Ir a página inicio
FES-TE AMIC FES-TE VOLUNTARI FES-TE SOCI
         
Ir a página inicio Ir a página inicio
Ir a página inicio
Qui som       Objectius        Llibres       Preguntes Freqüents       Contacte
  Jornades
i Estudis
Patrimoni
Cultural
 Medi
 Natural
 
Notícies      Vídeos      Agenda      Les Rutes      Història      Pallerols      Blog del Caminant
Portada > Noticies > Caminada de març 2012
Enviar a un amicEnviar a un amic
 
Versió ImprimibleVersió Imprimible
 
Caminada de març 2012  Caminades - Ruta 5    
Unes famílies d'Igualada ens obsequiaren a tots amb un magnífic arròs    

inserir comentarisinserir comentaris
veure comentarisveure comentaris (3)

imagen1
     
Travessant el riu d’Aravell per un dels ponts construïts per la gent d’Igualada      

Amb un dia esplèndid i un sol radiant, 60 persones van assistir a la Caminada del passat 10 de març. Vint-i-dos eren d'Igualada i la resta de Barcelona, Girona, Sant Cugat i altres pobles de Catalunya. La major part dels caminants eren famílies amb els seus fills.

 

A les 10:15 h del matí començàrem a caminar des de Noves de Segre i arribàrem al Golf d'Aravell cap a les 13:30 h. Férem els 10 Km del trajecte en unes 3 hores i mitja.          

 

Al final de la Caminada, els amics d'Igualada: Manel i Mateo, ens obsequiaren amb una suculent paella.

 

Pel camí ens trobàrem uns nois del Braval -una obra social de l'Opus Dei del barri del Raval de Barcelona- que estaven netejant i remarcant el camí, de manera que quan nosaltres passàvem per un lloc, ells ja l'havien arreglat prèviament.

   
     
Anar al text  Ir al texto 
   
Arribant a la zona dels rius de Castellbò i d’Aravell
 - Arribant a la zona dels rius de Castellbò i d’Aravell
   
   
     
Travessant el riu de Castellbò
 - Travessant el riu de Castellbò
   
   
     
Travessant el riu d’Aravell
 - Travessant el riu d’Aravell
   
   
     
Un dels 4 ponts sobre el riu d’Aravell
 - Un dels 4 ponts sobre el riu d’Aravell
   
   
     
Un descans en el camí
 - Un descans en el camí
   
   
     
Hem arribat al final de l’etapa d’avui, prop del golf d’Aravell
 - Hem arribat al final de l’etapa d’avui, prop del golf d’Aravell
   
   
     
El substrat de l’arròs
 - El substrat de l’arròs
   
   
     
S’està fent l’arròs
 - S’està fent l’arròs
   
   
     
Ara s’hi afegeix el peix
 - Ara s’hi afegeix el peix
   
   
     
A punt de menjar
 - A punt de menjar
   
   
     
Hi ha molta gana
 - Hi ha molta gana
   
   
     
Un descans després de dinar
 - Un descans després de dinar
   
   
     
El grup d’Igualada
 - El grup d’Igualada
   
   
     

Adjuntem dos petits retalls del que escrigué Francisco Botella. Un de l'any 1937 (el Diari) i un altre de l'any 1975 (records):

 

Del Diari, del dimarts 30 de novembre de 1937

 

Hemos llegado al río (Riu de la Guàrdia): lo cruzamos descalzos y con agua hasta la rodilla.            

Después de pasar el río -todo en gran silencio, pues estamos a unos veinte metros de la carretera (la que va a Noves de Segre)-, pasamos a la otra parte de la carretera y nos internamos, tras una subida ligera, hacia el valle (del riu Segre), que bajamos después con menos dificultad que de ordinario, pues no es abrupto.

(…) Vamos cogidos unos a otros: y es esta la única forma de andar. Tras un rato de mejor camino, llegamos a una casa de campo (la Borda del Fuster o la Borda del Riu), donde entra el guía y donde sale un payés que nos conduce a un pajar, en el que descansamos tres cuartos de hora: llegamos a las once menos cuarto, y salimos a las once y media. Como siempre, estos descansos en los establos saben a gloria, y se abandonan con gran disgusto.

 

            Francisco Botella (records de l'any 1975)

Esta noche fue la noche de los ríos. Debimos pasar el mismo río muchas veces, muchas. Unas en cauce hondo y estrecho nos llegaba el agua hasta los muslos, otras el río se ensanchaba y a veces tanto, que prácticamente el paso ofrecía sólo pediluvios.

(…) No sabíamos lo que nos esperaba, pero al ir sucediéndose este caminar por el agua, nos entró una gran preocupación de que al Padre le diera un ataque de reuma (hacía tiempo hubo precedentes). Empezamos con sumo cuidado la primera vez que nos dimos de narices con un cauce apretado y hondo. (…) El agua nos había llegado a los muslos y algo se mojó el Padre, a pe­sar de los cuidados que pusimos.

Aún creo que otra vez se hizo lo mismo al volver a tropezar con el río. Pero ya a partir de ese momento, el Padre, riéndose, dijo que había que hacerse a andar por el agua. Y fuimos atravesando a pie corrientes de agua y el Padre con nosotros. Sin secarse, porque no había tiempo y sin pensar en más. El agua estaba fría. Para nosotros yo creo que un pediluvio que otro no vendría mal, porque los pies estaban congestionados de tanto andar, ¡pero ya eran demasiados! Para el Padre esto era un fuerte peligro. ¡Lo que rezamos para que no le pasase nada! Pensamos que sin la ayuda de Dios, el Padre se quedaría rígido y sin poder moverse por el ataque de reuma.

En todo este tiempo el cielo está sin nubes. El Señor nos protegía de manera descarada, abierta: porque el pensar que lloviera o nevase esto era lo propio de la época y del lugar nos ponía preocupados. Al final de aquella noche húmeda y molesta, alguna pequeña nube se paseaba por el cielo. Rezamos para que se contuviesen los vientos y las nubes.

El agua había acabado de descuadernar el calzado del Padre: el agua entraba y salía como quería en las botas. Conservo el recuerdo de esta noche, como noche de ríos y con la risa y la broma del Padre, cada vez que nos encontrábamos con uno. ¡Que esfuerzo de ánimo tuvo que hacer el Padre para no sólo superar la dureza de aquella tortura, si no para le­vantar aún tanto su corazón que hasta reía por fuera y cantaba por dentro la voluntad de Dios! Nosotros cambiamos de alpargatas, cuando estaban ya deformadas por la humedad.




   
 
 
   

 3 Comentaris
   
  Autor Bea y Emilio | 17/04/2012
   Comentari ¡Caray con el sobrevuelo y posterior rodeo del campo de golf! A ver si al año que viene lo cruzamos todos en tropel y si es necesario que paren el juego. Lo primero es lo primero...jajajajaj
   
  Autor JM | 21/03/2012
   Comentari Quina Paella ¡¡¡ Molt be pels d'Igualada.
   
  Autor MERCEDES | 18/03/2012
   Comentari ME GUSTA MUCHO NO DEJEIS DE MANDARLO. GRACIAS. MERCÈ.
   
   
    Inserir comentaris
Autor  
Comentari  
     
    Codi de seguretat
Canviar codi
    Introdueixi el codi de seguretat, si us plau.

   
     


Aravell, 10 de març de 2012
©2012. Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra



   
Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra.   Av. Diagonal, 620, 1er. 2a, 08021 - Barcelona (Espanya) . Tel.: (+34) 629 910 612