"De veritat que això ho va fer sant Josepmaria, de nit, amb fred, amb fam, sense aigua, amb espardenyes i amb la por al cos de ser descoberts en qualsevol moment?" Aquesta pregunta ens l'anàvem fent tots a mesura que travessàvem el camí amb els senyals blau i grog. La veritat és que va ser impressionant.

Dotze vam ser els afortunats que vam poder realitzar aquesta magnífica peregrinació seguint els passos de sant Josepmaria. Dotze, més un convidat especial, Chema, amic experimentat del Camí que ens va ajudar amb la logística, però sobretot a crear un ambient de convivència molt divertit.

Plantegem el viatge en cinc etapes, cadascuna amb la seva particularitat. Tots pensem que la primera havia de ser de preparació, però ja es va notar que això anava de debò, i vam arribar a la Ribalera amb les forces justes per poder celebrar la Santa Missa. Això sí, cap queixa, tots a una, pujant i caminant com valents ...

A cada descans, aprofitàvem per llegir alguna de les escenes que apareixen en diversos relats del Pas dels Pirineus de sant Josepmaria, i amb la imaginació ens fèiem càrrec de cada moment. Aquí va passar això ... per aquesta zona va passar allò altre ... Veure-ho en persona, impressiona molt més que llegir-lo ...

La muntanya d'Ares, el pas de la Cabra Morta, el descens de cada una de les muntanyes que creuem ... Tota una aventura que recordarem la resta de les nostres vides. Cada vegada que sentim parlar d'aquests dies de la vida de sant Josepmaria, podrem imaginar exactament com va anar.