Un recorregut autèntic pel Pas dels Pirineus

Adjuntem una crònica, que ens envia Miquel Àngel Aragonès, de l’aventura que feren el passat cap de setmana, del 9 al 11 d’octubre, un grup de nois de Daumar, quan van recòrrer alguns trams del Pas dels Pirineus, de manera autèntica, ja que dormiren als mateixos llocs on dormiren els components de l’expedició de 1937: en el “forn” de Pallerols i a la Cabana de Sant Rafel.

El passat divendres dia 9 d’octubre, a les deu de la nit, un grup de joves excursionistes del Club Daumar, de Barcelona, vam arribar a Pallerols, carregats amb menjar, sacs de dormir, ampolles d’aigua… Després de sopar al costat de l’antiga escola vam pujar caminant a la Cabana de Sant Rafael. Abans, havíem llegit fragments del Diari que portaven els expedicionaris que acompanyaren Sant Josepmaria, a finals de novembre del 1937.

Hi havia un fet que ens animava: seríem els primers a dormir a la “nova” Cabana de Sant Rafael. Pel que sabíem, durant aquest estiu, un grup de joves havien treballat en la construcció d’una cabana com la que va albergar durant cinc dies a Sant Josepmaria i els altres que l’acompanyaven. Vam preparar els sacs i ens vam plantar a terra. Què bé que vam dormir!

A l’endemà, vam tornar a la furgoneta. Després de l’esmorçar vam anar a la casa del Corb. Allà començà la primera etapa que faríem: del Corb a la Ribalera. Allà vam tenir Missa -com feu Sant Josepmaria a l’any 1937-, i vam iniciar l’ascens de l’Aubens. El temps era bonissim, i el paisatge immillorable. Un fet va ambientar i divertir la nostra excursió: abans de la Ribalera vam trobar molts rovellons! Ja teníem per sopar.

Després de pujar a l’Aubens vam aconseguir baixar amb la furgoneta, ja que un de nosaltres no va pujar l’Aubens i va anar de la Ribalera a la casa del Corb i després va pujar per un camí… Més tard, vam anar a un riu per a refrescar-nos i treure’ns una mica la suor de sobre.

La nit del dissabte vam dormir a Pallerols, al “forn” on passaren la primera nit abans de la Cabana de Sant Rafael. Vam llegir també els diaris sobre els llocs on havíem estat. Vam resar a la Mare de Déu del Roser, a prop d’on Sant Josepmaria va trobar la rosa de fusta daurada.

El diumenge vam fer l’Ares. Preciós. És una pujada dura, però molt bonica. La fauna ens va envoltar: una serp, àligues… Aquell dia no vam tenir sort amb els bolets… Però vam acabar molt contents.

Els expedicionaris fórem: Jaime Pérez Laporta, Xavi Xipell, Carlos Toda, Txema Mendive, Mn. Àlex Taló i Miquel Àngel Aragonès.

Val la pena i ho aconsellem a tothom que vulgui gaudir de la natura i de la història…

Michelangelo