El passat 11 de febrer -amb un fred molt intens- férem la caminada des de la Vall de Cabó fins a Cal Pallarès, de Noves de Segre, passant per Ares i Baridà. En total uns 16 Km, amb un desnivell -tant en pujada com en baixada- de més de 900 m, totalitzant un desnivell acumulat de més de 1.800 m.

            Sortírem de la carretera de Cabó, prop de l'Oliva, a les 10,45 arribant al poble d'Ares cap a les 13,30 h, de manera que es pujà a un bon ritme (en menys de 3 hores).

            En arribar al poble d'Ares menjàrem del cadascú portava i llegírem alguns documents històrics de l'any 1937 que ens ajudaren a reviure l'expedició en la que hi anava sant Josepmaria. A través d'aquests documents poguérem comprovar que la pujada a Ares fou especialment dura per sant Josepmaria, al que tingueren que portar una estona pràcticament en braços fins arribar al poble d'Ares: Estos hijos míos me subieron a empujones, arrastrándome, entre sus brazos, prácticamente en vilo, digué sant Josepmaria anys més tard.

            Y Francisco Botella recorda: ¡Que última hora pasamos en esta subida al monte! Recuerdo que, fueron más de tres horas de subida dura, como estoy diciendo. Yo sentía deseos de llorar de pena al ver como subía el Padre, como un saco, materialmente llevado en nues­tros brazos. "Me subían mis hijos en brazos, yo no hubiera podido", decía el Padre años después y repetidas ve­ces, cuando se hacia referencia a estas horas de esfuerzo y de dolor.

            La baixada pel Torrent de Baridà també té les seves complicacions, ja que és molt dreta.

Recorda Francisco Botella: Muchas caídas y muchos tropezones. Tenemos los pies magullados . . . el frío es muy intenso. El Padre cuenta sus caídas: ¡son muchas, muchas!; recibidas siempre con buen humor: "¡¡veintiséis!!, ¡¡veintinueve!!" Las vamos contando. Pensando en nuestra labor que se avecina, se lleva todo con tranquilidad y alegría. Pero es una paliza muy fuerte.

Nosaltres poguérem reviure només una mínima part d'aquestes experiències, però ens férem càrrec del que pogué ser en aquelles condicions de poc menjar, caminant de nit, perseguits, mal calçats, amb molt de fred i tots els inconvenients que ens podem imaginar.

A les 15,45 de la tarda deixàrem el poble d'Ares en direcció a Baridà i Noves de Segre, on arribàrem abans de les 18,00. El fred ens feia caminar amb pressa.                

Un dia molt i molt fred, amb vent del nord que bufava de valent però que no ens féu pas desistir de la Caminata, tot i que fórem bastant menys persones altres vegades: en total divuit, vingudes de Barcelona, Manresa, Sant Cugat i Andorra.

            En diferents moments del dia, també férem memòria de Mn. Joan Porta Perucho -en el 13 aniversari de la seva mort-, un sacerdot exemplar de la Baronia de Rialb del que estem recordant diferents aspectes entranyables de la seva vida en la notícia anterior.