En les notícies publicades anteriorment hem pogut seguir les doloroses experiències i les dures marxes al llarg de 100 km fins arribar a Sant Julià de Lòria el 2 de desembre de 1937.

Andorra va ser efectivament per a ells, com per a moltes altres persones, un lloc d'acollida, de refugi i de llibertat; per això quan sant Josepmaria recordava aquests successos parlava sempre d'ells com «el nostre camí d'alliberament».

A causa d'una forta nevada van haver de romandre a Andorra del 2 al 10 de desembre, dia en què finalment van poder sortir per la frontera francesa del Pas de la Casa.

Els nou dies que van romandre a Andorra van significar per al grup un magnífic descans després de la pallissa dels dies anteriors. Hem de tenir en compte que des del 18 de juliol de 1936 portaven disset mesos perseguits, mal alimentats, amb intensos patiments interiors i exteriors.

Dels diaris que escrivien els expedicionaris es dedueix el següent:

- A Andorra van poder descansar i menjar dignament a l'hotel Palacín (avui se'n diu Hotel Siracusa), d'Escaldes-Engordany.

- Ocupaven quatre habitacions de dos llits, algunes de les quals donaven al riu i altres al carrer, segons es dedueix dels documents històrics que tenim. Es van distribuir de dos en dos: sant Josepmaria i Juan Jiménez Vargas, Pedro Casciaro i Francisco Botella, José Mª Albareda i Miguel Fisac, Manuel Sainz dels Terreros i Tomàs Alvira. Al mateix hotel Palacín hi vivien també per aquells dies algunes de les persones esmentades en el Diari: el coronel René Baulard que era el cap de les forces franceses que asseguraven l'ordre al Principat, així com el guia de l'expedició Josep Cirera que habitualment s'allotjava en aquest hotel.

- Sant Josepmaria va celebrar la Santa Missa cada dia, a les esglésies d'Escaldes o d'Andorra la Vella, a més dels oratoris que els pares Benedictins de Montserrat tenien a Escaldes i també a l'oratori que tenien les monges de la Sagrada Família.

- Pràcticament cada tarda anaven a Andorra la Vella per visitar a Mn. Lluís Pujol, arxiprest d'Andorra, que els va atendre sempre de meravella. Tenien amb ell unes agradables tertúlies, mentre s'escalfaven al costat de la llar de foc i els convidava a menjar l'autèntica coca andorrana, cafè i tampoc no hi faltava mai una copa d'anís.

El dia 3 de desembre, dissabte, José María Albareda escriu al Diari:

Primer despertar en un llit amb llençols, i el repicar d'una campana. El desgast físic ha estat tan brutal, que calia aquest llarg dormir de deu o més hores, dormir massís, profund, restaurador. A les vuit, ens aixequem després del "Pax" que ens ha dit el Pare. I anem a la Missa que el Pare celebra, a l'església d'Escaldes. És la primera Missa que sentim en una església; i aquest retorn a la normalitat litúrgica ens omple d'emoció.

El dia 5 de desembre, diumenge, Pedro Casciaro escriu en el Diari:

La nostra visita a l'Arxiprest va durar cinc hores i vam passar la tarda agradablement. Tornem a Escaldes, ens acomiadem, i vam començar cada un en la seva habitació (les cambres eren de dos) a desvestir-se d'aquelles peces de roba que portem sobre els nostres cossos tant de temps ...: tenim veritable penúria de roba; ni encara tan sols dues mudes tenim per cada un; tot ha anat quedant en el camí.

El dia 10 de desembre, divendres, José María Albareda escriu al Diari:

Aquest dia sembla que tindrà un especial interès, perquè a la fi es va decidir ahir a la nit sortir d'Andorra.

L'hora assenyalada, per sortir en autobús, és la de les set i mitja. Ens llevem a les sis, perquè celebri el Pare la Sta. Missa a la parròquia d'Escaldes, a les sis i mitja.

Sortim, per fi, d'Escaldes. Amunt, amunt, cal arribar al port (d'Envalira) a 2.400 ms. d'altura.

A Soldeu l'autobús no va poder continuar a causa de la neu. I van continuar a peu per la carretera nevada. Fins al Pas de la Casa, entrada a França, en què ens esperarà un altre autobús, hi ha uns 13 quilòmetres.

Al principi hi ha poca neu, es veuen bé els indicadors de quilòmetres i hectòmetres, i hi ha una senda oberta. Després hi ha més neu, no es veuen les fites que assenyalen la distància. S'enfonsa el genoll al terra tou.

Ascendim, clavant els genolls i encara la cuixa en unes empremtes profundes.

Al Pas de la Casa ens espera un autobús d'unes 14 places, en el qual ens comprimim els vint. I cap a l'Hospitalet.

Revista d'equipatges. Control de documentació. Això dura des de les dues fins a les cinc i escaig.

S'ha fet de nit i van seguir el viatge fins a St. Gaudens, on van arribar a prop de les deu del nit, pernoctant a Hotel Central.

A l'endemà, 11 de desembre, dissabte, sant Josepmaria va celebrar Missa al santuari de Lourdes, i van continuar el viatge fins a la frontera francoespanyola de Irun.

Nota.- Per a poder llegir directament els documents històrics que narren l'estada del grup a Andorra, i que estan recollits en el Diari que redactaven ells cada dia, podeu anar al llibre Camino de Liberación de les pàgines 135 a 191, on trobareu a més moltes fotografies dels llocs on va estar sant Josepmaria durant aquests dies, així com plànols per recórrer aquests llocs.