Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqüents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Noticies > Record agraït d'una Rosa
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible
 
Record agraït d'una Rosa  Pallerols    
Alguns comentaris de sant Josepmaria sobre la rosa de Rialb    

inserir comentarisinserir comentaris
veure comentarisveure comentaris (1)

imagen1
     
Festa de la Trobada de la Rosa a Pallerols      
José Antonio García-Prieto Segura, sacerdot de l'Opus Dei, que va estar molts anys a Roma amb sant Josepmaria Escrivà de Balaguer rememora uns relats del fundador de l'Opus Dei sobre el seu pas per Pallerols i la trobada de la Rosa a l'església de Pallerols. Diu així:
         
El passat 20 de novembre es va celebrar a Pallerols la Festa de la Trobada de la Rosa. Des de l'any 2003, nombroses persones la celebren el cap de setmana més proper al 22 de novembre, data que com és sabut sant Josepmaria va trobar el 1937 la
rosa de Rialp
, quan anava camí d'Andorra.
Per als lectors que desconeguin les circumstàncies de la troballa, ho transcric segons es recull al recent llibre
"Historia del Opus Dei"
:
"El 21 de novembre, van dormir en uns locals annexos a una església saquejada (…) Aquella nit, Escrivà va patir una gran inquietud perquè creia que la voluntat de Déu era que romangués a la zona republicana (…). L'endemà al matí, mogut per la incertesa i contra la seva conducta habitual, va sol·licitar un senyal del Cel; concretament, va pensar "en una flor o adorn de fusta dels desapareguts retaules". Va entrar de nou a l'església i, a terra, en un lloc per on ja havia passat la jornada anterior, va trobar una rosa de fusta estofada. Es va omplir de joia perquè va entendre que Déu li indicava que seguís endavant".
Just un mes després, estant ja a Pamplona, ​​va deixar constància escrita del que va passar, i dels seus profunds sentiments davant aquella gràcia del Cel, que sempre va considerar rebuda a través de la Verge Maria. El seu relat, datat el 22 de desembre de 1937, acabava així: "Em vaig posar molt content i vaig beneir Déu, que em va donar aquell consol quan estava ple de preocupació per si estaria o no Jesús content de mi (Vázquez de Prada, V. , El Fundador de l'Opus Dei II, pàg. 196).
Res d'afegir ja al fet històric, però haver compartit amb sant Josepmaria -en tres ocasions- la seva evocació del succés, m'ha impulsat a escriure aquestes línies. Desitjaria transmetre el ressò que van deixar en mi les seves referències a aquell regal del Cel, sense tergiversar el seu pensament ni les raons que el van impulsar a explicar-nos-ho.
   
     
Anar al text  Ir al texto 
   

 -
   
   
     

 -
   
   
     

La primera ocasió va ser el desembre del 1961, a Roma, en una estona de convivència amb els seus fills que hi residíem, al costat de la seu on ell vivia. I la segona, el febrer del 1964. Entre les impressions d'aquells moments destaco la seva alegria fonda -compartida amb nosaltres- en rememorar aquell regal diví i un viu agraïment al Senyor per haver tractat com un pare el seu fill petit. Volia passar per alt tot allò que pogués sonar de fet extraordinari al voltant de la seva persona. Per això, la primera vegada que ens va parlar d'això, va acabar amb aquestes paraules: "Va ser un regal de la Mare de Déu, per qui ens vénen totes les coses bones (...) Però ja no recordo aquell succés: només tinc memòria per agrair al Senyor la seva misericòrdia amb l'Obra i amb mi" (Vázquez de Prada, V. o cp 195)
La tercera ocasió, també el 1964, va ser amb sorpresa: cadascun dels que estàvem en aquell moment amb sant Josepmaria, va poder tenir a les mans la Rosa. Va passar així: el Fundador va voler que un que portava molts anys a l'Obra i mai havia estat a Roma, hi passés uns dies. Li dèiem familiarment Chusti. Estàvem amb sant Josepmaria i, inesperadament, dirigint-se a ell, li va dir: Chusti, fill meu, tu has vist la rosa de Rialp? Davant la seva resposta negativa, el Pare va demanar a Ernest, allà present, que la portés. La rosa va anar passant de mà en mà. No recordo que en aquella ocasió sant Josepmaria fes cap comentari; però silenciós, el seu rostre somrient ho deia tot, en veure com el regal de la Mare de Déu anava passant per les nostres mans.
Em sembla necessari un comentari final perquè, raonablement, algun lector es dirà: molt bé tot això, però què puc treure jo d'una experiència semblant que no tindré mai i que, a més, no em concerneix personalment? Així pot ser certament, però convé advertir que tot creient si viu de fe, sap que li precedeix una història personal -com a singular fill de Déu-, i també comunitària, com a membre de l'Església. I per aquests dos vessants ha rebut béns del Cel: "roses" petites i ordinàries que amb prou feines es fan fora i tantes vegades reconeixem vingudes de dalt, quan davant el resultat positiu de gestions i coses que ens aclaparaven i han tirat endavant, diem amb alegria: "Gràcies a Déu!". Seria com una versió diminuta i petita del succés de Rialp. I com a membre de l'Església, tots i cadascun hem rebut el "Regal suprem": el Déu-home, Crist Jesús, perquè "tant va estimar Déu el món que va lliurar al seu Fill Unigènit (Jn 3, 16). Per la fe, sabem que la mà de Déu sempre és present.
En síntesi: el creient no viu "de records", sense més ni més, sinó de veure l'empremta de Déu i d'agrair una i mil vegades el pas diví a la seva pròpia vida.
Finalment, José Antonio García-Prieto amplia la notícia amb tres enllaços relacionats amb el tema de la Rosa de Pallerols. Són els següents:

En los Pirineos: o todos o ninguno; San Josemaría; Paso de los Pirineos

Nota.- Encara que els expedicionaris de l'any 1937 parlen sempre de la Rosa de Rialp, de fet actualment el lloc on sant Josepmaria va trobar la rosa és Pallerols de Rialb. Rialp és una població que és a la comarca del Pallars Sobirà i no cal confondre-la amb la Baronia de Rialb, de la comarca de la Noguera.




   

 1 Comentari
   
  Autor Montserrat Mitjans | 30/11/2021
   Comentari Meravellós!
   
   
    Inserir comentaris
Autor  
Comentari  
     
    Codi de seguretat
Canviar codi
    Introdueixi el codi de seguretat, si us plau.

   
     


Pallerols de Rialb, 25 de novembre de 2021
©2021. Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra



   
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612