La nit de l'1 al 2 de desembre passat, 18 intrèpides persones van reviure la caminada nocturna que féu sant Josepmaria 75 anys abans, i pogueren comprovar l'extrema duresa del recorregut. 

Els expedicionaris foren,

D'Andorra: Josep Roig i Yago Parellada; de Madrid: Tomy i Javi Jaureguízar; de Lleida: Joan Carles Pujol, Àlex Gratacós, Josep Margalef, Santi Arribas i Toni Cucurull; de Girona: Albert Martínez; i de Barcelona: Blanca Tintoré, Montserrat Riba, Montserrat Alfonso, Marta Crispí, Maria Roser Torra, Conxa Gregori, Emilio Fernández amb el seu fill Joan Carlos, i Pedro Javier Comella.

Assistiren als caminants al llarg del recorregut: Paco Penella, amb el seu fill Edu, i Josep Maria Vila.

Els tres texts històrics que adjuntem a continuació, ens il·lustren sobre l'entrada a Sant Julià de Lòria, l'any 1937. Aquests testimonis estan extrets del llibre El pas dels Pirineus, de Jordi Piferrer, Pagès editors, Lleida 2012, pàgs. 132 a 137.

Un redactat de tota la aventura d'aquesta última nit el podeu trobar a les pàgines 118 a 137 del citat llibre.

Juan Jiménez Vargas, escriu en el Diari de 1937.

 Apenas comenzó a hacerse de día, salimos camino de San Julián. Rezamos una parte del Rosario, andando. . . Cuando ya estábamos a la vista del pueblo, oímos, por primera vez desde que empezó la guerra, las campanas que tocaban a Misa. Pensamos asistir, pero, con lo que tardamos, tuvieron tiempo de terminar la Misa y cerrar la iglesia.

Estuvimos con el cura de S. Julián, que nos abrió la iglesia un momento para hacer la visita. La primera vez que visitamos una iglesia no profanada, desde julio del 36.

Francisco Botella recorda, a l'any 1975, aquells moments d'entrada a Andorra:

A lo lejos, un campa­nario. El paisaje era maravilloso y el sol ya daba colorido. . . . El Padre se reía y estaba feliz. . . . Rezamos el Rosario juntos con el Padre. Rezando el Rosario entramos, a las nueve de la mañana del día dos de diciembre, en San Julián, primer pueblo de Andorra.

I Pedro Casciaro, un altre dels expedicionaris, recorda també l'any 1975:

Al amanecer, la contemplación del apacible pueblecito de Sant Juliá nos hizo acabar de comprender que había terminado la prolongada pesadilla del paso de los Pirineos: que finalmente éramos libres. En acción de gracias, una vez que nos quedamos solos los de nuestro grupo, el Padre volvió a incoar la Salve -esta vez en voz alta-, que todos recitamos pausadamente, con profundo fervor y gratitud a la Virgen. Encauzaba así el Padre nuestra alegría en este acto de amor a nuestra Madre que, una vez más, había manifestado su misericordia con la Obra.

Tomamos algo caliente, un café, al encontrar un bar a la entrada del pueblo. A continuación buscamos la Iglesia.

Per finalitzar aquest article, adjuntem unes cròniques fetes per tres dels caminants: Montse Riba, Javier Comella i Javi Jaureguízar.

Crònica de Montse Riba

El dissabte 1 de desembre -a les 18 h- acabats tots els actes commemoratius del 75 aniversari de l'entrada de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer a Andorra, em vaig decidir a reviure l'última caminada que va fer la nit de l'1 al 2 desembre 1937 .

Inconvenient: no portava roba adequada, però sant Josepmaria tampoc la portava l'any 1937.

Encara sort que Andorra a més de saber acollir, sap vendre. I em vaig tornar compradora compulsiva, en 3 minuts em vaig comprar unes sabatilles. Després gràcies a Chus, Paco, Montse, Teresa i Marta vaig rebre paravent, frontal i pals.

Assistim a la missa de les 19.30 a Sant Julià de Lòria, on el rector va seguir exultant sobre la festa que havíem celebrat i ens va mostrar el regal del Prelat de l'Opus Dei a la parròquia: una còpia de la rosa de Rialb i va demanar oracions pels caminants nocturns .... Emocionant!

A les 21.00 h sopar a la gasolinera. Boníssims macarrons, i per descomptat, cafè .... per no adormir-se. Ens van acompanyar Chus, Bea i dos germans que havien vingut de Pamplona, ​​fills de Manuel Sainz de los Terreros. El fill d'en Paco ens va amenitzar amb els seus "acudits".

Si aconseguíem un cotxe més no caldria fer doble viatge a Cal Roger .... Vam poder comprovar que a més d'Andorra, la Seu d'Urgell també és terra d'acollida. Jordi, un jove que estava sopant amb uns amics al mateix local, ens va acompanyar!

Comencem a caminar a les 23 h passades, lluna estupenda, de tant en tant intentava apagar el frontal per gaudir de la nit! Toni, Javier i Josep van fer de guies, el més gran dels Jaureguízar es mereix una menció especial pel seu suport als caminants.

Vaig contar 18 persones: comencem el mateix nombre que va arribar a Sant Julià, tot i que hi va haver variacions misterioses al llarg del camí.

Avituallaments: Brou calent, galetes amb xocolata, un bidó de fruits secs, caixes enormes de galetes i una copeta d'anís! i ... xocolata al 70% de cacau insuperable.

No mirava el rellotge ... millor així ... Una nit magnífica! calentets en caminar i més fresquet quan paràvem (superem els -8 º C) no importa.

Després de pujades i baixades, ... Mas d'Alins i vent més fresc que ens va aclarir una mica! Fantàstic!

Carlos ens va rebre en una borda amb foc i més caldet!!!

Va començar a clarejar, seguírem caminant i entràrem puntualment a Sant Julià de Lòria a les 8.00 o'clock!

Foto de rigor.

I. .. encara quedava un nou acolliment al Comú de Sant Julià: una gran xocolatada amb safates enormes de dos tipus de coca. Les vam degustar per decidir quina era la millor, fins que les liquidàrem!!!

Més fotos, diplomes del caminant! i nova entrada a l'església amb un rector encantador, més fotos!

Ens van acompanyar en autocar fins a l'aparcament on teníem els cotxes!

GRÀCIES A TOTS PER LA ORGANITZACIÓ! UN RECORD INOBLIDABLE!

Crònica de Javier Comella

Encara amb els nervis i un cert cansament pels actes del 75 aniversari, Toni ens convoca a les 21,00 a la gasolinera Valentí.

Vint valents donen compte del sopar, magnífic!

A les onze, com estava previst, sortida cap a Cal Roger.

La primera sorpresa: tenim cotxe escombra!! ... Paco -amb Edu, el seu fill- i Josep Maria ens pugen a Cal Roger. Nit estrellada, amb lluna plena, dos o tres graus sota zero, molt bon ambient .., els nervis van per dins .., ens encomanem i cap amunt!

Collada de la Torre, Cabra Morta, Mas d'Alins ... puja i baixa .. de nit, una excursió diferent, magnífica ...

Gran ambient, els més joves, inconscients, de broma .. no sabien el que els esperava. Toni al davant, Josep, un andorrà entusiasmat pel recorregut, darrere, tancant el grup.

Tres avituallaments pel camí: caldet, xocolata, fruits secs, begudes .. GRÀCIES!

Pujant a la Cabra Morta els primers indicis de cansament ... les bromes dels joves es canvien per un silenci muntanyenc, concentració, sofriment callat, control mental ... al fons, dalt, Andorra, les llums del Mas d'Alins. .. la neu al fons, limita el cel i la terra.

Darrera pujada, alguns al límit, sense queixar-se, ajudant-se uns als altres ... magnífica ascensió ... Mas d'Alins, la meta a tocar ... fred, molt fred; Andorra ens rep amb ambient hivernal. .. més avall -a la Borda del Carles- ell, la seva dona i una amiga ens donen tota la calor que necessitàvem .. un foc presideix la sala, caldet calent, llet amb colacao, etc., però sobretot moltíssim afecte: GRÀCIES!

Comença a clarejar, el cel comença a separar-se de la terra, Sant Julià a baix .. l'emoció estreny, el cansament també, Fontaneda ... Sant Julià, són les 8,30 del matí ... Carles i Jordi ens reben entusiasmats .. ens porten al Comú ... coca i xocolata, un diploma, més afecte, GRÀCIES ...

Com fa 75 anys, a donar les gràcies a l'església de Sant Julià, foto davant de la imatge de sant Josepmaria. Mossèn Pepe ens torna a dir que aquesta és la nostra casa, GRÀCIES ...

Emborratxat amb tantes experiències en tan poc temps només se m'acut repetir, GRÀCIES a Déu per haver pogut reviure l'experiència completa d'aquest meravellós 75 aniversari!

Darrere queda la feina de tanta gent durant tants anys i sobretot la llavor que va sembrar sant Josepmaria en aquesta meravellosa terra andorrana en què la seva gent ens han robat el cor!

GRÀCIES al Prelat de l'Opus Dei pel seu esforç i afecte, i l'Arquebisbe Joan Enric Vives, que ens estima moltíssim i que no té empatx a dir-ho ... és mutu!

Al Carles i família en representació del millor que té el poble andorrà, la seva gent.

A la Junta, als voluntaris i voluntàries, aquestes últimes donant una lliçó d'organització. A Chus ..., GRÀCIES.

Crònica de Javi Jaureguízar

Serien les 21.30 del dissabte 1 de desembre que sopem al cafè de la Gasolinera Valentí, prop de la Seu d'Urgell. Després de sopar anàrem en cotxes fins a cal Roger, des d'on vam començar a caminar. Eren les 23.30.

A la 1.00 de la matinada arribem a la collada de la Torre, on ens esperava Paco Penella amb el seu cotxe i ens va obsequiar amb un brou calentet. Després prenem una mica de xocolata i altres coses perquè poguéssim recuperar les energies perdudes en la pujada.

Als 10 minuts continuem la marxa. El descens pel bosc estava molt ben senyalitzat per uns senyals reflectants que Toni Cucurull havia col·locat la setmana anterior en previsió d'aquesta marxa nocturna.

Arribem al riu de Civís a les 3.00 i de nou estava Paco preparant un got de brou calent. Parem de nou per reposar forces i algú va començar a repartir galetes i un pot enorme de fruits secs. Amb una mica més de forces, vam començar l'ascens a la Cabra Morta. Toni va començar amb una marxa molt ràpida que per sort de tots va anar suavitzant i amb freqüents descansos.

Arribem a dalt sobre les 4.00 del matí i es podien veure les cares cansades de tots. El cansament es manifestava també en el silenci dels caminants: a diferència de l'inici de la caminada, en que tothom parlava, a hores d'ara es parlava només una mica i amb veu molt baixa.

Comencem el descens i poc a poc s'endevinava el poble d'Argolell, amb els seus quatre fanals encesos. Al final del descens ens trobem de nou a Paco Penella i els seus acompanyants, que estaven descansant mig adormits.

En l'ascens al Mas d'Alins, a través del bosc i directe, hi va haver diverses aturades de descans. Sobre les 5.45 arribem al Mas d'Alins i allà ens esperava Carlos Ávarez-Marfany, del Comú de Sant Julià de Lòria, que ens va conduir a una borda de la seva propietat situada als prats del Gastó. A la borda parem mitja hora, que alguns vam aprofitar per fer una bona dormida i alimentar-nos amb el que ens van oferir. Continuem la marxa cap a les 6.30. La baixada va ser fàcil i vam poder contemplar com anava clarejant. Arribem a Sant Julià de Lòria cap a les vuit del matí. Ens vam fer una foto de grup i ens anàrem al Comú a esmorzar: coca amb xocolata calenta, juntament amb un lliurament de diplomes per haver participat en la caminada nocturna.

El que més em va impressionar de la caminada va ser que des que vam arribar a Andorra, teníem una ambulància de la Creu Roja andorrana seguint-nos tota l'estona. En aquests moments vaig recordar les paraules de l'arquebisbe d'Urgell que deia "Andorra és un país d'acollida", cosa que vaig poder comprovar personalment.