Del 26 de juny l'1 de juliol de 2018, un grup d'uns 35 nois de Barcelona, ​​València, Sabadell, Lleida i Màlaga van seguir les petjades de sant Josepmaria en el seu camí d'evasió des de Pallerols de Rialb fins a Andorra, durant l'any 1937 .

El grup de Màlaga ens explica les seves experiències.

El 26 de juny, després de participar a primera hora del matí a la Missa de la Solemnitat litúrgica de sant Josepmaria, partim amb il·lusió des de la seu de l'Associació Alazores (Màlaga) amb rumb a Pallerols. Som un grup de 12 persones compost pel director, el sacerdot, dos universitaris que feien de monitors i 10 estudiants de batxillerat i 4t d'ESO, disposats a realitzar la Caminada Integral del Pas dels Pirineus que va fer sant Josepmaria a l'hivern de 1937. Només arribar ens van mostrar el lloc on sant Josepmaria va passar la nit amb els seus acompanyants i va trobar la Rosa que li confirmava el voler de Déu. Vam conèixer als companys vinguts de Barcelona, ​​València, Sabadell i Lleida, i els guies (Toni, Joan Carles, Oriol i Carlos) que amb nosaltres anaven a fer la travessa, i a Pedro que durant els primers dies s'ocuparia de la logística.

Al matí següent, després d'equipar-nos convenientment, vam començar la primera etapa que culminaria en el cim de la muntanya d'Aubenç. A la Cova del Corb vam fer la primera parada per llegir els testimonis de les persones que acompanyaven a sant Josepmaria.

Arribem al Barranc de la Ribalera on dos sacerdots que ens van acompanyar durant aquests 5 dies, D. Javier i D. Josemaría, concelebraren la Missa en el lloc en què ho va fer sant Josepmaria, i va ser seguida per tots amb emoció.

Allà vam menjar i vam descansar per afrontar la pujada de la muntanya d'Aubenç, que va ser la primera sorpresa sobre la duresa i dificultat del trajecte que havíem de fer. Un cop al cim, força exhausts, vam gaudir banyant-nos en les fresques aigües d'un petit llac de muntanya, i vam muntar les tendes de campanya per passar la nit.

Després d'un suculent esmorzar vam començar la segona etapa que ens portaria fins a Organyà, descendint primer cap a la vall de Nargó, arribant després a Can Fenollet i després de dinar i descansar afrontar la dura pujada i posterior baixada de la muntanya de Santa Fe.

A Organyà vam tenir la Missa a l'església parroquial i en acabar va caure una pluja torrencial que ens va impedir plantar les tendes de campanya. Aprofitem unes cabanes del càmping on vam passar la nit. Joan Carles, el guia, es va acomiadar de nosaltres i va prendre el relleu en Toni.

Ens van anunciar que la tercera etapa havia de ser la més dura del Pas dels Pirineus perquè consistia a pujar la muntanya d'Ares i baixar després fins a Noves de Segre. Potser perquè anàvem molt previnguts no ens va semblar tan dura.

Després de tenir la Santa Missa ens dirigim amb els cotxes fins a un càmping al costat del riu Segre on vam poder dutxar-nos i vam sopar. Allà es van incorporar al grup tres nois de Lleida amb el seu monitor, i Pedro va ser substituït en la logística per un equip de tres experts. Passem la nit en un saló del poble d'Aravell.

El trajecte del quart dia consistia en arribar fins a la Collada de Torre a 1750 metres d'altitud.

Vam anar a bon ritme i vam arribar quan estaven acabant de preparar el menjar. La tarda va ser una delícia de descans, en un entorn boscós espectacular.

Vam tenir la Santa Missa. Vam muntar les tendes i vam gaudir d'una fantàstica barbacoa.

Després de resar el Rosari ens vam retirar a dormir perquè l'endemà havíem de començar aviat la marxa.

L'últim dia tenia com a al·licient fer al Pas de la Cabra Morta i arribar fins a Andorra per unir-nos a l'Aplec de sant Josepmaria que té lloc a Sant Julià de Lòria el diumenge següent a la seva festa. Arribem cansats però molt satisfets d'haver realitzat, tot i les dificultats del terreny, el Pas dels Pirineus. Vam tenir la Missa a la Borda del Gastó i vam donar gràcies a Déu pels dies tan fantàstics que havíem passat.

Després del dinar ens vam acomiadar molt agraïts a tots els que havien fet possible la travessa: guies i encarregats de la logística; i dels companys amb els que havíem fet durant aquests dies entranyable amistat. El nostre grup, seguint els passos de sant Josepmaria, es va dirigir a Lourdes abans de tornar a Màlaga.

En acabar, els comentaris de tots els participants eren entusiastes i amb desitjos de repetir l'experiència. Cal reconèixer que quan partírem de Màlaga pensàvem que la travessia no anava a ser molt exigent físicament, i no obstant des del primer dia vam poder comprovar personalment -encara que en molt petita mesura- el que van haver de patir sant Josepmaria i els seus acompanyants quan van realitzar el Pas dels Pirineus en les circumstàncies en què ho van fer: la duresa de les etapes nocturnes, amb el fred de l'hivern, amb una alimentació precària, amb equipaments inapropiats, i amb la por de ser sorpresos. I tot per motiu de la seva fe en Déu.