneia, la Canal de la Jaça. A dalt de tot ens trobàrem un pla amb una vista extraordinària. A partir d'aquest punt ja tot és pràcticament baixada fins a Les Masies de Nargó. A baix ens esperaven el Balta i Mn. Feliu que havien trobat un lloc, al costat del riu, per muntar les tendes i passar la nit.

Com era el primer cop que muntàvem les tendes, i ja era una mica tard, va ser una mica difícil; cada cop era més fosc el que feia més complicada l'operació, apart de que teníem poques llanternes, però al final ho vàrem aconseguir. A la nit ens va despertar una tempesta amb bastant d'aigua, que va travessar dues de les tendes i alguns ens vàrem mullar; vèiem els llampecs com flashes de repetides fotografies mentre sentíem els forts trons. Per sort va ser relativament curta. Malgrat tot, el Luka va seguir dormint tranquil·lament tota la nit.

26 de setembre

Va ser un dia d'anar amunt i avall fins arribar al migdia a Fenollet. Allà va arribar la furgoneta i, desprès de netejar la capelleta que hi ha al costat de la casa, vàrem tenir la Missa. En arreglar la capella ens servia al mateix temps per preparar també els nostres cors. A continuació vam fer un bon dinar: va ser abundant i gustós. Alguns, els tres més valents, es van banyar a la bassa. I després, a seguir caminant cap a Santa Fe i la casa de l'Oliva de Cabó, però ara ja sense el Jure que havia de tornar a Pamplona i que acompanyat de Mn. Feliu va anar a agafar el cotxe, que havia deixat a Peramola.

En arribar a l'Oliva, vàrem baixar fins al riu de Cabó on hi ha via un magnífic prat. I ja amb experiència plantàrem les tendes i, quan ja havia arribat la furgoneta amb els darrers, férem un foc de campament. Desprès de sopar, havent cantat i parlat, ja ens ficàrem a dormir. Una mitja hora més tard ens despertaren els propietaris del terreny, amb els que va parlar en català mallorquí el Baltasar, repetint una salutació que es va fer famosa a partir d'aquell moment: Bona niiit! Al final només volien que deixéssim tot en ordre i sobre tot que ens emportéssim totes les brosses. La nit va ser animada pels udols d'alguns animals. Alguns deien al principi que semblaven llops, però segurament eren cérvols.

27 de setembre

Era el dia de pujar la muntanya d'Ares! Bastant exigent, però la majoria no es va pas tirar enrere. Alguns preferiren reposar. Així el Luka, el Niki, que juntament amb Mn. Feliu, van organitzar un pla ben diferent, de tipus cultural, primer visitaren l'església d'Organyà i a continuació la Seu d'Urgell, la Catedral, el Museu, un parell d'esglésies, i el parc olímpic. El dinar va ser a un autoservei de plats combinats, deixant els entrepans típics i vàrem comprar plats fets pels caminants. Ens trobàrem a Noves de Segre. Després de reposar una mica, vàrem trobar la clau de l'església per poder tenir la Missa. I a la riba del Segre cercàrem un lloc per posar les tendes, cada cop amb més experiència. Vàrem tenir temps de banyar-nos al famós Segre, que portava una aigua molt freda. La nit va ser ben tranquil·la, sense udols d'animals ni tempestes, contents esperant l'últim dia de caminada que ens esperava.

28 de setembre

Luka havia d'anar a fer el test de la Covid, acompanyat per Mn. Feliu, mentre els altres pujaven la Collada de la Torre i baixar fins a trobar la furgoneta i menjar els entrepans i molta fruita. A la tarda els set vàrem fer l'ultima etapa del Camí: la pujada de la Cabra Morta, que rep el nom perquè té tanta pendent que les cabres poden caure fàcilment i en tot cas cansar-se prou. Desprès de la Cabra Morta pujar al Mas d'Alins, que ja és territori andorrà, i baixar fins a Canòlich, on vàrem tenir la Missa a la capelleta que hi ha al costat de la carretera. Ens va venir a cercar el Ramon amb la furgoneta i d'allà fins a Organyà on estàvem convidats a sopar a casa del Mariano, que el dia abans havia fet 75 anys! Vàrem cantar, brindar i xerrar: un sopar molt entretingut. Abans havíem plantat les tendes en uns minuts -va ser el nostre rècord- a una zona d'un club esportiu, on reposàrem aquella nit, podent-nos per fi dutxar!

29 de setembre

Avui el pla era diferent. Amb la furgoneta hem anat fins a Andorra, a Sant Julià hem assistit a la Santa Missa, contemplant el magnífic mosaic del nostre compatriota Marko I. Rupnik.

Després, amb la guia d'una gran amiga nostra, com és la Sra. Conxita Heras, hem visitat Andorra la Vella: el museu del tabac, la Casa de la Vall, l'església de S. Esteve i hem pujat al santuari de Meritxell, on hem agraït a la Mare de Déu el nostre Camí de Pallerols a Andorra, seguint les petjades de sant Josepmaria i els seus acompanyants al final de novembre de 1937.

És el moment de retornar a casa nostra, enriquits i plens de interessants experiències, una mica cansats físicament però renovats espiritualment i molt contents. A veure quan podrem repetir aquesta gran caminada!